Per què no et puc veure els ulls? Ni el rostre ni el somriure? Per què t’amagues?
Tan poruc ets? Amagat sota una caputxa i amb un mocador al rostre no tens cap credibilitat.
No em vinguis amb tonteries de protegir la teva imatge. Tots estem més que controlats. Si et volen descobrir, et descobriran.
Sigues valent i dóna la cara.
Amagant-te sols els dones la raó. Potser vols amagar un auricular? Però és absurd, només cal assistir a dues o tres manis per olorar els secretes una hora lluny. Si cap dels manifestants anés amb caputxa, els secretes tampoc podrien anar-hi. Si cap dels manifestants perdés els nervis o aprofités per fer vandalisme, els secretes tampoc podrien fer-ho.
I no et vulguis escórrer per ser violent. No en treus res. No en traiem res. Només ens perjudiques a tots. Caus en el seu parany. Per desprestigiar-nos a tots, per tirar per terra totes les esperances dels qui creiem en la necessitat de donar la volta a tot plegat, per absurd o ridícul que sembli a molts. No veus que ells et faran servir per a la seva política del terror? Que cada vegada que passa alguna d'aquestes ens amenacen en cullar-nos una mica més i ens volen fer passar pel seu sedàs de control.
No veus que quan cremes un cotxe, la imatge que sortirà no serà pas la riuada de manifestants que fan camí plegats, que criden i s’esforcen per dir prou? No veus que uns vidres trencats son molt més cridaners que seixanta mil veus alhora?
I en part ho entenc. Cada dia tinc algun motiu pel qual voldria pegar, cremar-ho tot (ahir la venda de patrimoni de la Generalitat mentre es continuen pagant lloguers astronòmics als amiguets), però no és el camí. No ho ha de ser.
Deixa caure la caputxa a l’esquena i mostra el teu millor somriure. Potser fins i tot se t’aproparan alguns dels trajats homes-mòbil i et preguntaran què reindiviquem. Qui sap si algun obrirà els ulls. Estigues orgullós i ves amb la cara ben alta i plena d’orgull i descobriràs els balcons de la Gran Via plens de veïns que surten als balcons i fan cassolada al passar de la marxa.
Per tots aquells que els van pegar a Pl. Catalunya, perquè algun dia s’haurà de fer justícia. Molts deuen riure, però molts encara els fa mal els cops de porra.
Ps. Aquest post neix del debat del matí entre els companys, sobre tot el viscut ahir. Cada dia anem a pitjor, cada dia, com ahir, la desesperança em pot i sento que de fet, encara no hem tocat fons, però no podem pensar-ho. l’esperança no ha de morir mai, fins i tot, davant de Mordor, cap dels de la comunitat la va perdre ni es van abandonar.
La notícia del migdia sobre l'arxivament de la causa de les agressions del 27M,.... una més de com va la justícia.
La foto, una veritat d'ahir. Milers d'universitaris defensant la Universitat pública. Via Ara.
No he pogut penjar el video de youtube sobre els infiltrats ahir. Novament, la policia intenta i aconsegueix rebentar l'esforç de molts.
ps2. Sento estar molt absent. No dono a l'abast.
Tan poruc ets? Amagat sota una caputxa i amb un mocador al rostre no tens cap credibilitat.
No em vinguis amb tonteries de protegir la teva imatge. Tots estem més que controlats. Si et volen descobrir, et descobriran.
Sigues valent i dóna la cara.
Amagant-te sols els dones la raó. Potser vols amagar un auricular? Però és absurd, només cal assistir a dues o tres manis per olorar els secretes una hora lluny. Si cap dels manifestants anés amb caputxa, els secretes tampoc podrien anar-hi. Si cap dels manifestants perdés els nervis o aprofités per fer vandalisme, els secretes tampoc podrien fer-ho.
I no et vulguis escórrer per ser violent. No en treus res. No en traiem res. Només ens perjudiques a tots. Caus en el seu parany. Per desprestigiar-nos a tots, per tirar per terra totes les esperances dels qui creiem en la necessitat de donar la volta a tot plegat, per absurd o ridícul que sembli a molts. No veus que ells et faran servir per a la seva política del terror? Que cada vegada que passa alguna d'aquestes ens amenacen en cullar-nos una mica més i ens volen fer passar pel seu sedàs de control.
No veus que quan cremes un cotxe, la imatge que sortirà no serà pas la riuada de manifestants que fan camí plegats, que criden i s’esforcen per dir prou? No veus que uns vidres trencats son molt més cridaners que seixanta mil veus alhora?
I en part ho entenc. Cada dia tinc algun motiu pel qual voldria pegar, cremar-ho tot (ahir la venda de patrimoni de la Generalitat mentre es continuen pagant lloguers astronòmics als amiguets), però no és el camí. No ho ha de ser.
Deixa caure la caputxa a l’esquena i mostra el teu millor somriure. Potser fins i tot se t’aproparan alguns dels trajats homes-mòbil i et preguntaran què reindiviquem. Qui sap si algun obrirà els ulls. Estigues orgullós i ves amb la cara ben alta i plena d’orgull i descobriràs els balcons de la Gran Via plens de veïns que surten als balcons i fan cassolada al passar de la marxa.
Per tots aquells que els van pegar a Pl. Catalunya, perquè algun dia s’haurà de fer justícia. Molts deuen riure, però molts encara els fa mal els cops de porra.
Ps. Aquest post neix del debat del matí entre els companys, sobre tot el viscut ahir. Cada dia anem a pitjor, cada dia, com ahir, la desesperança em pot i sento que de fet, encara no hem tocat fons, però no podem pensar-ho. l’esperança no ha de morir mai, fins i tot, davant de Mordor, cap dels de la comunitat la va perdre ni es van abandonar.
La notícia del migdia sobre l'arxivament de la causa de les agressions del 27M,.... una més de com va la justícia.
La foto, una veritat d'ahir. Milers d'universitaris defensant la Universitat pública. Via Ara.
No he pogut penjar el video de youtube sobre els infiltrats ahir. Novament, la policia intenta i aconsegueix rebentar l'esforç de molts.
ps2. Sento estar molt absent. No dono a l'abast.
10 comentaris:
Ai rits.... no estic pas a favor de la violència, i menys d'aquest tipus de violència que no serveix per a res.
és trist pensar així, ho sé, però manifestant-se no s'aconseguirà pas res.... tantes d'altres vegades s'ha fet, tants i tants indignats han sortit a dir PROU... i què?? QUÈ?? Merda.
Avui estic desilusionada....no hi puc fer més!
Per mi està clar, els que munten aldarulls estan a sou de la policia o de qui sigui. Per això aquesta fórmula de les manifestacions pacífiques ja no donarà cap fruit, a banda de que els polítics miren a una altra banda, ja han trobat la manera de rebentar-les. Ens converteixen en violents i ja està justificat que els puguin estomacar amb les defenses. Vaig veure un vídeo ahir i era demencial. Surten de les furgonetes i no pregunten, surten i estomaquen. Anem bé, molt bé.
M'agrada el teu escrit, tens raó, rits!
Quanta raó. No en trec ni una coma.
Quan tenia vint i poc anys i sovintejava tota mena de manifestacions passava el mateix uns individus, que ja els coneixíem, sempre eren els mateixos, sovint rebentaven la mani fent destrosses per tal que acte seguit els polis tinguessin la total impunitat d'atacar
tenim una democràcia i una llibertat molt ben administrada per la dictadura, ens agradi o no.
Et dóno la raó, RITS. Cal sortir al carrer, tot i que, com diu l'Alba, serà difícil que canvïi alguna cosa. Un petó i fins aviat. Vénen temps difícils... però ressistirem!
si no sortim nosaltres al carrer qui sortirà? els polítics?
Sí que fan rábia els violents rebenta manis pacífiques. Jo temo que no serveixin per res les manifestacions, però alhora no puc no anar-hi (no podem, que m'emporto a la Sara). La propera mobilització está prevista per l'11 de març...
Vivim temps combulsos i foscos. Gens fàcils i que ens qüestionen de valent. A dies penso que m’equivoco, que potser no és el camí, a dies penso que podria fer molt més. Ahir llegia un text d’algú que a mi té molta autoritat moral i denfensava les accions dels indignats. Vaig sentir un gran alleugiment.
Gràcies pels vostres comentaris. Crec que poc a poc s’ha d’anar vencent tota la por i anar trobant el camí. Però també sóc conscient que la violència està per arribar, que està dins de la naturalesa humana i que davant de la provocació, es genera violència. S’ha de trobar el camí per vèncer-la.
Un petó per a tots i totes!!!
ALBA, entenc la teva sensació. Molts dies també crec que les manis no serveixen per res, com tb crec que fer vaga general tp soluciona res, xò de momento és el que tenim, és la manera de demostrar que som molts. I poc a poc anar trobant noves maneres, anar generant noves maneres de pensar. Per mi, lo de la T-11 ja és un pas, l’ocupació que van fent els iaioflautes, una altra, la quantitat de gent que s’està passant a la banca ètica, una altra,… anem trobant maneres, anem sent més cada cop i al final tindrem força. O ens escanyaran tant que ja no tindrem res a perdre i ho cremarem tot.
Ànims. A dies jo tb em desilusiono.
XEXU, algun dia els petarà tot al davant. Hi ha videos molt bèsties. Jo en vaig veure un on fan que detenen un home, amb violència inclusa i el porten a un portal. Al cap de poc, el feliciten per l’actuació feta. Brutal.
Però és el que tenim, les nostres mans, no se m’acut cap altra manera.
Moltes gràcies, CARME i RAFEL.
ELFREELANG, les coses no han canviat massa, oi? Xò algun dia hauran de canviar. No hi ha altra solució.
JOAN GASULL, he arribat a pensar que el terme democràcia està massa desfassat. I tant que hi ha una dictadura, la dels mercats i el poder. Per això i xq continuo creyente en la democràcia, ha arribat el dia que tot s’ha de morir x tornar a començar. I només ho podem canviar nosaltres. Per molt que sembli impossible.
JORDICINE, molt dificils. A dies penso que encara no hem tocat fons, i m’espanto. Cal sortir al carrer, és l’únic que tenim.
PONS007, això mateix em pregunto jo? Què farem des de casa? Està clar que els polítics només miren per a ells.
GEMMA SARA, expresses molt bé el que sento. Tb penso que serveixen de ben poc xò que és l’únic que –de moment- tenim!
El dia 11 estic fora, en una jornada, xò potser avancem la tornada per poder assistir a la mani. Ho hem de fer com sigui!!
Un petó per a tots!!!
Publica un comentari a l'entrada