Avui és Sant Medir!

Explica la història que el bisbe Sever (que no tenia res a veure amb els bisbes d’avui en dia, ni portava grans robes ni estava lluny de les persones) fugia de Barcino perseguit per soldats romans manats a capturar els cristians de l’Imperi. A Collserola, a la Vall de Gausac es va trobar un pagès anomenat Medir, qui estava sembrant faves. Sever, que ja no podia amb la seva ànima cansat i afamat va demanar que l’ajudés en la seva fugida. Medir el va atendre i donar menjar i li va preguntar a Sever com el podia ajudar. Sever va dir-li que digués la veritat als soldats, que sols aquest és el camí i marxà depresa.

Quan van arribar els soldats romans al cap de poca estona, li van preguntar si havia vist el Bisbe Sever i Medir els va dir que sí, que mentre sembrava les faves havia arribat el Bisbe i va indicar el camí de la fugida.

Els soldats miraren la plantació de faveres grans i ufanoses, plenes de flors i de fruits. Van entendre que Sever devia estar tan lluny d’allà i que perseguir-lo era ben impossible, i varen girar cua novament cap a Barcino.

Fa més de 10 anys va ser la tancada d’immigrants a diferents parròquies de Barcelona. Amb els nens del centre els varem ajudar aportant el què teníem. I per Sant Medir vam actualitzar la història. El bisbe era un dels nanos de centre, fill d’immigrants dominicans. Els soldats romans, policies, Medir, una de les nenes del centre i la resta, la resta érem faves, que vam ajudar com vam poder aquell immigrant fugitiu.

I avui? Segurament es podrien mantenir les mateixes situacions. I moltes més. En el context actual tinc molt clar qui representa l’Imperi i els soldats: polítics, banquers, especuladors,… També penso qui podria ser Medir i les faves: tots aquells qui amb esforç diari treballen per combatre les injustícies, qui s’esforcen.

Però i qui seria el Bisbe Sever? Aquells qui no tenen feina ni manera de trobar-ne, aquells a qui desnonen de les seves cases (d’acord, potser pagant els excessos de supèrbia de voler tenir el que no es té), aquells qui cada dia ens sentim més escanyats a final de mes, …. I és que no pot ser que ens trobem tots una mica perseguits? I no és cert que si no ens ajudem els uns als altres, segur que no escaparem d’aquesta situació?

Avui és Sant Medir, celebrem-ho ben fort. Avui a Gràcia I diumenge 11 a La Bordeta, perquè l’esforç de mirar endavant, ens generi un somriure ben dolçet.

Bon Sant Medir!

Ps. La segona part de la història ja no és tan bonica. Els soldats varen tornar perquè no es varen creure Medir i el varen capturar i martiritzar. Ah, i també apressaren el bisbe. Però el cert és que més tard o més d’hora, l’Imperi va caure, podrit per ell mateix i el seu afany de poder i glòria.