15/2/12

Bocins de dimecres


★ Petites joies com aquest curt d'animació. Deliciós. The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

★ Meryl Streep. Divina i una estrella ben gran.

★ Un viatge en tren vora el mar, un diumenge el matí que feia molta mandra però que va resultar ser recomfortant.

★ Per primera vegada, malgrat els problemes, sentir que faig la tasca que em toca fer.

★ El somriure dels companys de feina perquè m'apunto a la calçotada.

★ El partit del Barça d'ahir. Gaudir d'una estona sense pensar.

★ Els iaioflautes. Energia pura de qui no se'n parla i un exemple per a tots.

★ El sol d'hivern. Energia que m'és necessària per entomar el dia a dia.

ps. I quins son els vostres bocins?

15 comentaris:

El porquet ha dit...

Veig doncs, uns dies força positius! Malauradament per la meva part, val més que no faci massa bocins ja que porto unes setmanes força dolentes (especialment aquesta). A veure si amb el temps i una canya...

Sergi ha dit...

Iaioflautes no hauria de ser un antisistema amb una flauta que va acompanyat d'un vellet?

montse ha dit...

Comparteixo aquest bocins d'amistat, bon joc, vitalitat i energia per fer possible un món més just.

Garbí24 ha dit...

ens entretenim amb els teus bocins..que els meus poden millorar molt....

DooMMasteR ha dit...

Ui, els meus son bocins de mal d'esquena, d'esternuts i per sort d'un gran Barça :-)

Que vagi bé la setmana!

Carme Rosanas ha dit...

No em puc queixar, ha estat un bon dia de feina, que no tots ho són!

Ferran Porta ha dit...

El vídeo és per aplaudir-lo una llarga estona, és mol bonic :))

Els meus bocins? ah, sí, mira, diria que les dues activitats basques que he viscut aquests últims dies; han estat genials.

Els teus prou bé, no??

MBosch ha dit...

Gran Barça el d'ahir. Em vaig perdre el partit (com cada dimarts de Champions) però amb el resum ja es veia que era un bon partit.

Meryl Streep? No m'agrada massa... I em fa ràbia com l'han caricaturitzat a aquesta última peli. Ara, segur que s'emporta l'Oscar.

Assumpta ha dit...

En primer lloc, vull fer una PROPOSTA MOLT SERIOSA PER LA QUAL DEMANO EL RECOLZAMENT DELS ALTRES BLOGAIRES:

RITS, si us plau, mira o escolta tots els partits del Barça que puguis d'aquí a final de temporada. Cada vegada que tu els segueixes, guanyen, així que et necessitem!!! Gràcies!!

I, dit això, anem a per altres punts dels bocins ;-)

He vist el vídeo sencer i l'he trobat molt ben fet, molt maco... però no sé si he acabat de copsar el sentit del missatge i ho pregunto precisament perquè m'ha agradat i em sap greu quedar-me només en l'aspecte extern. El que jo interpreto és com si les persones que han estimat els llibres, quan moren, la seva ànima es converteix en llibre que, així, pot comunicar les seves vivències a altres persones... Va per aquí? :-)

Ai, quines ganes de fer una calçotada! Fa tants anys que ja ni recordo la darrera!!

No tinc cap bocí especialment bonic aquesta setmana. No passen massa coses de les que jo voldria... però no vull perdre les esperances :-)

Elfreelang ha dit...

Uns bon bocins i engrescadors....visca els iaioflautes!

rits ha dit...

Ostres, molts de vosaltres mostreu no estar massa alegres. Em sap greu i espero que us animeu. Us regalo bocins, que es comparteixen i a veure si així, entre tots anem mirant amunt. Un petó per a tots!!

PORQUET, molts ànims!! Vaig veure les teves piulades xò no vaig gosar dir res. Espero que estiguis més animat. Si els canvis no venen, potser és que no havien de venir. Segur que una canya ha ajudat molt i si no, pensa en una excursió, en un cim i segur que t’animes!
No et pensis que lo meu és tirar coets, eh. Però una miqueta potser si que remunto. A veure si carrego força.

XEXU, doncs si. Si ens fixem en l’aparença hauria de ser justament això. Però un cop més, es demostra que les aparences no son l’important. Crec, vaja no ho sé, que lo de perroflautes les persones grans no ho coneixíen i els va fer gràcia. Tot deu partir de coses com aquesta foto (http://www.flickr.com/photos/edans/5850680102/). La gent gran no coneix la concepció negativa del terme que entenem els més joves, i que almenys com jo crec que els perroflautes son els que més negativament han influït en què gent no s’apropi al 15M. Però el que fan aquest col•lectiu és brutal, porten no sé quants dies tancats al CAP Marina de Bellvitge i no tenen por. Penso que és gent que ja va córrer davant dels grisos, gent molt més valenta que nosaltres. I els admiro, perquè podrien quedar-se a casa, amb la seva pensió i no ho fan.

MONTSE, poc a poc anirem construïnt aquest món més just, segur, amb amistat, bon joc, vitalitat i energia!

JUAN,... Juan o Garbi? I ara com et dic?
Molts ànims!!!! Segur que aniran millorant. No et pensis que tiro coets, simplement, anar fent.

DOOMMASTER, vaja, cuida’t!! No deixis que aquests mals et facin la murga.

CARME, doncs endavant!! A multiplicar aquests bons dies de feina i restar els que no van bé.

FERRAN, és preciós. Té molta tendresa.
Ooh, és que el món basc buf, dóna molta energia!
Els meus? Bueno,... intentant fer present bones coses, encara que costi.

MBOSCH, veus, jo em perdo els que fan els dimecres (és clar que era la Copa del Rei) i aquest el vaig veure. Va estar bé.
A mi tp m’agradava massa, xò d’un temps ençà és com que la valoro molt més. Ja ha fet tota la feina, els grans drames, les grans interpretacions i tot i així no rebaixa. I tot i així gaudeix treballant. I a més, desprèn molta senzillesa, i això m’encanta d’una actriu.
No he vist la peli, em fa certa mandra per la història, contradiccions de les meves.

ASSUMPTA, dona no em posis aquesta pressió!! Va ser un cop de sort. El cert és que m’havia distanciat del Barça per diferents motius i vaig gaudir molt del partit de dimarts.
Jo tb el vaig mirar dos vegades. Per mi (xò una visió completament personal) a l’entrada explica que barreja l’huracà Katrina, el mag d’Oz i el personatge de Buster Keaton. El que vaig entendre és que el personatge està completament perdut, no sap com omplir la seva vida. i no té res. I de cop troba construint la seva vida gràcies als llibres, es va fent i envelleix. El final no hi havia pensat així, com dius, m’agrada. Sols pensava que els llibres l’acompanyen fins i tot al final.
No, l’esperança no s’ha de perdre (i mira que jo la perdo sovint!) Amunt!!!

ELFREELANG, visca!!!

Assumpta ha dit...

M'agrada moltíssim la teva explicació del vídeo! És clar que sí... després del desastre ell es troba totalment perdut... però entre els llibres està bé i allí construeix la seva vida. És maco :-)

Yáiza ha dit...

El meu bocí de dimecres és molt clar, aquest cop: un avió cap a la Ciutat Comptal amb la consegüent retrobada. No es pot demanar més! =)

Bons bocins, els teus...! Però he llegit un article francès on deixen fatal la pel·li de la Meryl Streep, la de la Dama de Ferro!

Jordicine ha dit...

Compartim passió pel mar, pel Barça i pen cinema. Encara no he vist 'The iron lady', potser avui. Tot i que Meryl Streep no és de les 'meves'. Un petó.

Assumpta ha dit...

No res de pressió :-)) Tu tan sols mira d'estar "al tanto" quan jugui el Barça i ja està... anar posant la ràdio, mirar de seguir-lo per Internet... Tots els culés t'ho agrairem molt!! ;-)))