22/12/11

Dos premis

Avui ha estat un d'aquells dies que tot et surt al revés. Fins i tot ara m'acabo de barallar amb l'impresora i he desistit. L'hagués llençat a mar.

El dia s'intuïa gris des de bon matí. Només llevar-me, al mal del queixal que em van treure dimarts s'hi ha sumat mal de coll. I ja no sé què pendre'm: entre antibiòtic i antinflamatoris estic super dopada i feta un nyap. Si fins i tot m'he de prendre protector d'estòmac per la cremor que em produeix l'antibiòtic. I és clar, encara he de donar gràcies que tot plegat ha estat abans de la taxa.

La feina, millor no parlar-ne, ja que cada matí el recull legislatiu aguditza la cremor d'estòmac. No entenc què busquen, què passa. La corda s'està estirant massa i ja no entenc res. Decisions que ratllen la legalitat fins al mil·límetre, que sols creen massa mal ambient entre la gent i molt neguit. Em diuen pessimista, però ho veig tot negre. sincerament, espero equivocar-me, però aquest govern, aquesta marea blau fosca no sé cap on ens porta. I als treballadors públics ens estan cullant d'una manera que només et venen ganes de fer el que es creu que fan els funcionaris: posar segells i passar hores, perquè jo ja passo d'esmerar-me. I podria parlar i parlar, però em recordo continuament, que demà agafo vacances i tinc despatx.I que per alguna raó que no entenc li he caigut en gràcia a la cap, suposo que per dir-li les veritats, anar de cara i no fer-li la pilota, però és clar, dient les veritats es perden les amistats i jo no em puc permetre el luxe de perdre la feina mileurista que tinc. I no sé perquè no m'imposa com a altres caps i em genera confiança, de manera que dic el que crec, i és clar, no vaig bé.

I bé, la loteria ni un cèntim.

Però el dia ha estat un gran dia. Un 22.

Han nascut el Nil i el Marc. I em fan immensament feliç. Dos neixaments esperats i molt desitjats. Dos parts induïts per raons ben diferents però que fan que tots els neguits quedin lluny i sols pugui somriure. Ells son el demà, per qui hem de treballar avui.


Així doncs, millot anar a dormir amb un somriure, i és que d'una manera o d'altre, resistirem. A les marees blaves.



ps. Ahir, nit de pongo i riures, em van parlar d'aquest vídeo. Realment bo!
No podré acabar la felicitació de nadal per enviar-la a tots els compis de la feina a temps. què hi farem... un desastrillo...

19 comentaris:

rits ha dit...

Ai, m'he deixat una ps. Que em sap greu estar tan out de la catosfera. Però com dic, no m'he trobat massa bé els darrers dies. Per sort, demà agafo vacances i espero reprendre tot el que m'estic perdent.

MBosch ha dit...

Saps què? Avui he tingut un dia molt i molt semblant al teu. T'ho dic de debò.

M'he llevat de molt mal humor i amb símptomes de constipat (que ja serà el segon d'aquest hivern). Després m'he cabrejat moltíssim perquè no volia perdre el temps en una xerrada odiosa que ens feien. Ah, i sobre la loteria, al meu poble ha caigut un bon premi però a nosaltres res de res. Mentre que famílies d'amics encara ho celebren.

Però a la tarda... Dos concerts! I els dos han anat de conya. No sé com m'ho he fet però no m'he posat gens nerviós i ha sortit tot rodó. Dos premis.

M'alegro que el teu dia també s'hagi arreglat. Benvinguts Nil i Marc!

Carme Rosanas ha dit...

Benvinguts els dos menuts i també els somriures i la tendresa que provoquen.

Em sembla que el pessimisme s'escampa com la mare a blava...

maria ha dit...

Nena,cuida't!!
Quin video més bo.Cal resistir hehehe a més a més amb els temps que ens esperen es veu tot molt blau. Cal prendre-s'ho amb filosofia.

Sergi ha dit...

Doncs ja és això. Si ens hem de quedar en com van les coses al món, i a sobre hi afegim algunes desgràcies més personals, no anem enlloc. És per quedar-se plorant a casa directament, fins que ens embarguin. Però sort que et quedes amb una bona sensació del dia d'avui, els naixements són sempre una bona notícia, i com que anem molt mancats de bones notícies, millor aferrar-se a aquestes coses.

Assumpta ha dit...

Benvinguts NIL i MARC!! :-))

Em sembla que mitja catosfera està refredada :-) jo tinc la sort que el meu ja ha passat el pitjor, tot i que encara em queda una mica de tos i la veu amb ronquera...

El que trobo estrany és que un queixal que et van treure dimarts avui encara et faci tan mal tot i prendre antibiòtic, per què no vas al dentista i li expliques?

Bé, potser demà ja no et farà mal (espero!) però si encara te'n fa, ves-hi!!

fanal blau ha dit...

Espero que avui et llevis amb un somriure.
Entenc el que expliques i em sembla que en som una colla amb aquesta percepció i patint aquesta realitat.
Tot i així, crec que més que encomanar-nos mala gaita, hauriem de procurar entre tots continuar, com tu dius, dient les coses pel seu nom i no quedar-nos de braços creuats.

Desitjo que passis molt bon nadal, rits!
Una abraçada ben ben gran i...cuídeseme!

El porquet ha dit...

Riiiits! Davant d'aquests dos premis no hi ha queixa que valgui! Davant de dos naixements la resta, ni que sigui de forma temporal, queda a banda. Gaudeix-los i, les preocupacions que ens assetgen cada dia, deixa-les una miqueta de banda.

Espero que avui ja estiguis un xic més optimista!

Alba ha dit...

Sempre s'ha de mirar allò positiu, i a tu, ahir no et faltava amb aquests dos naixements!! Un somriure sempre és millor que una llàgrima o un lament, encara que a vegades és ben difícil...
M'ha encantat el vídeo de la versió dels Duo Dinàmico!! hehehe, cuánta raó i quina pena!!

Bones festes Rits!!! i amunt, sempre amunt!!

McAbeu ha dit...

Hi ha premis que són més que un gran premi. Moltes Felicitats!!
En quant al pessimisme que sembla apoderar-se de tot, com diu el Gran Wyoming: RESISTIREM!!... ho hem de fer per força que l'alternativa és pitjor.
Abraçades!! :-)

Clidice ha dit...

Vinga, vinga, vinga, vinga! Veus? ja hi som a tocar, uns dies, poquets, de calma. I què bé que neixin Nils i Marcs a cada instant! Cuida't.

Bon Nadal!

Garbí24 ha dit...

primer de tot millora't, nosaltres el teu públic esperem que sigui prou aviat perquè no hi hagis de pensar gaire temps. Bones festes i bons naixements.
Una forta abraçada!!!!!!!!!! ummmmmmmmm

Yáiza ha dit...

Està molt bé que un dia que comenci amb mal peu s'acabi arreglant d'aquesta manera tan bona! Per cert, et diré un secret: indueixen els parts perquè cap ginecòleg del món vol treballar entre el 24 a la nit i el 26! Hahaha! Bé, no conec els casos de les teves amigues, però... això que dic no és cap disvarat. ;) I què, què? Ja t'has demanat ser la padrina de les criatures?

Elfreelang ha dit...

BON NADAL rits! de la política per ara no en parlaré....tampoc m'ha tocat la loteria encara que una mica sí feliç de pertànyer a L'ajuntament i haver cobrat "normal"...benvinguts nadons que tenen tota una vida per endavant pe aprendre i aprendre i viure!

rits ha dit...

MBOSCH, me n'alegro moltíssim que el teu dia tb millorés! Algun dia sentirem lo bé que toques, segur!

CARME, s'escampa massa. Tinc ganes de veure els seus somriures! Ahir van anar a veure el Marc, però estic com una sopa i era poc prudent... ais!!

MARIA, ho intentaré. Ara toca descansar!
Amb filosofia i fent el què estigui al nostre abast. No segueixo el intermedio (cada cop veig menys la tele) xò me'n van parlar i em va semblar fantàstic!

XEXU, res de quedar-se a casa plorant; bé ara més aviat em toca quedar-me a casa covant el constipat. Però cal mirar sempre endavant i com que no és gens fàcil, els naixements sempre ajuden.

ASSUMPTA, els ho diré de part teva quan els vegi. Jo vaig encara pitjor. Però bé, és el que hi ha. No hi ha festes de nadal sense constipat.
No sé, tinc visita d'aquí uns dies. El tenia moooolt malament xq fa dos anys que arrossego el tema del queixal (era digne de post i tot!). I si, encara me'n fa una mica.

FANAL BLAU, m'he llevat amb un somriure xq estic de vacances i havia d'acabar la postaleta i en tenia moltes ganes.
Hem de continuar, per molt que molts dies sigui molt difícil!!!

PORQUET, i tant que queda a banda!
Optimista fa temps que no ho estic, bé, crec que no ho sóc, però intento trobar força i mirar endavant. Sols que hi ha dies que coooooosta molt! Però ara estic de vacances, puc agafar distància de cosetes i segur que anirà millor.

ALBA, el somriure no podem deixar que ens l'esborrin. Ni parlar-ne!!

McABEU, dos premis ben grossos!!
doncs si, hem de resistir, no hi ha alternativa.

CLIDICE, els Nils i Marcs ens han de donar força per tirar endavant, per ells i construir un altre món.

GARBI24, a veure si aquest constipat va de baixa. De moment el tinc ben agafat! Mecatxis!!!
i si, millor no pensar gaire!

YÁIZA, si això ja ho sabia. De fet, un ha estat per aquest motiu que expliques. I tots els amics ens semblava una mica malament, xò bé, i si després va malament? L'altre no. Ha estat un embaràs arriscat i complicat, amb molta valentia per part dels pares. És llarg d'explicar, encara que sé que t'interessaria. El fet és que des de fa 3 setmanes estava tot apunt, xq cada setmana li féien analítiques a la mare. De fet, estava previst induir-lo a primers de mes, xò com que el nen estava bé, han apurat al màxim perquè pogués créixer més temps. La data límit que es van marcar els metges per garantir seguretat per a fill i mare era el 22. ara està a l'incubadora i tot va bé.
No, jo no demano ser padrina. Tampoc son propers, propers, però algun dia m'encantaria ser padrina d'algun dels fills de les meves amigues més properes, no t'ho negaré.

ELFREELANG, quina sort haver cobrat bé! Nosaltres de fet, els companys que tenen extra la van cobrar bé. Ara ens toca esperar a veure què passa amb el sou (llarg i complicat d'explicar) xò realment és ben surrealista i ratlla la il·legalitat (xq creus que s'han disculpat?) heavy, molt heavy
una vida per endavant, què bonic!!

Molt bon Nadal i un petó ben gran per a tots!!!!!

Anònim ha dit...

em pregunto si un altre cop amb el PP el Wyoming el tornaran a deixar sense programa...

Assumpta ha dit...

Espero que millor el queixal!!! :-))

Núr ha dit...

Espero que estiguis millor del queixal i enhorabona per aquestes dues criatures del 22! Sempre és una alegria escoltar notícies de criatures que arriben! ;)

Una abraçada ben forta i ànims, bunika!

rits ha dit...

PONS007, a saber..... ni ell mateix crec que tingui masses esperances.

ASSUMPTA, molt millor.

NUR, doncs si, un amic ja ho deia, era la millor notícia i la que tots necessitàvem.

Un petó!