Es veu que aquesta nit ha plogut. Ho han dit els tolls d’aigua pel carrer a l'hora d'anar a treballar.
El sol ha sortit i s'ha amagat durant tot el dia, jugant al gat i la rata.
I ara torna a ploure.
Aquesta nit passada no he sentit ploure, tampoc m'han escalfat els rajos de sol i ara, torno a no escoltar la pluja.
Dormiria hores i hores, tan profundament com pogués i sé que per més que dormís, em continuaria sentint cansada.
I és que el caparró no descansa.
Novembre porta el fred, els colors de la tardor, les nits eternes. Temps de recolliment, temps d'enyor i melangia. Temps per retrobar-se a un mateix?
ps. i mentrestant fantasejo pensant que Arya seria un bon nom de gata, encara que sempre havia pensat que si tinc un altre gat (recomenat per la veterinària del Puck que sigui una famella, pel caràcter que té el gatet) es diria Eowyn (és clar que el Puck també s'havia de dir Bagheera, la pantera negra, el meu felí preferit). La raó em diu que no he d'agafar un segon gat, segurament no ho faré, però com m'agradaria.
16 comentaris:
No sé a casa teva, però els xàfecs d'aquesta nit passada a mi m'han despertat en més d'una ocasió, alguns eren ben forts! Picava la pluja contra la finestra, impressionava i tot.
Eowyn em sembla un nom pretensiós per una gata. Encara que sempre seria millor que posar-li Galadriel, o encara pitjor, Arwen.
Jo tampoc he sentit la pluja aquesta nit... i com tu he trobat els tolls al matí.
A veure si descanses de veritat... i et treus el cansament de sobre.
:) No diré res sobre gats... ni preguntaré com és que en vols un altre, ni si no n'hi ha prou amb un amo, ni si no seria un problema pel Puck... res, res... no preguntaré res. Es notaria massa que jo de gats no hi entenc ni fava. :)
Doncs hauràs de trobar la manera perquè descansi el caparró, rits.
Tot i que et dono la raó que, novembre, és un més melanconiós.
Un petó i mira d'aturar el caparró. Concentra't escoltant la pluja...
Un petonàs, bonica!
Aquí també plou, ara, de valent!
Ui, doncs jo sí que he sentit ploure pels volts de les 6:30, just quan em llevo cada matí. I n'ha caigut una de por!
Hehe, jo com la Carme, de gats no en sé pas massa i menys que en vull saber amb la meva alèrgia felina... pobrets, no és culpa seva, que és culpa meva!
La imatge que has triat per il·lustrar el post és preciosa... infusió calentona (per a tu un cafè amb llet, RITS, que no t'agrada el te i es tracta de sentir-se bé) un bon llibre i veure ploure darrera la finestra... fulles amb aquests colors que només la tardor sap pintar, m'encanta...
Descansa, dedica't un cap de setmana tot per a tu, ves a dormir aviadet i mandreja tot el dia... rellegeix algun llibre que et porti imatges positives, posa't música que t'animi... :-)
Un altre gaaaaaaat? Mare meva!! :-DD
espero que et retrobis encertadament i que gaudeixis de la pluja.
Quan els caparrons no descansen les hores es fan eternes... i és que aquest canvi de temps, sobtat, amb canvi d'hora inclosa fa que estem tots una mica capgirats.
Escoltar i veure ploure des de dins de casa és bonic! I aquest cop jo també ho he pogut fer!
Doncs a mi també m'ho han dit els tolls perquè mentre dormo dormo i només dormo i no sento la pluja.
Ah, jo Eowyn com a nom és perfecte. El que ja no ho era tant era el personatge... O sí? Oh, ja fa massa temps que no rellegeixo El Senyor dels Anells i em començo a oblidar de coses que no es poden oblidar. Merda, m'has fet venir ganes de fer la cinquena relectura i tinc la tira de llibres pendents! Això no es fa...
Cal retrobar-se, clar que sí. Però no sempre es fàcil. A vegades 'amagar-se' entre llibres i pel·lícules ajuda a desconnectar... només a vegades. Un petó.
La plutja que et fa quedar a casa et dóna temps per a pensar i reflexionar i, com tu dius per a retrobar-te amb tu mateix.
Sí, puta tardor i visca la tardor alhora. Jo em sento igual. Cansadíssima i com deprimida però alhora feliç de voler i poder (quan puc) estar-me a casa recollideta fent el niuet...Cada any igual...uf..
Deixa que descansi el cap rits....demà igual torna a ploure...i demà passat temps de tardor...tu a descansar i a dormir el que et calgui!
Espero que la pluja de la tardor se'n dugui totes aquestes coses que et passen pel cap i et deixi ben tranquil·la i renovada de ment, i sobretot descansada.
Una abraçada.
Novembre anòmal, ahir encara anava en màniga curta i vaig tenir calor al metro. Encara no he tret l'abric! No és lògic!
Bagheera... m'encanta. Arya... també. Eowyn, més. Imagina't dos gats fent trastades per casa... quin perill!!
Rits, em vaig oblidar de desitjar-te que vagi molt bé la cursa de la dona! Espero que l'hora de la cursa no plogui!
Ja ens explicaràs com ha anat! ;P
XEXU, ostres doncs no en tinc ni idea de si va ploure o molt. Realment devia estar molt cansada. Crec que avui tb tindrem xàfecs d’aquests!
Pretensiós Eowyn? I ho diu qui té Luthien per nom d’ordinador (ets tu, oi?), àpali, aquest si que és pretensiós. Eowyn és una dona com qualsevol altra, lluitadora i valenta, que s’enamora de l’home equivocat xò al final té una de les millors històries. És el meu personatge femení preferit, molt millor que les Elfes! I tant!!! Arya tb està molt bé, xò no et diré res... com que no vols sentir-ne parlar dels llibres....
CARME, no me’l trec per res. Fa massa que dura i me n’adono que he escrit molts posts en aquest sentit. Ratxes? Així ho espero.
No cal entendre de gats, sols que fan moooolta companyia, i a mi em sap greu que ell estigui solet tanta estona.
FANAL BLAU, encara no la trobo. Espero fer-ho aviat.
A mi la melancolia té certa cosa que m’agrada. I novembre m’agrada molt, des del nom a tot ell. Juntament amb maig son els meus mesos preferits.
Portem dies de pluja, ja tocava, oi?
PORQUET, ostres doncs vaig dormir profundament fins molt tard.
Alèrgia felina? Carai!!!!no és culpa de ningú, son coses que passen. Segur que t’ho passes ben malament quan en tens algun a prop. Quin rotllo!!
ASSUMPTA, no és meva, eh! les meves, les arrodoneixo i signo. Necessito aquest descans, tal i com tu e descrius.
Els colors de novembre son meravellosos.
Si, m’ho plantejo i deixo de plantejar. M’agradaria un segon gat que fes companyia el Puck, que encara que és molt destraler tb és molt dolçet i carinyós.
GARBI24, continuo buscant.
ALBA, em costa més el canvi de primavera, aquest en un parell de dies ja m’hi he acostumat.
Quina sort que hagis passat una bona estona escoltant la pluja.
MBOSCH, aaah, doncs quan acabis tot el que tens entre mans, ja saps quins llibres pots agafar. Jo me’ls vaig rellegir a principis d’any. Per mi, Eowyn és el meu personatge femení preferit. És dona, amb els seus defectes i virtuds, lluitadora i es vol esforçar i demostrar que és valenta. I s’enamora, de qui no s’enamora d’ella, i després, ai després, on acaba trobant l’amor... en un dels meus tb preferits.
JORDICINE, la claves. Sóc conscientment que necessito amagar-me i que tb sé que no és la solució. Però alguna cosa he de fer i no en veig en cor de més.
MARIA, tots necessitem aquests espais de temps personals, i sovint no els trobem fins que es donen aquestes circumstàncies. Cal aprofitar-los!
SN, ve de gust estar-se a casa, oi? A mi tb.
ELFREELANG, ho intentaré, xò no ho aconsegueixo gaire.
BCN, de moment no faig net. Ho continuaré provant, doncs sembla que tenim pluja encara per dies.
Al final no puc córrer. El peu i el cansament m’està fent la guitza i no em veig en cor. Em sap greu.
CA L’OTIS, si, la xafogor d’ahir era horrorosa!!! Son noms que penso, xò no sé si en tindré un segon. Em fa gràcia però tb cosa. Ja veurem.
Un petó per a tots i totes!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada