16/10/11

Un ou ferrat


A vegades ens posem dels nervis quan els avis arrepleguen el menjar que sobra. Hi ha qui no deixa ni una engruna per molt que ja no pugui dir ni fava, agafen un troç de pa com si fos un tresor preuat per embolicar-lo amb un mocador i amagar-lo a la bossa de mà, pensant-se que ningú ho veu.

Un dia algú em va explicar que estava relacionat amb el fet d’haver passat gana. La meva iaia ho fa, i sí, a casa van passar gana. I això també fa que ens demani que tinguem molta cura dels aliments, que haguem de llençar el menys possible, aprofitar les restes i no comprar per comprar. Quan el iaio feia l’hort s’aprofitava tot, quan hi havia molts tomàquets, en féiem conserva i els pebrots s’acabaven regalant als veïns qui ens donàven mongeta. I també féiem compostatge amb les restes, és clar que no li déiem així sinó adop natural.

Ara la iaia viu en una residència i està molt ben assistida. Però és clar, el menjar no és com el de casa. Entre els amiguetes es porten uns trapis a base de fruites, galetes, fuets o xocolata que quan l’infermera els enxampa els ho requisa tot. I quan ve a casa gaudeix del menjar com la que més. I el seu plat preferit és no pas paelles o carns elaborades sinó sucar pa en un ou ferrat.

Ja no es viu post-guerra, però sí aquesta crisis ferotge i cruel, sobretot amb els més febles. Les llistes de les persones que recullen aliments no deixen de créixer i aquell rumor que diu que són els immigrants qui copen aquests serveis i s’aprofiten del sistema s’està canviant. Els immigrants que van venir en busca d’un futur millor marxen, tornen als seus països d’origen o es tornen a moure. I les llistes no s’abaixen. Avis amb pensions mínimes i rendes en pisos elevades, famílies amb tots els membres actius a l’atur, parelles joves sense feines hipotecades esclavitzades pel sistema. El quart món que no veiem, que ignorem o fins i tot ens enfadem perquè recullen dels contenidors d’escombraries els excedents d’aliments que els supermercats ja no venen.

Per no parlar de la fam que ens colpeix, sobretot quan veiem imatges d'infants del tercer món. La crisi que també els toca d’aprop per molt que els bancs i els polítics els quedin ben lluny. El TN explicava que un incendi a Rússia en camps i camps de cereals i l’especulació en el preu dels aliments son part d’aquesta fam. I encara que puguem fer poc, mai és suficient, sobretot si tenim en compte que es produeix el doble del que seria necessari per alimentar tot el planeta.

I la fam causada per la política i l'economia no és un motiu per sortir al carrer? Doncs sí, entre molts d'altres. Potser el vídeo que ha penjat la zel ho explica millor.

Els canvis que tan demanem (i demanarem) els indignats comencen per ser una mica conseqüents amb nosaltres mateixos, en tenir cura del que ens envolta i treballar, perquè el sistema canviarà si nosaltres també canviem la nostra manera de viure. A l’assemblea popular del meu barri hi ha una comissió de medi ambient (en la que em vull implicar però no acabo de donar el pas, ara em veig incapaç de donar més de mi). Un dels seus àmbits de treball és aconseguir fer parcel·les d’hort urbà al barri. I és que hi ha molt sól, sól públic i on no s’hi està construïnt res, ni habitatges socials ni equipaments. Demanar horts urbans es té com un acte hipigi, que fa somriure o fins i tot burleta. Absurd o entés com d’ecologistes de pa sucat en oli. L’absurd em sembla que és menystenir el treball per una economia més sostenible, l’aprofitament dels recursos naturals, el treball de la terra i de tot el que ens pot donar.

Avui és el dia internacional de l’alimentació, i a mi que això dels dies internacionals no m’agraden massa, em passa factura l’excés de sopar d’ahir. Com tots, encara em manca canviar moltes coses del meu pensament i manera de fer acomodada, però poc a poc ho anirem fent. Pels qui han patit o pateixen. Perquè tots mereixem poder sucar pa en un ou ferrat.


Ps. Per cert, la meva iaia va sortir a la tele no fa pas gaire…. Sortia amb el seu taca-taca desfilant rera la reportea que conectava des d’una de les residències on van anunciar que l’ICASS no transferiria els diners assignats. Sincerament, hagués preferit que no sortís.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aquesta especulació ferotge i que porta a la misèria a molts pel benefici de pocs... que va abastant tots els àmbits, sembla més terrible i criminal quan es tracta d'especular amb els aliments, com deien al TN. Jugar amb les vides de les persones hauria de ser considerat terrorisme, igual que el de les bombes.

L'hora del tàper ha dit...

Coincideixo amb molt del teu pensament. Però el que em colpeix més és el de que NOSALTRES hem de fer canviar les coses. Que malgrat el que ens envolta i els trejemanejes dels que maneguen les coses NOSALTRES podem fer coses que estan al nostre abast. I una d'elles és tenir cura de no llençar menjar. Només amb això, crec que algunes coses canviarien... Potser aquesta crisi ens posarà seny en això.

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord amb la CARME, jugar amb les vides de les persones així, amb aquesta especulació amb els aliments, és terrorisme pur i dur,

I, com diu l'MPG, podem posar un petit granet de sorra ensenyant a no tirar menjar... Una vegada fins i tot en vaig fer un post de la impotència que sento quan anem a fer un talladet al Viena i veig la quantitat de menjar que es llença a les safates: les pastetes que regalen amb el cafè, restes de patates fregides que sembla que tan sols les hagin provat, entrepans que només n'han menjat una petita part i la resta... la tiren!!

Sergi ha dit...

La bona voluntat ja és molt, comencem a ser conscients de com funciona el nostre món i de que els que més haurien de fer no mouran mai el cul. De totes maneres, penso que els diners tenen tan poder que no sé si servirà de res moure's a nivell de carrer. Sempre és millor fer alguna cosa que no fer res, cert, però tinc la impressió que els que haurien d'escoltar es riuen de tot això.

No acabo d'entendre això dels horts urbans. Per a què serveix? Què es pretén aconseguir? Espero que m'ho expliquis, perquè a priori no li trobo cap utilitat.

Ferran Porta ha dit...

El que apuntes és tan assenyat, Rits, i tant obvi si em permets dir-ho, que no s'entén com els indignats no som absolutament TOTS!

Garbí24 ha dit...

si aconseguim que la gent, sobretot la que mana, torni a ser humana, potser anirem cap a millor. Mentre el capitalisme campi al seu aire estem i estarem fotuts.

Yáiza ha dit...

Bon dia! Casualment llegeixo el teu post just després de llegir aquest altre: http://www.pediatriabasadaenpruebas.com/2011/10/dia-mundial-de-la-alimentacion-donde.html

Segur que el seu autor i tu podríeu tenir un bon intercanvi d'opinions! Jo, pel que pugui ser... no m'hi fico.

El porquet ha dit...

Doncs la teva iaia té un paladar exquisit! Dels millors plaers del món és un bon ou ferrat, ben fet, al punt de sal, al punt de cocció... genial!

Un dels grans motius de la tragèdia de fam que s'està vivint a la Banya d'Àfrica, per exemple (a part de la sequera) és l'especulació que s'ha fet dels aliments en el comerç mundial.

És, senzillament, una salvatjada. Una aberració. No entenc com nosaltres, com a espècie, podem permetre que el capitalisme més salvatge condemni a morir (repeteixo, morir) de fam a milions i milions de persones.

La gent implicada hauria d'anar directe a la presó... però, ai las! si nosaltres tenim un Millet campant pel carrer, com pretenem que responsables governamentals, de multinacionals, de bancs i entitats financeres hi acabin.. no escombrem ni la merda que tenim a casa.

Barcelona m'enamora ha dit...

Fa mal llegir que la fam al món ha augmentat...enlloc d'anar endavant, anem enrere. Estic molt d'acord amb la teva frase "el sistema canviarà si nosaltres canviem la nostra manera de viure".

En Panníkar deia que el fet que món estigués pitjor que mai era una bona notícia perquè volia dir que ja s'ha tocat fons i llavors toca renéixer, espero que tingui raó.

Una abraçada.

rits ha dit...

Veig que tots estem igual d’indignats, suposo que hi ha diferents maneres d’expressar-ho.

CARME, estic completament d’acord, és un acte de terrorisme pur i dur. Igual de cruel que una bomba, que una mina anti-persona. Especular amb el sofriment dels altres. N’hi ha un grapat que ho pensen així!

MPG, crec que és un acte de coherència. No podem anar-nos omplint la boca de paraules boniques, d’estar d’acord i no intentar canviar-ho. Tb sé que és difícil ser coherent. Que tenim molt afinançat molts hàbits que poc ajuden a fer una economia més sostenible. Poc a poc hem d’anar canviant.
Perquè el què està clar és que els que manen no ho canviaran, només si el mercat canvia, canviaran les seves polítiques. Que n’és de trist.

ASSUMPTA, recordo el post. A mi em fa molt mal deixar menjar, de vegades, xò tb és cert que es passen.
Crec que va més enllà d’un petit granet de sorra, crec que ha de ser un acte de responsabilitat i coherència, de dignitat envers els que pateixen.
Però tb sóc conscient que m’és difícil ser-ho, eh! no m’agrada posar medalles i menys si penso que no me les mereixo.

XEXU, jo tb penso que se’n riuen de nosaltres. Però ... i llavors, ... què fer? Quedar-se de braços creuats? No puc. No em sembla just.
Espero explicar-ho una miqueta això dels horts urbans, xq tp hi entenc del tot. Crec que podriem dir que hi ha dos conceptes d’hort urbà:
- les taules o testos aquells tan monos que queden tan “guai” a les terrasses i balcons, per poder dir, mira què ecològic que sóc, i que xulo que és menjar-se un tomàquet recollit per un mateix. Aquest concepte (que encara que sembli que me’n ric, m’és del tot respectable i faria si tingués lloc i sol) l’entenc més com a decoratiu o hobby.
- Horts urbans enmig o al voltant de la ciutat. Extensions de terreny no edificat que es cedeixen per cultivar la terra. Normalment es divideix el terreny en parcel•les i segons la demanda de gent que en vol tenir es fa sorteig o assignació directa. I es fa com un contracte d’arrendament o cessió. El lloguer és simbòlic i és les despeses d’aigua, seguretat, .... et donen la terra, l’accés a aigua per al reg, un quartet per desar les eines i altres coses i en alguns casos crec que fins i tot els fertilitzants, ja qui hi ha qui creu que sols es poden fer servir uns o altres (segueix en un altre comentari)

rits ha dit...

La finalitat? Diria que va néixer d’una realitat que feien molts avis jubilats, que ocupaven terrenys per cultivar la terra tb com afició, records de quan cultivaven la terra. Eren tants que es va haver de regular. Poc a poc s’ha anat extenent i ara gent jove tb en vol.
Què aporta? Als avis afició, temps,... xò a nivell urbanístic crec que aporten disminuir la densitat de la ciutat, crear espais verds (ja que les places i parcs s’entesten en fer-les de ciment). Aporten aire fresc, espais on es regenera natura i suposo que això va bé per la contaminació ambiental (i tb l’acústica, tenir una illa de l’eixample sense soroll, ajuda, no creus?). Tb crec que una ciutat ja no necessita créixer més en densitat de pisos i si en qualitat de vida.
I perquè conrear? X ajudar precisament a abaixar el preu dels productes, per aprendre a estimar la terra, el que ens pot donar (uix, que hippy que queda això...), a la necessitat de recuperar matèries primeres i no tants congelats ni llaunes. Això tb va bé per a la nostra salut.
I en l’economia mundial? A més localització i menys globalització.
Conec els horts del baix llobregat. Els meus tiets viuen a Sant Joan Despí i entre Sant Joan i Molins n’hi ha molts on es pot passejar (crec que és un GR i tot). A Sants tb hi ha alguns i al barri on visc, tot i que les aigües freàtiques son molt salades, s’hi podrien fer uns quants, que poguessin cultivar els avis, les famílies i les escoles.
És un petit món, un petit canvi, xò com deia el capità enciam, els petits canvis son poderosos. No sé si et convencerà gaire, xò és el que crec que pot aportar. I m’agraden més aquestes petites coses que crec que estan més a l’abast que la supressió del senat, la dació en les hipoteques,..... passos tb necessaris, el canvi cap a una manera de viure més diferent.

FERRAN, jo estic com tu, tampoc ho entenc. De fet, hi havia un paràgraf on m’ho preguntava, xò per no crear polèmica el vaig suprimir. Però si, si no ens movem per això,.....

GARBI24, fa un temps em van dir que el capitalisme no estava prou podrit encara. Que encara podem caure més baix, i només llavors quan estiguem abaix de tot, quan aconseguim fer saltar la gent que mana, no sé si serem més humans, xò alguna cosa canviarà.

rits ha dit...

YÁIZA, vaig anar deseguida i li vaig deixar un comentari. Em van saber greu les seves paraules.
I em sap greu perquè precisament del problema de la fam se n’ha parlat molt. Per tant em demostra que moltes vegades qui no es pren en serio o qüestiona els indignats és precisament aquells que més en desconeixen. Que es deixen guiar per el que diuen els televisors, però si no vas a una mani, si no veus la gent que es mou és impossible entendre-ho. jo ja he renunciat a fer-ho entendre el sentit.

PORQUET, a mi tb m’encanten els ous ferrats.
Això de l’especulació del preu dels aliments no ho sabia, i com dius tu tb em sembla una aberració, com diu la CARME un acte de terrorisme. I si, son tots els que ens manen, mentre ells tinguin plat calent els és igual que un altre no en tingui. La llei del més fort? No som humans, som salvatges, potser?
Lo del Millet, per cert, no té nom. Ho sento però em toques la fibra sensible. Com pot ser que estigui a casa seva després de tota l’estafa que ha fet. I com pot ser que la Generalitat hagi retirat l’acusació que tenia formulada? Ai què innocent, si ara manen els seus!!!!!! És molt fort i gairebé no ha sortit als mitjans.

BCN, com li deia al Panniker crec que el sistema encara no ha tocat fons, estem apunt, però encara no. i malauradament crec que haurem de patir més, més perquè la gent decididament es tiri al carrer, violència inclosa, xq ja no tindran res a perdre i estaran desesperats.
Si ja sé que sona tremendista, xò sincerament després de veure segons quines reaccions a temes retallades, decisions polítiques i demés, ja no entenc res.

Un petó per a tots i totes.

Elfreelang ha dit...

Si senyora tens tota la raó...tothom té dret a sucar pa en un u ferrat ....hem de començar a canviar i la societat no ho farà sinó canviem alguna cosa cada dia poc a poc però de manera imparable una mica tots i cascun de nosaltres..amb l'alimentació, amb el menjar no s'hi juga

Sergi ha dit...

Bé, primerament el que he de fer és agrair-te aquesta resposta tan detallada al respecte de la meva pregunta, gràcies. No sé si em convences massa, encara que alguns temes sí que els trobo importants. Per a les ciutats crec que s'hauria de potenciar la creació de zones verdes de gran extensió. N'hi ha en moltes ciutats, i crec que és el que manté la contaminació a ratlla i crea espais de pau i de natura. Francament, i perdona que m'expressi així, però horts en mig de la ciutat a mi em sembla una cosa molt cutre.

En les aplicacions més econòmiques ja no hi entro, és possible que generin algun benefici a la castigada economia que tenim, no n'entenc prou per dir-ho.

Ah, i això de les jardineres amb hortalisses plantades és propi de gafapastes. Almenys, els coneguts gafapastes que tinc ho fan. Em sembla absurd. Però ells són feliços així.

rits ha dit...

ELFREELANG, se suposa que no s'hi jugar amb el menjar, això tb m'ho van ensenyar a casa, però hi ha qui juga constantment!

XEXU, el nostre pulmó se suposa que son dos: collserola i montjuïc, xò els dies que vaig estar a la clínica i es veia tota la ciutat, es veia una calitxa molt trista.
Cutre? home per una ciutat fashion, cool, cosmopolita és clar activitats agraries no fan, oi? home!!! això és comentari de gafapastes!!!