24/9/11

Els miserables




No he llegit el llibre. No he vist les pel·lícules. No havia escoltat les cançons abans. I de fet havia dit que no a anar-la a veure.

Hi ha històries que no saps perquè no t'interessen, per molt que la fama els precedeixi.

I quan les descobreixes, et portes agradables sorpreses. Espectacular. La posada en escena, les veus, sobretot les masculines, els nens, el sentiment. La pell de gallina al final. Una història com tantes d'altres, molt complexa de seguir (hi ha parts que en no saber la història, et perds, va tot molt ràpid), i on torna a quedar clar que les emocions són el que fan girar el món, per bé i per mal.

Els miserables estan a la ciutat, per remoure sentiments, per remoure revolucions, pèrdues i descobriments. Per mirar endavant.


ps. No l'anava a veure, massa car pels temps que corren. Però una trucada a les 18h de la tarda, t'ho posa en safata de plata. Un vespre per xerrar, per poder mirar als ulls i seguir endavant, perquè cada dia surt el sol.

I com déiem ahir, res com el nostre musical. No entenc perquè no s'ha fet famós. És clar que si parlem de musicals, el meu preferit continua sent West Side Story.

17 comentaris:

Elfreelang ha dit...

West side stoty uf a mi em va marcar...m'ha agrada molt...Los miserables si que l'he llegit ja fa molt temps....sóc una mica resistent a veure obres basades en llibres si ja n'he fet la lectura...suposo que aleshores m'estimo més la meva pròpia peli-cula mental....
M'ha agraden les teves paraules:
Els miserables estan a la ciutat, per remoure sentiments, per remoure revolucions, pèrdues i descobriments. Per mirar endavant.

Mirem endavant! Bon cap de setmana rits!

Elfreelang ha dit...

ai errata: West side story ( no stoty)

Anònim ha dit...

HE LLEGIT EL LLIBRE...I EN FRANÇES¡¡¡MANIES DEL MEU AVI,HE VIST LA PELI,FLUIXA DE NASSOS....ARA TOCAR EL MUSICAL,CAR DE PABROTS,PERO SEGUR QUE H'ANIRE,AIXO DELS "CULEBROT"AN BONA MUSICAR A DE SER UNA DELIÇIA. LA REBAIXA JO L'APROFITO AMB "CHICAGO".
JUGANT AMB BARCELONA

Carme Rosanas ha dit...

Jo també em quedo amb la teva frase:

Els miserables estan a la ciutat, per remoure sentiments, per remoure revolucions, pèrdues i descobriments. Per mirar endavant.

I a veure si hi vaig!

Susanna ha dit...

Bé, jo entrava a dir que m'agraden les teves paraules però, coses de la vida, n'he triat unes altres: "les emocions són les que fan girar el món, per bé i per mal".

West Side Story el recordaré sempre perquè el vam intentar ballar a 8è d'EGB, per allò de recollir diners pel viatge de final de curs. Per coses que ara no vénen al cas, al final no va poder ser però passar aquests moments amb els meus companys va ser més que increíble.

I a Mar i Cel li haig de donar una altra oportunitat. Crec que em va agradar, però només puc dir "crec" perquè el dia que el vam anar a veure no podia, estava exhausta. Sé que té a veure amb la carrera, però ja no recordo si l'acabava, si estava d'exàmens... El cas és que vaig aguantar com una campiona però no la vaig gaudir com cal.

Los miserable, si no em truquen a les sis de la tarda i m'ho posen fàcil em sembla que... ;-)

Petons!

Bargalloneta ha dit...

Estic amb tu, West Side Story també és el meu musical però Els miserables també em van marcar, moltíssim, vaig tenir una època en què el pobre cassette que tenia anava a tota pastilla posant-lo una i altra vegada, després quan el vaig aconseguir en cd i finalment està ja per sempre més en el meu Ipod....
On my own és una de les cançons més boniques que s'han escrit mai, en tots els gèneres....
em fa por d'anar-lo a veure en castellà perquè tinc una filmació en vhs de fa la tira d'anys intepretats pels anglesos i allò posa la pell de gallina.... ara mateix la hi tinc!!!
però si dius que val la pena.... estalviaré
un petó

Bargalloneta ha dit...

ara m'has fet venir ganes d'escoltar-la de nou... i ja ho estic fent.... mentre estic fent un comentari pel blog tinc la pell de gallina escoltant On my own...
brutal!!!!!

Gemma Sara ha dit...

No sé si aniré a veure Els miserables, no sóc gaire de musicals, en principi, però veig que parles de West Side Story, és una de les meves pelis preferides de tots els temps, vaig tenir una època que m'escoltava molt el disc i el ballava (més o menys :-). Quins bons records!

Audrey ha dit...

Aprofitant el descompte de la Mercè hi he anat amb una amiga, quina posada en escena! :-) Emocions a flor de pell, el passat que pesa..., però com bé dius, sempre endavant!. Això sí, West Side Story, també és el meu preferit, Mar i Cel no l'he vist.

Abraçada!.

Garbí24 ha dit...

no l'he vista i de fet no em tira gaire....però les teves lletres ara em fan dubtar.

Yáiza ha dit...

Ooooohhhh!!! Jo la vaig veure a Londres l'estiu passat. En un lloc molt dolent del teatre (era caríssim) i sense poder-ho entendre tot per l'idioma. Però tot i així, amb llàgrimes rodolant galta avall en més d'un moment. És una passada! I no, jo tampoc no havia vist la pel·lícula, ni llegit el llibre, ni res... Snif, que maco. M'agradaria tornar-la a veure!

Yáiza ha dit...

(I la cançó I dreamed a drem és genial... es va fer força coneguda pel programa aquell rollo FactorX anglès, i la dona que el va cantar...: http://www.youtube.com/watch?v=RxPZh4AnWyk&feature=related)

MBosch ha dit...

Jo no sóc de musicals (de fet, no sóc de teatre...) però Mar i Cel el vaig gaudir moltíssim.

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones...

Barcelona m'enamora ha dit...

La teva frase de resum dels Miserables ben bé la podrien fer servir per promocionar el musical, és molt maca.

És genial la sensació que expliques de pell de gallina i d'emoció al veure alguna obra, aquestes són les que valen la pena.

Mar i Cel fa emocionar moltíssim, jo quan el vaig anar a veure sé que em vaig passar ben bé 15 dies cantant les cançons!

Una abraçada.

Jordicine ha dit...

A mi mai m'han cridat l'atenció els musicals. L'únic que he vist, va ser fa molts anys a New York, va ser 'Miss Saigon'. Una abraçada i fins aviat, RITS.

Ferran Porta ha dit...

Mar i cel fabulós, que dels miserables no en puc dir res perquè no l'he vist (ni llegit)

El millor, però? el bon rollet que s'endevina del teu escrit!

rits ha dit...

ELFREELANG, entenc les teves raticiències. La veritat és que el musical va molt i molt ràpid, hi ha moltes coses que no s'acaben d'entendre i potser s'aprofundeix tot. Potser et decebria. Tot i així crec que l'escència dels personatges s'aconsegueix, o si més no crec que entenc xq cadascú fa el que fa.
A mi tb em va agradar la frase quan la vaig veure. Tenim una tardor mogudeta i cal mirar endavant.
West Side Story la miro quan vull plorar i em costa (com Desayuno con Diamantes), és increïblement emocional.

Jugant amb BCN, gràcies pel teu comentari. Ostres, en francés!! em seria impossible! La peli m'ha ajudat a entendre coses del musical, que suposo que si llegeixo el llibre entendré molt millor.
Chicago tb és boníssim!!! te'l recomano molt. El vaig veure a Madrid, fantàstic!

CARME, me n'alegro que t'agradi. Ja explicaràs si t'agrada si hi vas!

SUSANNA, i sort que tenim de les emocions!
Apa, què xulo fer West Side Story, a mi sempre m'hagués agradat portar un vestit lila com el de l'Anita. I és que si hagués de fer un personatge m'hagués agradat fer el d'ella. Potser pel simple fet que la prota es deia Rita, xò m'encanta com balla.
A veure si tornen a fer Mar i Cel.

BARGALLONETA, ostres On my own és brutal. Completament d'acord. Em sabria greu que et decebés si hi vas. Jo l'he trobat fantàstica, xò qui l'ha vist a Londres diu que encara és molt més espectacular.
Jo tb porto dies escoltant aquestes cançons.

GEMMA SARA, aquest any tb és l'aniversari de West Side Story, és fantàstica i no passa mai.

AUDREY, si, oi? Jo em quedo quan van per les clavagueres, els canvis d'escenaris, els nens,... buf, em va impressionar moltíssim.

GARBI24, mira't un parell de videos al youtube a veure si et conveç. Has d'anar-hi convençut, doncs son molts diners que em sabria greu que no t'agradés.

YÁIZA, plorar no vaig arribar a plorar, xò si que em va emocionar.
He vist el video i canta realment bé aquesta dona!!

MBOSCH, com girava el vaixell pirata, eh! Brutal!!!! i tot fet aquí, a casa!!!

BCN, intenta resumir el que vaig viure, el que em va transmetre. Tots podem ser miserables i ens hem d'aixecar un nou dia.
Quan algun espectacle t'emociona t'acompanya molt i molt temps!

JORDICINE, Miss Saigon? No l'havia sentit mai? Si no t'agraden els musicals, doncs res. Hi ha moltes estrenes que t'esperen!

FERRAN, bon rotllet? Si, el necessitava.

Un petó per a tots i totes!