25/8/11

Signa pel referèndum

Uns mesos enrere demanavem el vot en consultes populars per al nostre dret a decidir. I dèiem, com a motiu, la necessitat de poder fer-nos sentir, el nostre dret a decidir. Parlo, evidentment, de les consultes sobre l'independentisme.

Aquests dies estem vivint un fet històric, i tot enmig de l'agost, quan tot està a mig gas. Però el cert és que la política i l'economia no s'atura a l'agost i si fa dos setmanes estàvem a punt de fer fallida i els partits polítics es tiraven els plats al cap amb solucions electoralistes, ara de cop i volta es posen d'acord. Posar-se d'acord en deu minuts quan els darrers quatre anys han estat incapaços de fer-ho per a la reforma de la constitució tan necessària, no sembla estrany?

El cert és que tota la maquinària econòmica i política de l'anomenat eix franco-alemany se m'escapa (i molt) però sols sento que ens estreny cada cop més. I ara obliga a establir un límit al deute públic. Podria semblar una solució, però desenganyem-nos, passa per aquí? És a dir, si el deute públic ha d'estar limitat, pensem-hi. On, com i a qui es limitarà? A quins serveis de l'Estat afectarà? L'exèrcit? La indústria? Les infraestructures? A les competències exclusives de les Comunitats Autònomes com Salut o Educació? A les traspassades? No és difícil saber-ho tenint en compte com han anat les coses fins ara.

Tot i així aquest post va més enllà d'una decisió política. La pròpia Constitució Espanyola contempla el seu procediment de reforma que pot ser parcial o total. L'article 176 estableix el procediment per a la reforma parcial i ens diu que pot ser a iniciativa del Govern o d'una cinquena part dels diputats. Exclou la iniciativa popular. Després de la seva tramitació, cal una primera votació de tres cinquenes parts dels Diputats i si no s'arriba a un acord, doncs hi ha diferents sistemes per arribar a una votació favorable. És clar que tot això és absurd quan des d'un primer moment hi ha un acord entre els dos partits majoritaris a la cambra.

I sí, estableix que no és necessària la ratificació mitjançant referèndum.

No és necessària la celebració d'un referèndum per ser aprovada. Sols si una desena part dels diputats o senadors ho solicita.

ICV ja demana que es celebri i demana consens català per sol·licitar-ho.

A les consultes de l'any passat, el que déiem era vota si, vota no, vota el que vulguis, però vota. Fes sentir la teva veu, que se'ns tingui en compte. Cal que fem sentir la nostra veu, cal que puguem dir si estem d'acord o no amb aquesta reforma tan corre-cuita. Cal que ens preocupem per saber què coi comporta la reforma de la constitució, ja que ens afecta ens agradi o no. Cal que ens tinguin en compte. Per això, ara és necessari un referèndum.

No tenim res,la nostra força és molt débil. Sols estem a les mans dels que manen. Sols podem intentar-ho. Signa si creus que és necessari un referèndum davant la reforma de la Constitució.


ps. L'enllaç és el del blog del professor Vicenç Navarro. Ell explica molt tot el que suposa la reforma i el perquè. I també a la barra dreta hi ha la manera de poder adherir-se a la petició de referendum.

Fer aquest post m'ha suposat mirar-me els apunts de Constitucional i refullejar la CE quan feia anys i panys que no ho feia. Ha estat una barreja molt estranya i curiosa de sentiments.

9 comentaris:

A.C. ha dit...

A veure si sóc capaç d’explicar-me breument, perquè el tema és complicat.

En primer lloc dir que no estic en desacord amb el fons del que parles, vull dir que si hi ha d’haver contenció de despesa, segur que no serà en el ministeri de defensa perquè ens entenguem. Si hi ha d’haver contenció segur que serà en política social, per tant aquesta és una reforma que, en principi, no m’inspira massa confiança.

Ara bé, en segon lloc veig això:

Suposem que es fa referèndum: Evidentment tant PP com PSOE demanaran el vot pel “SÍ” a la reforma constitucional, ja que tots dos estan d’acord en que s’ha de fer. I si aquests dos partits demanen el sí, què votarà majoritàriament la societat a l’Estat espanyol? Doncs un SÍ com una casa.
O sigui que no veig que demanar el referèndum serveixi per altre cosa que per organitzar una consulta que costaria molts diners (o és que es que pensem que un referèndum s’organitza sol i gratis?) justament ara que no n’hi ha.

O de veritat creu algú que sortiria un NO al referèndum si PP i PSOE demanen el SÍ?

A.C. ha dit...

Ah! :-) m'ha fet somriure això de la barreja estranya de sentiments tot fullejant la Constitució hehehe

A mi, quan era estudiant, em va caure en un bassal d'aigua bruta al terra -havia plogut- i em feia tan de fàstic que li vaig arrancar la tapa :-))

(De veritat que em va caure, no la vaig tirar expressament, em va relliscar, duia la carpeta i altres coses i la Consti... fiuuuu... es va suïcidar i es va tirar al bassal) :-DD

rits ha dit...

ASSUMPTA, la veritat és que ahir quan vaig llegir el teu comentari em vaig quedar una mica de pedra. No el vaig entendre.
Primer, pensar que xq PP i PSOE demanin el si ja està decidit em sembla un raonament molt conformista. I el raonament que ha mogut a molta gent fins ara, xò les coses estan canviant i l'únic que tenim és el poder utilitzar els instruments que tenim.
I justament això és el que no entenc del teu comentari.
Quan tot lo dels indignats i jo deia que les solucions estaven fora les urnes, tu em déies que era el que tenim, el nostre vot i que és el que ha de valer i utilitzar. Doncs ara fem-lo servir. Tenim una oportunitat de dir el que pensem i passem? em sembla una irresponsabilitat.
Diners? no té xq valer molt una consulta en referèndum. I no es tracta d'un referèndum per la reforma de la Diagonal, es tracta per reformar la constitució, la norma més important, i ho estan fent com si fos res important. Fa no res, tocar la CE era gairebé impensable i ara sembla que no hagi de ser tan difícil.
Si comencen així ves a saber què faran.
I si diguéssin, prohibim el català (d'acord, és una matèria de procediment agravat) xò i què? tb et semblaria que és llençar diners?
De débó, es pot estar d'acord o no, xò dir que ja està decidit em sembla tan conformista que és el pitjor mal que hem tingut durant molts i molts anys.

I no té xq estar decidit. A França, el referèdum de la Constitució Europea van dir que no, i gràcies a allò no va tirar endavant una Constitució que era realment patètica. Aquí si que vam anar com a borregos a votar sense pensar què votàvem, el problema més real que tenim.

I un altre exemple molt més banal. El Laporta va guanyar les eleccions i va convocar referèndum pel tema de la remodelació de l'estadi. El soci va ser assenyat i no va votar d'acord amb la proposta xq era una aberració, quan en canvi l'havien votat.

Elfreelang ha dit...

precisament rits ja vaig signar feina feta! i per cert a nivell mundial al twitter s'ha stuat com a trending topic#jovullvotaradeuespanya
a mi em sembla molt greu això que volen fer condemna per sempre més a la liquidació de les autonomies i amés no era intocable la sacra constitució per allò que els interessa?

A.C. ha dit...

Ep, no t'enfadis, que jo no he dit que em sembli bé la reforma. És més, si es fa referèndum jo votaré "NO" això ho tinc clar.

Ara bé, també tinc clar que si PP i PSOE es posen d'acord sortirà un SI immens...

En aquest cas no em considero conformista em considero realista... però llegeix bé el que dic i el que vaig dir ahir abans de treure conclusions equivocades: A mi aquesta reforma no m'agrada i si hi ha referèndum votaré NO.

Però bé, PP i PSOE ja s'han posat d'acord en que no hi haurà referèndum, però si per un casual n'hi hagués, tu creus que a tot l'Estat espanyol a tots els pobles i ciutats la gent no faria cas als seus "líders polítics"?? Però si fins i tot el PSOE va aconseguir que els seus fidels votants diguessin "SÍ" a la OTAN!! (a la quan van canviar el nom per "Alianza Atlántica" perquè fes menys por). Això ho he viscut jo, l'any 1986, tu eres una nena i no ho deus recordar però jo al·lucinava amb com van aconseguir que la gent els seguís.

A.C. ha dit...

on dic "a la quan" vull dir "a la qual"

rits ha dit...

No m'enfado, ASSUMPTA, simplement, ja saps que la política m'esparvera i em fa mantenir un to sortit de mare. però no m'enfada pas!

I si que he entés el teu comentari i que no estàs d'acord amb la reforma. Però és que el post no va per les mesures en si, sinó de la importància del referèndum, de dir el que pensem a com se'ns està maltractant des d'Europa econòmicament parlant.

Per mi no es tracta de una visió realista. Perquè la realitat és que tenim una espurna d'esperança de fer-nos sentir.

I si, ja sé que si els partits majoritaris estan d'acord, doncs tiraria endavant, xò es tracta de la responsabilitat que tenim de fer el país.

Quan la votació de l'OTAN era una nena, si. Tenia 10 anys i a l'escola van fer murals en contra de la votació. Ens van explicar què era l'OTAN i què suposava entrar-hi. És clar que vaig tenir la sort d'anar a l'escola que vaig anar, xò recordo aquells moments. Com tb el referèndum de la Constitució Europea o el de l'Estatut d'Autonomia.

Ais, què complicat que és tot!

ELFREELANG, està molt lluny el que hi hagi referèndum. Fins i tot CiU dóna suport, demanant que no es posi límit autonòmic (una mica innocent, no?)

Barcelona m'enamora ha dit...

No entenc com volen canviar la norma suprema de l'estat sense ni tan sols consultar-ho amb el poble! Referéndum per a canviar la constitució sempre.

Fa riure veure com quan els interessa s'espavilen per canviar-ho tot ben ràpid i en canvi, per altres assumptes va passant el temps i sembla que mai siguin prioritats.

Bon cap de setmana rits, una abraçada!

rits ha dit...

BCN, fa riure molt! tot plegat ens demostra que estem en un país de pandereta.