Tocada.
I jo torno a donar aigua, la propera, està clar, tocada i enfonsada.
I jo torno a donar aigua, la propera, està clar, tocada i enfonsada.
ps. Això si, va bé que finalment m'ho hagin dit. Jo ho veia, però pensava que eren tonteries meves. He d'alçar més les defenses perquè no surti massa aigua... si, si, peruè no surti. Aquestes defenses no m'han ajudat, ho han complicat més, però son les que he de posar. Mai se m'ha donat bé aquest joc.
16 comentaris:
Ei Rits, va, sigui el que sigui, amunt amunt, eh?
I si enlloc de posar defenses mires de fer una tàctica a l'atac, creativa i ben bonica? :-)
Com diu en FERRAN, amunt, amunt!! :-)
Defenses? Alçar-les? mmm...
Fa temps que em llegeixes. Tu saps el to de l'antic Laberint. No sé que tens però, a mi posar més murs i més alts no em va anar gens bé. Tot el contrari. Cada cop estava més aïllada (i enfonsada). Només quan vaig relaxar-me i vaig baixar-les una mica, va entrar aire fresc que m'ho va fer veure tot d'una altra manera.
Tant de bo sigui passatger això que et deixa tocada.
Molts petons.
Mmmm... no sé ben bé què passa però no m'agrada. De tota manera, estic totalment d'acord amb el què et diuen per aquí. Com a mínim ara ja saps que allò que tenies no et funciona. Endavant!
ànims, passi el que passi
Ànims Rits! Molts ànims! Que segur que tu ets el portaavions que és el més difícil d'enfonsar!
Sense saber-ne res: una abraçada :)
Ei, sigui el que sigui amunt! Encara que quan et sents enfonsat no hi ha ànims que valguin, pensa que enfosar-se en certa forma ens permet renéixer i canviar dinámiques que no portaven enlloc, és una oportunitat de canviar.
Un petonet i molta força!
Potser el que has de fer és no deixar que facin el proper moviment. Si a la següent t'enfonsen, ataca tu primer. Com ja et diuen per aquí, posar les barreres acaba sent dolent. Pensa en els equips que juguen contra el Barça. Si només van a defensar-se sempre surten escaldats. És clar que els que van a l'atac també solen perdre, però si volen tenir alguna possibilitat de guanyar, ho han de provar. Pensa-hi.
Alçar defenses..., em passa com a l'Ari, em recorda a aixecar murs...i aquests t'acaben enfonsant. Jo m'obriria a qui sabés que m'acull, amb confiança i carinyo.
Tant de bo t'en surtis ben aviat...
Petonets!
de vegades va bé alçar defenses i de vegades no i fan 'efecte contrari.. però com que tenim tendència a complicar-nos la vida...no sé rits anar desprotegit no és bo defensar-se excessivament tampoc.. tot s'arreglarà...
Canto... amb Lluís Llach
"Au vinga amunt, amunt,
obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva"
Tots ens sentim tocats algun dia i a vegades fins i tot enfonsats... això no vol dir que no puguem dir-nos de nou:
Au, vinga, amunt, amunt....
No sé ben bé de què va, però amunt, RITS! A la vida hi ha moments dolents i bons. Cal intentar quedar-se amb els bons, no? Ahir 5 a 0 del Barça. Fantàstic! Fins aviat.
Però què passa aquí? Em despisto uns dies i ens toquen una peça? I una de les importants!!!!
Rits, jo no sóc qui per dir si amunt defenses o avall, el que sí et puc recomanar és que t'agafis temps i prenguis distància. Sé que hi ha coses que de vegades "són com són" però tens una cosa que depèn només de tu bonica: l'actitud i vull dir, com et prens la cosa en qüestió. Ningú et demana que "moguis fitxa ràpid", tranquila, pren-te el teu temps i ... això sí: sigues egoïsta almenys un cop i pensa en tu. Has d'estar bé tu, per tant, endavant amb el que decideixis sempre que creguis que és bo per tu.
Un petó ben fort!!!
Res d'enfonsar-se noia! Segur que ets dura de pelar! Planteja una bona estratègia per tocar i enfonsar a l'enemic tu també: si és un joc hi juguem tots? Tal i com diu la Martulina també has de pensar en tu, no només has d'esquivar els cops.
Un petó!
Hola a tots. Em sap greu el post, i la poca precisió en explicar el què passa. Em sap greu.
Moltes gràcies pels ànims. Sé que en uns dies estaré amunt (potser fins i tot volant...jejeje, que marxo de vacances).
No puc continuar jugant aquesta partida. Estic tocada de mort, en tot joc hi ha un moment que veus que no hi ha solució. Millor una retirada a temps que no pas continuar. POtser no és el que hauria, molts m'animeu a atacar, xò no en sé. I sento que no puc.
Un petó per a tots i totes.
Publica un comentari a l'entrada