★La floreta desesgotadora que m’ha regalat la Fanal Blau. Moltes gràcies!
★Compartir unes torrades de ceba caramel·litzada amb formatge roquefort, d’albergínia a la brasa amb formatge de cabra fos i de guacamole amb formatge de cabra. Boníssimes.
★Gaudir moltíssim quan veus que algú s’ho passa molt bé. Se t’encomana.
★Un xurro de xocolata a les cinc de la matinada.
★Retrobar-nos gairebé dos anys després i que sembli que ens havíem vist ahir.
★La Carla i l’Ainhoa. Uns bitxets adorables.
★Descobrir Mishima en concert, encara que només siguin les darreres cinc cançons.
★Un dinar improvisat al restaurant de sempre amb els pares i que estoicament aguantin els meus discursos indignats. I veure com cada dia estan més punkies, ells que mai s’havien mullat per res.
★La panxeta que creix, ..... avui sabrem si és nen o nena? Ais, quina emoció!!!!
★Que l’alegria de la casa torni demà per fer-nos recuperar alè.
★La pl. Osca. De petita feia por, era un lloc obscur i perillós. Ara és el centre del món, fresc, alegre i distès.
ps. I quins son els vostres bocins?
12 comentaris:
Les torrades de les que parles no m'han fet massa bona pinta. Jo no sóc de formatges forts. Amb el xurro de xocolata i la música dels Mishima ja coincidim més.
Pel que veig aquí a la dreta, al final t'has llançat amb Juego de Tronos. Ja en comentaràs què tal ;)
Ostres rits t'agafo una mica de torrades que em comença a venir gana! i els pares d'avui en dia com dius tu punkies...ma mare també...i me n'alegro....veig que has gaudit i això és bo molt bo!
Doncs tot i que acabo de dinar, m'has fet venir gana amb les torrades!! Que jo sóc molt golafre, eh! També m'apunto als xurros i a Mishima, com l'MBosch.
Sí que s'encomana quan veus que algú gaudeix. I si és gràcies o amb tu, encara més! I tu gaudeixes, i l'altre gaudeix perquè tu gaudeixes, i tot esdevé una espiral positiva de bons sentiments. Que happy flower m'ha quedat això, mare meva!
Ah, i esperar l'arribada d'una criatura, sempre és bonic i emocionant, quan els pares són gent que importa, oi?
Els meus bocins? Llevar-me més tard del que toca, i posar qualsevol excusaa l'hospital; tenir dues hores (ara mateix) per llegir i comentar blocs, llegir el llibre que tinc entre mans, i aclucar els ulls una estona; tornar a la biblioteca (ecs) amb una bona amiga (punt positiu), per estudiar una optativa ronyosa (ecs) que tinc per setembre.
Una abraçada, rits!
Plaça Osca, tampoc n'hi ha per tant... jo és que no sóc massa de Sants, però acabem allà de tant en tant. Bons entrepans al Fo bar, això sí!
Uffff les torrades ja m'estan fent salivar de mala manera! Per favor que senzill i que bo!
El meu bocí és que ja només em queden dos dies per a fer vacances!
Ostres RITS, quines torrades!! M'encanta el formatge!! :-) i jo a dieta!!
Bons bocins! tots ben macos :-)
Torrades? Xurro de XOCOLATA?? Parfavó, que em vas tornar a tenir gana!!
ps: el meu únic bocí és... olor de Mediterrània; hmm!
El que m'ha fet més gràcia és la panxeta que creix! Suposo que ja ho deveu saber...què és nen o nena??
Uns bocins molts gastronòmics i alegres!
La plaça Osca feia por? Bé, jo sempre l'he coneguda igual!
Un dia de la setmana passada vaig anar de tapes i n'hi havia una de formatge amb olives, tomàquet i no sé què més que estava per llepar-se'n els dits!
M'agraden aquests bocins... són tots molt vitals
MBOSCH, fa aproximadament tres anys gairebé no m’agradava el formatge, i en canvi ara, em deleix!!!! Però els forts necessiten el seu temps d’adaptació. El blau em costa encara una mica, sols fos m’agrada.
Juego de Tronos l’he començat, xò darrerament estic llegint poc per temes que no em deixen temps i son que m’encadena, xò té molt bona pinta!!
ELFREELANG, i tant, estan per compartir-les.
Em sorprèn el posicionament dels meus pares en diferents temes, fins i tot mon pare critica el Rei. I mai havia dit ni ase ni bèstia. Em sorprèn moltíssim. Suposo que els preocupo i veuen que les coses no van bé.
YÁIZA, motles coses de menjar, eh! es nota que els vaig escriure just abans de dinar.
És curiós el que dius xq ell tb va ser conscient que la música que véiem no ens motivava especialment i va reconéixer que ens havíem quedat en aquell carrer xq a ell li feia il•lusió i que encara es posava més content que balléssim amb ell. Va ser xulo. Happy flowers? I què!
Doncs si, fa molta il•lusió aquesta arribada.
Molt bons els teus bocins!!!! Tot i que tinguis que estudiar, li saps trobar la part positiva, retrobar-te amb l’amiga.
XEXU, bons no, boníssims! El meu preferit, el Foc. Quan hi vagis, si aconsegueixes taula, ens la guardes que costa molt trobar-ne una de buida.
El Terra d’escudella tb té entrepans bons i un vinet molt digne! (xò no vagis en festa major! Dilluns van trigar una hora en servir-nos!)
PORQUET, me les vaig apuntar-les xq de tan fàcils i bones es poden fer a casa! Uiuuhu!! Dos dies, quina enveja!!! Jo ho podré dir dimecres vinent això de dos dies!!
Va, que ara ja només és un i mig!
ASSUMPTA, va dona, un capritxet te’l pots permetre!! (i jo, de tants capritxets he recuperat pes..... ais!)
FERRAN, oooooooooh, olor de mediterrània, única!!!!!!!
Rellegint el post jo tb tinc gana ara!
BARCELONA, doncs si, suposo que ho puc dir, ahir a la tarda vaig rebre un sms, tindrem una altra princeseta a la colla!
Ai LAIA, si que feia por. Fa uns anys enrere tota aquella part no hi havia tants bars i no era peatonal, estava plena de quinquis i gitanos i feia por passar. Des de que la van reurbanitzar, va obrir el Fo Bar que diu en XeXu o el Sa Cava i d’altres, es va anar animant i ara és el centre neuràlgic de la poca vida nocturna de Sants. Mmmm, té molt bona pinta!
Un petó per a tots i totes!!
Les torradetes aquestes amb l'estòmac buit em fan venir salivera...
Retrobar-se amb qui estimes malgrat la distància física, comprovant que no hi ha distància, és dels millors regals.
De tota manera amb l'activitat que portes, si no t'esgotes és que ets inhumana!!! :) :) :)
un petonet, rits!
Què vaaaaaaa si, a més, amb la calor tinc menys gana... ja he perdut sis quilets hehe
Ara bé, a l'hivern aquestes torrades me les jalaria sense pensar-hi un moment :-))
Publica un comentari a l'entrada