Més d'un cop hem dit que hi ha cançons que ens recorden vivències. Aquesta em transporta a una nit de dissabte, una festa major i molta, molta pluja. Uns autos de xoc, unes teles i un no saber què coi feia allà. Riures i més riures i saber que pots tirar endavant.
Tornaria dos anys enrere, a aquell moment per molt que en aquell moment tampoc sabia què coi hi feia i simplement acompanyava perquè calia. I ara ho tornaré a fer, d'altra manera, amb d'altres personatges i noves circumstàncies, per molt que em continuï costant tant mostrar certes febleses.
És com si de vegades, ens encaparrésim en trobar peròs, quan la vida és molt més senzilla.
Tornaria dos anys enrere, a aquell moment per molt que en aquell moment tampoc sabia què coi hi feia i simplement acompanyava perquè calia. I ara ho tornaré a fer, d'altra manera, amb d'altres personatges i noves circumstàncies, per molt que em continuï costant tant mostrar certes febleses.
És com si de vegades, ens encaparrésim en trobar peròs, quan la vida és molt més senzilla.
16 comentaris:
la vida és senzilla i complicada... Depèn de com t'ho miris oi? Però moments com el que has descrit li donen sentit a la vida... no? :)
Ostres, quin desastre! No havia sentit mai aquesta cançó... crec que necessito un curset accelerat de "posada al dia" :-D
La darrera frase és molt important, convindria que ho tinguessis clar. Si ho has de fer, si et porta records que no són negatius, no hi busquis peròs, i fes-ho. No té perquè ser diferent que aquell cop.
Sí, rits, pot ser ben senzilla, ben senzilla.
la cançó tampoc la conec... aix que em faig vella! :)
fem-ho senzill que complicat ja si torna sola.......
I què si hi ha peròs! Oblida'ls i deixa't portar!
CARME, t'apuntes al Curset de "posada al dia musical"? ;-))
Si volem buscar peròs sempre en trobarem i l'únic que faran és paralitzar-nos i no deixar-nos-ho passar bé. Clar que sí, vés de festa major i passa-t'ho pipa! Deixa plantants tot els peròs del món i simplement disfruta! :)
Assumpta jo estic tant peix com tu...en això de la música...jejeje rits està bé recordar el passat però mirant cap endavant com tu dius la vida és més senzilla! bon diumenge!
De vegades no se sap gaudir dels moments, o no se'n gaudeix prou, i cal una mica de distància per adonar-se'n.
Endavant amb els teus peròs si al final els gestiones tan bé com em sembla! Bon estiu, rits!!
Dos anys enrera? Va ser un bon estiu. Però ja va passar. Ara som al 2011 i hem de viure aquest estiu. No es pot viure de records.
Petons.
Pinta que fa dos anys l'estiu va ser bo, positiu, alegre i ple de vivències.
Ara, però, malgrat hi hagi coses que te'l puguin recordar has de viure aquest estiu del 2011. Ni més ni menys.
Recordar està de conya, però ara has de ser la Rits del 2011 per a la gent que t'acompanyarà en aquest estiu del 2011!
Sóc del club de l'Assumpta, la Carme... no la conec així que a mi no em transporta enlloc, hehe, però m'ha agradat llegir els teus viatges al ritme dels seus sons :)
La veritat és que quan vaig escriure el post no pensava en l’estiu de fa dos anys en general, sinó d’un cap de setmana concret, d’inici d’agost, del què em costava encarar certes situacions en aquell moment i com van anar els esdeveniments. I la cançó del post la varem escoltar motles vegades aquell cap de setmana, convertint-se en un agradable record, de pluja i muntanya. Si penso, l’estiu de fa dos anys certament va ser un bon estiu, diferent al d’ara, que tampoc està gens malament. Moltes gràcies pels vostres comentaris, i si, vaig vivint.
FINESTRETA, aquell moment és de superació personal, per tant, suposo que si, li dóna sentit a la vida.
ASSUMPTA, quan vulguis fem el curset!!! No et pensis, jo tb vaig desfassada amb moltes músiques, els nanos de 16 no sé jo el que escolten.....
XEXU, hi havia molts peros, però cap d’ells suficient com per no encarar les racances que tenia. El curiós és que finalment no vaig haver de fer el que tant em costava, coincidències que fan que no hagués d’entomar el que em costava.... jo que ja m’havia fet a la idea, ais!!!
CARME, només és posar-s’hi! Tant a fer que la vida sigui senzilla com a escoltar musiqueta nova.
GARBI, molt em temo que n’hi ha uns quants qui la fem tb complicada des de l’inici, imagina’t llavors quan es complica!
MARIA, moltes gràcies pels comentaris! Això de deixar-me portar, la veritat, és que no en sé gaire, sé que ho he de practicar, ..... a veure si en vaig aprenent d’una vegada per totes.
BARCELONA M’ENAMORA, sovint em paralitzo... massa sovint! Xò poc a poc vaig aprenent a disfrutar.
ELFREELANG, mirar endavant, ja ho intento, xq si miro enrere ensopego i caic!! I això no és gens bo!
P-CFACSBC2V, és ben curiós, és amb el temps que allò que no sabíem que gaudíem si que ho feiem. Molt curiós!
SUSANNA, uix, no sempre es gestionen gaire bé. Bon estiu per a tu també!
ARIADNA, si, tranquil•la, no visc pas de records. En tot cas el record d’aquell cap de setmana m’ajuda a afrontar situacions similars d’ara. En aquell moment va anar bé, xq no hauria d’anar bé ara?
PORQUET, si, va ser un bon estiu. I aquest tb. Malgrat estigui fent uns posts que no ho sembli, està sent un bon estiu. Suposo que com m’encaro a coses que em costen, em surt la part més sensible i insegura, però la rits del 2011 està intentant mirar endavant, sense cap dubte.
FERRAN, me n’alegro que t’agradi. Tu tb més d’una vegada has penjats cançons que ens porten de viatge!
Una abraçada a tots i totes!!!!
Potser amb la distància, tot ho veiem més clar, més lleuger..., però sobretot penso que cal mirar endavant!
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada