9/6/11

Aprenent a twittejar


Twitter m'estressa. De fet, tenir tanta quantitat d'informació i tan ràpid em bloqueja. No em deixa temps per reflexionar, donar voltes.

M'han estat punxant durant molt temps per fer-me'n un i finalment, i com a conseqüència dels fets del 28M, em vaig decidir. I ara ja no sé si vaig fer ben fet o no.

És una xarxa social més, una altra eina de comunicació virtual, però fins ara, cap xarxa m'havia col·lapsat tant.

Suposo que perquè bona part de la informació que tinc és en relació amb tot el que estem vivint aquests dies i que per manera de ser i convicció, em prenc massa visceralment i sento que faig poc. Recordo els dies sindicaleros com també em passava i qualsevol esdeveniment em feia trontollar. Doncs ara es multiplica per mil.

Realment tenir tanta informació ajuda? No hauria de qüestionar-m'ho, fins i tot fa vergonya qüestionar el fet de tenir accés a informació, però així és, em sobresatura, em bloqueja i no em dóna temps per viure les meves pròpies vivències, realitats i conviccions. Fa uns dies, en un post que em va agradar molt, un dels punts deia que l'excés d'accés a informació podia ser una eina d'intoxicació massiva, quan en teoria tot el que sigui perquè la gent parli, es comuniqui, hauria de facilitar. Però suposo que és com tot, si l'ús és inadequat, els resultats són desastrossos.

I alhora em fascina. Quantes coses em perdria sinó!

No sé si duraré gaire (i això que m'agrada com m'ha quedat la casa) però és m'agrada molt més la vida blogaire, molt més per al meu ritme pausat i reflexiu, molt més part de com sóc jo. Si no se m'acut res per escriure que sigui enginyós! 140 espais no em son suficients per descriure el que em recorre les entranyes.


21 comentaris:

joanfer ha dit...

És curiós, jo vaig fer-me la mateixa reflexió quan fa, no sé quant temps, vaig obrir-me un compte al twitter. Encara que porti una mica desconectat, i malgrat moltes coses, jo també segueixo preferint el món blogaire...

Carme Rosanas ha dit...

Jo també tinc un compte a twitter, però no el faig funcionar gaire, no en sé, ni acabo de trobar la manera que m'interessi... ni faig, ni plego... ni n'aprenc. Prefereixo els blogs, de llarg.

Assumpta ha dit...

Jo ho tinc claríssim: M'encanta l'arròs, m'agrada molt, sigui com sigui, un simple arròs bullit, arròs i fideus, arròs a la cubana, paella...

Ara bé, si em posen a menjar una dotzena de plats d'arròs, al mateix temps, em marejaré, vomitaré -amb perdó- i ho avorriré.

Doncs per a mi el tuiter és això... un munt de gent bombardejant, alguns dient coses interessants, altres solemnes burrades (com el feisbuc)

A mi doneu-me un bon plat casolà... un blog on poder llegir amb calma, on poder comentar (sense límit de caràcters, ni ple de "m'agrada", "no m'agrada", "señoras que...") on poder llegir sense presses els comentaris que han deixat aquells que han arribat abans que jo i on, esperar un o dos dies a trobar les respostes no em matarà d'angoixa ;-))

Yáiza ha dit...

Jo també he descobert twitter fa poquet... tot just els meus amics més propers estan començant a obrir els seus comptes. D'entrada em (ens) va costar molt situar-m'hi, i entendre-ho tot: tweets, retweets, follows i unfollows i replies i... vaja, tota la pesca. Després, no l'he acabat de trobar funcional. L'obro uns quants cops al dia, i faig un cop d'ull ràpid i poc més. Prefereixo això que estar-hi 'enganxada'. I tot just en una època en què el facebook, que m'havia enganxat molt, ha passat a un segon pla per deixar lloc al Google Reader! Vosaltres sí que enganxeu!

kika ha dit...

oooohhhmmmmm!!!!!!!
:-)
passo de twiters :-D

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo en tinc però només segueixo i comento (en general) a uns quants amics seleccionats i a gent que em sembla interessant per temes de feina. L'ús indiscriminat de qualsevol mitjà em sembla innecessari. No cal infoxicar-se :)

Sergi ha dit...

Tot plegat té una solució molt fàcil. Si t'estressa el twitter, la solució és simplement no encendre'l. Sembla que ara no tenir-ne et té totalment fora de joc, com si fos pecat capital. Però mira, estalviant-te un click, el que t'estalviaràs, almenys per una estona, és rebre tones d'informació inútil. De les coses importants te n'assabentaràs igual, ja ho pots ben creure.

Jesús M. Tibau ha dit...

amb totes aquestes eines és importantíssim agafar el tru propi ritme, o encas contrari t'atabala

DooMMasteR ha dit...

És complicat al principi, i colapsa força, però amb el temps i seguint a la gent o fonts d'informàció que realment et poden interesar, es fa molt interesant.

Rebo les notícies gairebé en temps real, rebo les avaries de rodalies (sniff) abans de que les anunciin a la web de la gene i conèixes (o segueixes) gent molt interesant. M'esta agradant més que Facebook realment.

Jordicine ha dit...

Jo prefereixo perdre-m'ho tot, la veritat. Per les persones 'obsessives' com jo no va bé. Estaria tot el dia capficat. Ni Twitter ni Facebook. Amb el blog en tinc suficient. Un petó, RITS.

El porquet ha dit...

Jo vaig començar molt fort amb el twitter, però mica en mica l'he anat arraconant. El continuo utilitzant i consultant però ni de bon tros tan com abans.

Té un ritme realment estratosfèric i no hi ha temps per a la reflexió.

De fet crec que el Twitter és un monstre tan poderós que ja ha anat més enllà de ser una eina informativa i ha passat a ser una eina de difusió d'opinions i notícies sense contrastar i a on tothom aboca el primer que li passa pel cap sense reflexionar al respecte. I quan una cosa passa a ser un mitjà difusor de rumors... malament.

Jo no me'n donaré de baixa doncs encara el trobo útil per a mantenir-me informat, però el seguiré utilitzant al ritme que el meu cos em demani.

Clidice ha dit...

Veus, jo l'obro un parell de cops al dia, sobretot pels twits de la premsa, ho trobo pràctic :) I no t'estressis, el ritme el poses tu a tot. :)

Elfreelang ha dit...

No en tinc de twitter però reconec que sovint llegeixo piulades per posar-me al dia dels fets indignats i d'altres si t'estressa atura't tu marques el teu temps no els altres i menys l'aparell piulador aquest, tranquil·litat!

Garbí24 ha dit...

fa temps que me'l vaig fer...però no el faig servir, tot el que hi entra es informació que t'està bombardejant tot el dia i et fot de mala llet. El dia que les noticies siguin més bones potser hi faci més vida

Assumpta ha dit...

Ahir em va cridar l'atenció aquest símbol groc i negre de la barra lateral, semblava un símbol de perill, sobre tot pels colors, com aquest, després, mirant-ho bé, i per l'estrella del mig, vaig pensar que igual era la Plaça Catalunya (pel tema dels acampats, clar) però, per no ficar la pota, no vaig dir res. Ara ho he buscat a Google: "indignats Plaça Catalunya" / imatges / clip art
i, efectivament surt aquest mateix dibuix...

La veritat, trobo que els colors són absolutament desencertats, molta simbologia de perills porta aquests colors, si algú ha estudiat riscs laborals -per exemple- ho sabrà.

Un moviment que diu que és pacífic, de canvi, de futur, de solucions... hauria d'haver triat uns colors absolutament diferents... blau, verd... o, senzillament, respectar una mica els colors originals de la Plaça.

El mateix símbol, igual com està fet, amb uns altres colors, faria un efecte totalment diferent. Ara, a mi, el que em fa pensar és "Atenció, perill!"

Bé, és una opinió personal, eh, purament "estètica" :-))

Assumpta ha dit...

Mira quin he trobat en color verd :-)

La veritat és que l'he trobat de casualitat, i és d'un perfil de feisbuc (el de la comissió de medi ambient de l'acampada de Barcelona) però així, en verd, transmet molta més positivitat.

Bé, i ja deixo de jugar amb les imatges ;-)

rits ha dit...

Veig que twitter té tants seguidors com detractors, encara que aquests darrers semblen ser majoritaris per aquí la catosfera. Jo, de moment, segueixo mirant-m'ho, amb cert recel i curiositat. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

JOANFER, et trobem a faltar pel món blogaire!

CARME, jo tb prefereixo de llarg els blogs. No se m'acut res a dir, i m'arriba tanta informació, que ja veus què em passa. Com els blogs no hi ha res! Jejeje

ASSUMPTA, és tal el que dius, bombardeig d'informació. El facebook el tinc força controlat, no el faig servir com a eina de relació com podria considerar-se el blog, simplement, part de la imatge digital. Allà em comunico amb els nanos del Grup Jove, que a ells els va molt i per mantenir cert contacte amb gent que conec del cole. Per exemple ara sé qui ha tingut nens, qui li va bé professionalment..... cotilleo? Potser si, però des del sincer interès. El twitter, encara no sé com entomar-ho, com tampoc sé quina identitat mostrar, si la del blog o la del fb (que malament queda això,... xò suposo que ja m'entens.. el fb és la pública i amb cuirassa, i el blog, l'anònima i sincera).
Pel què fa al logo, doncs mira, estem d'acord. A mi tb em sembla agressiu i no m'acaba de fer el pes, per molt que és el símbol de la plaça. M'agrada el que dius, que estaria bé que s'haguéssin mantingut els colors de la plaça, xò bé, és la que es va triar. Vaig treure la foto de la plaça perquè justament tb la trobava agressiva i xq considero que l'acampada ja s'hauria d'haver aixecat. Però volia mostrar encara el meu suport al Moviment i vaig pensar fer-ho d'aquesta manera. M'agrada la que em poses, potser la canvio. Tb hi ha la de la meva assemblea de barri, que és de blau, però com que no estic ficada (xq no tinc temps) em fa cosa posar la imatge sense estar-hi implicada.
Segur que els dies 14, 15 i 19 ho canviaré pels posters que hi ha fets.

YÁIZA, buf, jo no me'n surto. El meu nivell bàsic d'informàtic m'atabala i molt!! jo mai m'he enganxat al fb, el faig servir d'informació però no per jugar-hi ni mantenir contacte amb fent. El google reader és fantàstic!!!!!

KIKA, jejejeje, ben fet!

CA L'OTIS, reconec que m'han intoxicat. Estic en fase de recuperació.

XEXU, què cal que ho dius! Suposo que me l'he fet en un mal moment per a mi. Tens raó, de fet, l'amic que em va insistir en que me'l fes i que tb llegeix el blog ja m'ha dit que passi, que ja m'anirà informant dels tweets interessants.

JESÚS M. TIBAU, el ritme amb els blogs, per exemple, era alt, i poc a poc l'he anat rebaixant, encara que sóc de pujades i baixades. Potser amb el twitter em passarà el mateix.

DOOMMASTER, a mi m'està colapsant molt. I això que no tinc internet al mòbil!! sinó m'atabalaria encara més, encara que reconec que si agafés el tren com tu, potser ho agrairia més. El fb tampoc m'ha acabat mai de fer el pes, és una mica un aparador.

JORDICINE, m'ha fet gràcia això de les persones “obsessives” com tu i com jo. Així estic!!! massa capficada i sense veure-hi clar, xò com que sóc contradictòria, doncs els tinc.

PORQUET, jo vaig tard, ara sembla que tothom té twitter, com el fb, xò tot té el seu moment. En canvi, els blogs perduren, per alguna cosa serà.
Almenys a mi em passa, si no puc processar la informació, m'atabalo, no m'ho puc plantejar ni qüestionar i això no m'agrada.
SI, el twitter pot ser molt perillós, i de fet a molta gent ja li ha perjudicat.

CLIDICE, a veure si sé trobar aquest ritme!

ELFREELANG, m'encanta això de piulades! Precissament aquestes piulades son les que m'han estressat. M'ho he de prendre menys visceralment.

GARBI24, m'agrada pensar que el dia que ja no estigui tan de moda, aquell dia tot s'estabilitzarà i per tant les notícies seran molt més riguroses.

Un petó per a tots i totes!!!

Assumpta ha dit...

Si, t'entenc perfectament amb això que dius de les imatges del blog (anònima i sincera) i del feisbuc (pública i amb cuirassa), ho trobo ben explicat. Ara bé, si només ho fas per rebre informació suposo que tampoc té massa importància quina facis servir... :-)

El que si vull és agrair-te la forma en com has contestat això del símbol :-) Quan ho he posat, he mirat de redactar-ho de manera que es veiés que parlava purament d'imatge (color, forma) i res més, però em feia una mica de por que t'ho poguessis prendre malament, però veig que no ;-))

I, amb aquests comentaris tan llargs, suposo que es veu ben clar que el tuiter no està fet per a gent com jo hehe

Ah!! però tinc compte, eh?... el cert és que ni recordo la contrasenya, però vaig voler provar-ho ja fa mesos i no vaig acabar d'entendre com funcionava. Mentre feia les proves, un blogaire em va "veure" i va mirar d'explicar-me pas a pas com funcionava, però no em va agradar... això dels 140 caracters no em convenç gens.

Jo llegeixo i busco informació a la xarxa, però sempre tindré més tendència a anar a premsa digital o a blogs de persones concretes a llegir articles d'opinió :-)

rits ha dit...

si que té certa importància. Crec que faré servir la pública, xq ja tinc gent que no coneix el blog. De fet, ja no em fa res que la gent conegui el blog, xò és una part íntima de mi que em costa mostrar als altres.

Jo tb t'agraeixo que comentéssis i diguéssis el què consideraves i que tb ho féssis delicadament i de forma constructiva. Potser ja hem aprés a poder parlar del tema, que encara que pensem diferent, m'encanta que ho puguem fer.

Martulina Divina ha dit...

Hola Rits, doncs jo estic totalment d'acord amb Clidice: el ritme el poses tu, l'obres i el tanques quan tu vols i és una manera ràpida d'estar informat del que tu vols (tu has decidit a qui segueixes vaja...), jo ara, el prefereixo al Facebook, que em sembla una caixa de xafarderies i per compartir informació d'un tipus diferent a la de Twitter....penso que comparar-los no és possible....la clau: tu el domines i no ell a tu. Si et decideixes, ja ens buscarem per seguir-nos, per a mi: Marta Borràs

Pilu ha dit...

Totalment d'acord amb tu. També tinc un conte a twitter, i només el faig servir per enllaçar les entrades del bloc, de YouTube... Crec que és més útil si tens connexió permanent al mòbil, però no és el meu cas, ni ho serà de moment.