11/6/11

La llibreteta vermella


“No sé ben bé xq servirà aquesta llibreta, només sé que ara mateix necessito una mica de color”

Budapest, abril 2009.

“Vive como piensas o acabaràs pensando como vives”

La caseta. Juliol 2010.

Se m'ha acabat la llibreteta vermella. La vaig començar l'abril del 2009 i hi ha de tot. Escrits íntims, xorrades, les notes de reunions, o notes d'alguna xerrada. Els itineraris de viatges, les anècdotes o plans de festes. Llistes i més llistes: de la compra, de prioritats per al pis, de temes pendents, de llibres, fins i tot de possibles posts. Números de telèfon, números que no sé què signifiquen, mides d'espais de casa, multiplicacions i divisions de ves a saber què. Cites de llibres, d'espais trobats, noms de bars on anar, recomenacions vàries i tot de floretes dibuixades, quan em desconnecto i entro dins del meu món. Adreçes, horaris de busos o de trens, adreçes electròniques de viatgers coneguts i alguna pàgina web.

Però també hi ha més que les pròpies pàgines; algun punt de llibre que em van regalar, factures, targetes de restaurants, hotels o targes de visita d'amics. Paperets i paperets amb mil i una cosa, post-it's, dibuixos per passar les estones de petites princeses, aquella factura que tant vaig buscar o les polariods de Paris.

Un dia vaig estar apunt de pérdre-la, i em feia cosa qui la pogués llegir. No és que hi hagi res escandalós o vergonyós, però sóc jo al 100%.

I és que sobretot el que hi ha és vida, un munt de vida d'aquests darrers dos anys. Desordenada i ben diversa. Peculiar i ben íntima. Però que em genera un gran somriure perquè realment he viscut molt.

Suposo que me n'hauré de comprar una de nova. I així començar a viure coses noves?


12 comentaris:

Sergi ha dit...

Les coses que dius que hi apuntaves m'han recordat molt a la meva petita moleskine que sempre ve amb mi, sobretot llistes, frases, i coses per no oblidar, que després no miro mai. Però en el teu cas hi ha més, molt més pel que sembla. Penso que la pregunta final té una resposta molt clara: a què esperes? Canvia el color de la llibreta i serà la llibreta x de 2011. D'aquí a un parell d'anys ja ens explicaràs que l'has acabada...

Moby... què se n'ha fet? Feia temps que no el sentia, i també fa temps que no sento que tingui res nou al mercat.

fanal blau ha dit...

A estrenar-ne un altre, rits. Com una continuació d'aquests dos anys intensos plens dels teus bocins de vida, que no són pocs i n'hi ha de ben bonics.
M'encanta aquest post i m'encanta la fotografía, amb els seus enfocaments i desenfocaments. També com la vida.

Si volguéssis fins i tot te'n regalava una!

Tens una lletra preciosa!
Bon vespre, noia!

Assumpta ha dit...

Doncs ara una de nova d'un altre color! ;-)

M'ha fet gràcia el que dius que hi posaves i el comentari que fa en XEXU perquè crec que això de la llibreta (o llibretes, que jo en tinc més d'una i totes començades en absolut desordre) és molt de blogaires ;-)) i és que no fa ni quinze dies vaig estar fotografiant trossets de pàgines d'una llibreta meva perquè és veiés tota la barreja de coses que hi escrivia... perquè... tatxiiinnn!!... també en volia fer un post!! hehe... però al final em va fer una mica de vergonya i no em vaig decidir... I ara veig que tu sí que l'has fet!! :-)

Ja saps, llibreta nova. Ara bé, aquesta l'has de guardar, eh? Ben guardada, a un lloc que tu sàpigues i, apa, a per una de nova, blava, groga, verda o taronja o el color que t'agradi...

calaix ha dit...

una llibreta, un tressor... a mi sempre m'han agradat les llibretes, hi ha tantes possibilitats dins... quina sort, guarnar-ne una de plena i quina altra de més gran encetar-ne una de nova!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Conserva sempre aquestes llibretes, són part de tu. Al cap d'uns anys, t'agradarà tornar-les a mirar i recordaràs fets que reviuràs de nou.

Yáiza ha dit...

Aaah,... i tant! Jo també tinc llibretes! Unes quantes, la majoria inacabades. Perquè em costa molt decidir escriure-hi 'qualsevol cosa' i llavors es queden mig buides. Però m'agrada l'ús 4x4 que li dónes tu. Potser ho hauré de provar! I tu, ja te'n pots anar comprant una de nova, que no sabràs viure sense!
Au doncs, d'aquí me'n vaig a recuperar la meva moleskine (ehem, un d'aquí dalt sembla que se m'ha copiat!), i la poso al bolso per començar demà. Aviam si compleixo!

Elfreelang ha dit...

Jo fins i tot en tinc de començades en un mateix any i després no les recordo i n'enceto una altra....ja veig que els blocaires no només compartim la dèria d'escriure als blocs sinó que també compartim escriure i anotar moments, apunts, anotacions en llibretes de colors...endavant Rits!

maria ha dit...

Que faríem sense elles...

Susanna ha dit...

Jo sempre en tinc una de llibreta al bolso. El que passa és que en tinc una a cada bolso i de bolsos en tinc... mmm, massa! Aleshores totes estan començades!!
Quan n'enceto una de nova penso "va, ara aquesta la portes sempre al damunt" i aleshores hi passo les coses que vull de les altres llibretes. Però què creus? Que la porto al bolso actual? Jjajaja!! No pas!

rits ha dit...

XeXu, veig que en som uns quants, de blogaires fanàtics d’apuntar-hi coses en llibretetes. La meva tb és moleskine, i responent la pregunta, doncs xq encara no l’he trobada. Com bé sabràs, de moleskines n’hi ha de quaranta mil tipus, però mai trobes la que busques. A mi m’agrada vermella (xq negra és l’agenda) i de fulls llisos. I jo sols les he vist en negre i vermell, continuaré buscant-la, espero trobar-la aviadet.
Moby? Crec que va treure un nou treball farà un o dos anys, però el vaig escoltar de refiló i no em va fer el pes.

FANAL BLAU, uix, la fotografia està retocada amb el picasa. Em vaig dedicar a jugar-hi una estona. És tot un afalac venint d’una crack de la fotogafia! Sobretot això de enfocaments i desenfocaments com la vida. M’ha encantat!!
Estic buscant-la, espero trobar-la aviadet!!!

ASSUMPTA, va, fes el teu post!!!!! En sóm uns quants de blogaires amants de les llibretetes, seria molt xulo que tothom posés la seva llibreteta, respectant la intimitat, és clar.
Si, si, aquesta la guardaré ben guardada. La nova espero que també sigui vermella. M’agrada molt que siguin moleskine i sols les fan negres o vermelles (vaja, jo només les he vist en aquests colors). Com que de negra ja tinc l’agenda, doncs espero fer la llibreteta de color vermell.

CALAIX, si que son tresors xq és part de la vida.

JOSEP LLUÍS, i tant. A mi m’agrada molt anar-les mirant, així m’animo de les coses bones, dels neguits,.....

YÁIZA, uix, si veiéssis l’estat d’aquesta. Exteriorment està KO i per dins, hi ha fulles de tot: amb lletra maca, amb lletra que no s’enten, fulles pel mig sense escriure... vaja, un poti-poti, com la seva mestressa. La meva tb és moleskine, són precioses i tenen un “algo” que les fa úniques.
Va, t’animo a que la posis al bolso, segur que et farà servei!!!

ELFREELANG, m’agrada pensar que molts blogaires tenim una riquesa interior que fa que tinguem necessitat de transposar-la en diferents llocs: al blog i es veu que tb en el dia a dia que ens va passant.

MARIA, ens hem acostumat massa a viure amb elles, ja formen part de nosaltres.

SUSANNA, i si te la poses com les claus? Objecte indispensable. Bé, jo fins i tot em puc deixar les claus, però com a mínim ho intento (tb em deixo sovint la llibreteta, no et creguis!)

Un petó a tots i totes!!!

Finestreta ha dit...

És maco tenir un recull d'impressions no?

Jo he perdut el meu "diari" de quan era adolescent, i em fa una vergonya horrorosa pensar que algú el pugui trobar!!! :S

Garbí24 ha dit...

ja tardes a comprar-ne un altre....