15/5/11

La màgia de Paris


Per què sempre ho fem? Per què uns quants ens entestem en pensar que temps enrere estàvem millor? Que les coses anàven millor i eren més fàcils i divertides. És com si ens neguéssim a viure el que tenim, el que ens passa i que pot ser meravellós. Encara que no ho sembli. Però és el que tenim i el que avança, faci sol o plogui.

És més, viure en el passat, pot fer que ens perdem parts del present (o no, que no passi res al present, però que tampoc ho veiem).

Per què ens entestem en pensar en les decisions que vam prendre malament? Encara que només siguin decisions i per això ja signifiqui algo, queden com lloses que entorpeixen l'avançar. I ens fan esclaus i porucs en els nostres dies.

Per què sovint pensem que no tenim una altra oportunitat d'esmenar allò que no vam fer? Potser pensar que es pot acomplir allò que ens vam proposar és massa feixuc i fa vertígen.

Però el cert és que cada moment de les nostres vides té les seves coses bones i les seves dolentes. I et pots trobar gent meravellosa, de qui aprendre o sorprendre't cada dia. Fer camí plegats, i si cal, trobar-se algun rinoceront.



ps. Mentre esperava els amics per entrar al cinema, en surten uns coneguts. Extasiats per la pel·lícula que han vist ens fan somriure. Sense saber què vaig a veure sé que m'agradarà. Només que passi a Paris ja l'omple de romanticisme. I si, com deia aquest conegut, torna el millor Allen. I encara que no sigui una opinió compartida amb els companys de peli, m'ha agradat de principi a fi, m'ha fet somriure, donar alegria i veure que no sóc pas la única que viu de fantasia.

Tots els actors i actrius ho fan fantàsticament bé, i llàstima que no conegués tots els personatges que surten. Adrien Brody, simplement, genial i què guapa és la Marion Cotillard.


16 comentaris:

XeXu ha dit...

I tot això que expliques passa a la pel·lícula, t'ho ha despertat el fet de veure-la, o no hi té res a veure. Perquè jo em reafirmo, hi ha coses que millor no veure o llegir en segons quin estat. Bé, d'alguna manera tu ho has vist amb el llibre de Murakami.

El porquet ha dit...

Doncs jo tenia ganes d'anar-la a veure i després del que en comentes crec que ja hi aniré segur.

Del que comentes, malauradament, la vida no sempre et cedeix una segona oportunitat. Per això suposo que costa tan prendre segons quines decisions i donar moltes voltes a que hagués passat si... No és recomanable fer-ho, però és molt humà.

Carme ha dit...

Doncs, va l'aniré a veure... W. Allen m'ha decebut darrerament, però si torna el millor Allen, doncs perfecte, jo també hi tornaré. I París, sempre és París!

garbi24 ha dit...

vaig dir que la volia veure....i ho faré. Ara encara més

S.N. ha dit...

M'encanta París i la Marion Cotillard...tenen el mateix glamour...

Assumpta ha dit...

Amb aquest cartell, amb el preciós cel vangoghià, segur que m'encantaria... però m'hauré d'esperar a que la facin per la tele... serà qüestió de paciència :-)

lulamy ha dit...

Ai!!! Paris sempre serà Paris!! I sense aixafar res de la peli als que no l'han vista, és important la reflexió final que fa el protagonista: s'ha de viure el present!!!!!
Boníssim l'accent de Dalí- Brody!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo sóc anti-Allen declarada i convençuda, per tant: per mi no hi ha París. I menys amb l'Owen Wilson!

Bargalloneta ha dit...

a mi també em va agradar molt!!! potser el que em va fallar una mica és Owen Wilson, però és cosa meva perquè no m'agrada... Cotillard està encisadora i la Bates i Brody genials!!
petons

Ferran ha dit...

Sempre mirem enrere, tens raó, i jo tampoc no sé perquè. Qualquier tiempo pasado fue mejor? No necessàriament, esclar que no, però no sembla que ho tinguem gaire clar :(

ps: Allen? no me la penso perdre!

S.N. ha dit...

Ferran, ja ho diu el "ditxu": cualquier tiempo pasado fué anterior. XD

Martulina Divina ha dit...

Sóc fan de Woody Allen i hi vaig anar dissabte....una de les bones i a més, fa pensar. La meva interpretació: si volem una cosa de debò, hem de lliutar per aconseguir-la! Sino, potser ens veiem immersos en una vida que no és la que volem.

rits ha dit...

XEXU, ja saps, una que és un pèl massoca. Però en aquest cas no generava tristor sinó esperança.
De fet el que es despren a la peli és que sempre pensarem que al passat s'estava millor, però si vas a aquell passat, de segur que a la llarga pensaries en un altre passat encara millor.

PORQUET, no crec en les segones oportunitats, sobretot pel què fa a relacions i demés. Però el que volia dir és allò que no va ser ni una oportunitat, que volies fer i no vas fer pel què sigui, si en tens una nova ocasió d'aconseguir-ho, no ho desaprofitis.
I si, és molt humà donar voltes. Massa.

CARME, a mi m'ha agradat molt. La darrera que vaig veure va ser la de BCN i bé..... no cal dir gaire. Si vas a veure-la espero que t'agradi. És una comedieta, però fa de molt pensar.

GARBI24, espero que t'agrada!

SN, molt glamour!!

ASSUMPTA, segur que no triguen gaire, ara van molt ràpid! Surten un munt de pintors i d'escriptors. Segur que et faria molta gràcia!

LULAMY, l'accent Dalí-Brody estic gairebé convençuda que era part del doblatge. Si el Brody ha aconseguit un accent català en anglès ja és sublim!!
I si, viure el present. Ja saps com em costa!

CA L'OTIS,.....oh.... doncs res, buscarem una altra recomenació.

BARGALLONETA, completament d'acord amb tot el que dius!!!! És veritat, la Bates també broda el personatge!

FERRAN, no necessàriament. Això creiem, però si anéssim a aquells temps segur que també ens trobariem amb coses que no funcionàven. Això tb ho ve a dir la peli, i no vaig reflectir-ho en el blog.
Espero que t'agradi!!! i bentornat!!

MARTULINA, no havia pensat en el que dius. Però és cert, alemenys lluitar i intentar-ho.

Una abraçada molt gran a tots!

Laia ha dit...

Me l'apunto, doncs! Jo la veritat és que no sóc gaire ni d'actors, ni de directors... No m'hi fixo gaire. Simplement miro les pelis i faig el meu propi judici.

Jo tinc la sensació que sempre tendim a fixar les coses dolentes i no adonar-nos de les bones, com si les bones fossin "la norma" i les coses dolentes l'excepció...

jordicine ha dit...

Me n'alegro d'haver vist la mateixa peli que tu. Completament d'acord amb l'Adrien Brody i la Marion Cotillard. L'Owen Wilson, que no tinc clar si és un guapo-lleig o un lleig-guapo, també ho fa molt bé. L'escena final és preciosa, per cert. I París està meravellós, com sempre, encara més si plou. Un petó, RITS.

rits ha dit...

LAIA, espero el teu judici i que sigui molt positiu.
És ben veritat el que dius. Per contra, a mi em passa que sempre em quedo amb el negatiu del què visc i en canvi el bo em passa decepercebut. Per això sempre penso que abans estava millor, però si anés cap al passat, segur que tard o d’hora estaria altre cop queixant-me.

JORDICINE, una casualitat molt xula!
Mmmm, no m’acaba de convèncer l’Owen Wilson, hi ha algo que no em feia el pes. I tp em queda gens clar si definir-lo com a guapo-lleig o lleig-guapo, xq d’entre les dues definicions jo em tendiria a quedar amb la d’un lleig-guapo, i no el catalogaria dins d’aquesta categoria.
Si, la darrera escena és fantàstica. Em falla una mica la noia, molt encartonada.

Un petó per a tots dos!!