24/3/11

L'Antònia, en Manel i tots els amics

Podria semblar la cançó d’un grup de Saragossa i en canvi no és pas així. Son tota una colla de músics que amb el català per bandera i amb tota normalitat estan captivant l’esfera musical.

L’Antònia Font desperta d’un dolç descans. Els Manel copen les llistes dels més venuts a les espanyes cantant en català i Els Amics de les Arts semblen no tenir descans després d’un any d’èxits. I tots ells surten als mitjans, enmig de catàstrofes, misèries i crisis per fer-nos mirar endavant.

Ens amoïnem, ens queixem que no se’ns respecta però el cert és que com es diria a un anunci de cervesa catalana, tenim de tot i més. I una música catalana que fa de molt envejar. Qui li hagués dit al als Setze jutges, a la Trinca, Xesco Boix ... que amb el que van haver de lluitar, finalment la música en català seria tan respectada i estimada com ho és ara, si més no per nosaltres mateixos, que ja és molt. El seu esforç va fer néixer una espurna que avui ja ha fet foc. I l’esclat dels anys noranta amb Sopa de Cabra, Els Pets, Sau, Sangtraït, Lax’n’busto, Gossos,... té molta continuïtat (i molts d'ells encara continuen o retornen).

I potser sols son els capdavanters, potser els més coneguts i populars. Doncs et mires el melic i trobes que hi ha mil i una apostes, mil maneres d’entendre la música i estimar-la, i tota en català. La llista és infinita, com infinites son les melodies dels sentiments. Des d’apostes rumberes de La Troba Kung Fu a apostes reindivicatives com les del Cesk Freixas o intimistes i personals com el Pau Vallvé. Des del rock d’Inspira a l’aire de rock-pop alternatiu dels Raydibaum. De mediàtiques com la Beth o La porta dels somnis a inclassificables com Mishima. I segur que em deixo moltíssima gent. L’Anna Roig i l’ombra de tot Chien, Mazoni, Roger Mas, Sanjosex, Miquel Abras.... i tants d'altres que encara no conec.

La música és cultura i la cultura ens fa forts. I és part del que tenim, el que som i volem ser, i lluitem si cal. M’agrada pensar que és un pas endavant, i que ja no hi ha qui ho pari; que el català serà escoltat arreu, més enllà de les nostres fronteres perquè la música és universal i pot arribar en qualsevol llengua quan es parla des del cor.

Ps. I que consti que dec ser la única persona en el món a qui no li agrada la nova cançó de Manel. Em sembla del tot avorrida!, com no m’agrada la destrossa de versió que han fet els Amics de Don’t look back in anger. Hi ha cançons que no s’han de tocar. Però és que per sort, a tots no ens ha d'agradar el mateix.

No he posat cançó, és que ja hi ha moltes de linkades.

És com el cinema, que ja comença a sentir-se en català.

I per una vegada, cal reconèixer que les polítiques lingüístiques han donat el seu fruit en la cultura.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Estem en un bon moment musical, no es pot negar. És com una tercera onada de música en català, que sona nova, sona fresca. No tots són iguals de bons i de vegades es promocionen projectes que què vols que et digui, però els nous capos, AF, Manel i els Amics, ho estan petant. Per no dir que alguns dels anteriors capos no han mort encara. A mi Manel no m'agrada, els trobo pedants i sobrevalorats. La cançó Aniversari coincideixo amb tu que no val res. Però l'altra que va sortir abans d'hora, Boomerang, sí que em fa més gràcia.

kweilan ha dit...

Ens poden agradar o no alguns d'aquests grups, jo tb tinc els meus preferits però al menys són en català i això de poder triar entre uns quants grups em sembla un luxe.

maria ha dit...

I és que feia 15 anys que un grup català no pujava al damunt de les llistes.Te n'adones?15 anyets.Com sempre a tot el que ens distingeix de la resta és que la feina ben feta,no té fronteres.
P.D:Em sembla que aquesta vegada et copiaré l'anunci que tens allí al capdamunt penjat.És maquíssim!

Carme ha dit...

Encara que ens agradin o no, uns més que els altres i que no tots tinguem els mateixos gustos, l'important és que hi siguin, que n'hi hagi força i ben variats i a part dels que se senten més i els del teu títol, ja veig que m'he de posar al dia, n'hi ha molt s que no sé com sonen.

jordicine ha dit...

Està clar que la música catalana passa per un bon moment; i me n'alegro. Ara, que, si et sóc sincer, a mi, personalment, no hi ha cap d'aquests grups que m'agradi massa. Reconec que són bons, però els seus estils són personals i intransferibles. Un petó, Rits.

Elfreelang ha dit...

tenim de tot i ara grups importants que coneix tothom , música, cultura, esport....bon cap de setmana rits!

El porquet ha dit...

Tenim un moment musical com mai abans havíem tingut. Una literatura que enamora més enllà de les nostres fronteres lingüístiques, un Barça memorable, un teatre de primer nivell... culturalment, podem aixecar el cap ben alt i assegurar que juguem a primera divisió... i a la Champions!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Gran música! Per donar veu al nostre petit gran país!

Al Pau Vallvé el vam veure fa uns dies i va estar super bé. I 4t1a també, molt recomanables.
Les noves de Manel em van costar en un primer moment... però també em va costar el disc anterior i ara l'incloc a la llista dels "prefes". Però "Trucar a casa,..." de Mishima és el més "prefe" de tots els "prefes".
Als Amics els tinc atravessats, no sé pq però no em diuen res. I quan em diuen, no és positiu :(

Per fi.... divendres! Bon cap de setmana!!

S.N. ha dit...

No trobo que es puguin comparar els grups musicals i la literatura amb el barça. Gens.
I sí, estic d'acord en que lo xulo és poder triar, no ens agradaran tots els grups catalans a tots els catalans...no seria creïble!!

Finestreta ha dit...

Ostres estic parada, he vist molts comentaris on es diu que Manel no agrada... A mi m'encanten. Vaig anar a un concert seu quan ningú els coneixia, inclosa jo mateixa, i no devíem ser més de 80 persones. Des d'aquell moment em van captivar... Les seves lletres són ríquissimes de llenguatge, i la qualitat de música és molt bona també. A mi m'encanten! I també crec que ens poden fer molt bé a Catalunya si segueixen captant tants seguidors fora de Catalunya...

Assumpta ha dit...

Noiaaaa quin post!! Et felicito.
M'ha fet gràcia... Et llegia i pensava que escrius molt bé, saps transmetre perfectament el que vols dir. Aquest post no és un post... això és un autèntic article de revista especialitzada. :-))

Jo estic encallada en altres tipus de música, però he de dir que aquest famós Aniversari dels Manel també la trobo horrible.

Laia ha dit...

No l'he sentit, la nova cançó de Manel, i ja no sé si fer-ho amb aquesta crítica!! Hehehe, per suposat que ho faré, s'ha de tenir personalitat i esperit crític!

Ufff... la de vegades que pels matins encara rememoro cançons de Lax'n'busto de fa deu anys... M'he anat renovant, però, eh! Dels Amics també n'hi ha alguna que no em fa el pes. En general jo sóc molt de cançons, no d'artistes :)

I sí, estic d'acord amb tu: anem avançant, pas a pas!

rits ha dit...

Disculpeu, però ara no puc contestar-vos detingudament com us mereixeu. Al vespre ho faré. Sols tenia necessitat d'arreglar el desgabell d'avui.

Visca la música en català!

rits ha dit...

Disculpeu el retard en contestar els vostres comentaris!

XeXu, alguns capos anteriors fins i tot milloren el producte i tot! El darrer disc dels Pets és una delícia. Boomerang no l'havia escoltat. Potser té més força, però tampoc m'agrada. Sembla que estigui malament dir que no t'agrada Manel, oi? I en canvi, sort que hi ha gustos per tot!

KWEILAN, és justament el que volia dir amb el post. A mi, tots tampoc m'agraden, però l'important és que estiguin.

MARIA, i tant que el pots copiar. I si, ara que no triguem 15 anys més!!!

CARME, bé, potser no t'agraden els que he posat, eh! A mi, tots tampoc m'agraden, però reconec que tenen molt de mérit pel què fan.

Vaja, JORDICINE, cap? Mmmm, en buscaré de nous a veure si algun t'acaba agradant!

ELFREELANG, doncs si, son àmbits diferents de la cultura catalana. Una nova renaixença i que abarca molts àmbits. Hem de sentir-nos molt orgullosos.

PORQUET, esclar que si, nivell de champions!!!!!!

CA L'OTIS, Pau Vallvé l'he descobert fa molt poc. A veure si aconsegueixo veure'l en directe!! ets la primera persona que conec que diu que tens atravessats els Amics. A mi les seves cançons m'agraden, però reconec que ara els ve el més difícil, fer-se grans, repetir èxit sense repetir-se, perquè el seu producte pot avorrir segons com. De moment, la cançó que van fer d'Oasis no m'agrada gaire.
Espero que el cap de setmana hagi anat molt bé.

SN, no crec que es tracti de comparar, simplement que són diferents àmbits culturals que estan tenint molt d'éxit. I el futbol mou molt, et pot agradar o no, però també és divertiment.
Exacte, la gràcia del post era aquesta, que tothom pugui triar.

FINESTRETA, és cert que les seves lletres son molt riques, però no sé perquè a mi m'avorreixen. Però sóc part d'una minoria molt minoria!!!!
I de fet, espero que continuïn tenint molt d'éxit!!

Moltes gràcies, ASSUMPTA. M'has fet envermellir.

LAIA, si dona, escolta-la!! i a veure si t'agrada!!!!
M'agrada el que dius, de ser de cançons i no d'artistes. Això és música!!!!!

Un petó molt gran a tots i totes!!