Regal d'aniversari

“Pots fer tota la vida

El que t’han ensenyat

i mentre tu no canvies

el teu món ja ha canviat
Però ets tu qui diu adéu

A l’endemà

i saps que el temps no pot

tornar a començar

però creus que si que tot serà igual

potser demà(…)

M’han fet un regal increïble. Un d’aquells regals que potser no semblen res d’important, que potser més d’un dirà que no hi ha per tant. Però per mi, em fa quedar sense paraules. Perquè hi hauria moltes altres persones a qui regalar-lo, més properes o del ram.

Aquest vespre m’han convidat al Palau de la Música Catalana, on mai he estat gaudint d'un concert, sols amb l'escola de visita. A un concert, on ni la pluja ni cap impediment farà que no soni la música, una música que tant m’agrada, que tants maldecaps i alegries porta als que estimo. Un petit reconeixement, una petita victòria, un pas més endavant.

I després, brindarem per estar plegats, pel concert i pel tercer aniversari d’aquest petit espai, perquè malgrat molts dies pensi en tirar la tovallola, molts dies ni obri l’ordinador, sento que torno al punt de partida. Un trienni i endavant, volent explicar coses noves, els maldecaps de sempre, les ofuscacions laberíntiques, les tristors, els riures, les parides del gat: el difícil i alhora fascinant que és viure.

Perquè, potser per fi demà, surti el sol que escalfi i allunyi la fredor d’aquests dies.


Ps. Mirant el reguitzell de posts dels tres anys de vida de blog, crec que del que més he parlat és dels amics. I és que no em cansaré mai de dir lo afortunada que sóc, del tresor tan gran que tinc, tan variat i que sovint penso que no mereixo. Dels qui m’acompanyen, m’esbronquen, em fan riure, m’estimen i des de fa temps, em porten del bracet. I no em cansaré mai de donar les gràcies.
M’he estat mirant la trajectòria del blog, tot el que ha passat aquests tres anys. Miro enrere, em sento diferent i igual alhora. Algunes coses han canviat, algunes relacions també, d’altres coses no tant. No sé què hi haurà demà, sols que serà un altre dia a la vila del pingüí, i que això ja és molt.
A tots els que passeu, gràcies.
Les cançons del nou disc encara no estan penjades. Només a l’spotify es poden escoltar, o comprant el disc, es clar.

"(...) i és ara que has de sentir
i ara has de decidir
i és ara que has de sentir
i és ara al cap i a la fi
i ets tu qui riu contenta l’endemà
i saps que el temps no pot
tornar a començar
però sents que si que tot podrà canviar
per fi demà”