A la feina solen dir que sóc força intuïtiva amb la gent que arriba, que els calo de seguida. Sovint els dic que no ho considero pas una virtut ja que fa mostrar-me amb reserves, i potser trigo molt a connectar amb la gent.
Per altra banda, em costa molt enfrontar-me amb la gent. Sols quan estic molt dolguda surt el pitjor de mi, i tampoc n’estic orgullosa d’això, doncs tampoc és que me'n surti gaire bé. M’agradaria poder afrontar les coses amb més delicadesa o més serenitat i en el moment adequat, no quan tot m’explota a les mans.
Sabia perfectament que tindria problemes. Que seria complicada, i de fet fa temps que pensava que havia estat un error. Però com la necessitat podia, doncs vaig mantenir el vincle malgrat els primers indicis, i perquè cal donar segones oportunitats. A més, sóc molt despistada, molt poc endreçada, força desastre, i per tant, sempre considero que no puc ser exigent amb qui també es mostra així.
Hi ha a qui ho perdones tot i aguantes tot, doncs també ho fan amb mi. Però això no inclou que hagis de ser igual d'indulgent amb tothom i en tots els àmbits de la vida. I costa, costa molt ser més o menys felixible, més o menys dur.
Vaig llogar la plaça d’aparcament i ja des de l’estiu sabia que aniria malament. Entenc que no és una despesa vital i que per tant es pot anar posposant per a d’altres prioritats, però per a mi si que és una font d’ingrés necessària. Entenc que les coses estan magres i que cadascú se sap els seus problemes, i jo els meus, però també considero que el més sa és afrontar com van les coses. I no generar-se deutes. Sempre confies que la situació canviï, però no sempre es pot donar i cal ser egoista i mirar per un mateix.
No em paguen el lloguer de la plaça des de novembre. D’acord, no fa tant, però per mi és una eternitat. Crec que he tingut paciència, però en canvi sento que no he estat prou generosa. Anar reclamant que et paguin no és una cosa que faci gràcia, i tampoc hi he estat a sobre com un corcó. Ara, l’altra part m’ha dit que sols pot agafar i deixar la plaça i li he dit que d'acord, sense donar-li una nova oportunitat.
Però per què queda el regust de no haver estat prou pacient o indulgent i alhora de que m’han pres el pèl? Li he de reclamar els mesos passats, però durant quant de temps?
Perquè afrontar coses que semblen tan fàcils de portar es fan tan difícils?
14 comentaris:
La gent hauríem de ser prou considerats com per no posar els demés en la situació que t'han posat a tu. Quan una cosa no es teva i en pagues la utilització si no pots pagar sigues honest i deixa-ho. Ara, pel que et poden deure, dubto que et surti a compte fer una reclamació formal, això segur :(
Hi ha gent que va amb el morro per endavant, i que es va el "longuis" a l'hora de pagar. I a la vegada es fan els pobrets perquè siguis indulgent amb ells.
Jugant amb això, si tu a sobre ja ets massa bona de mena, tot i haver de fer el que és correcte, et seguiràs sentint potser una mica malament. N'hi ha molts que se n'aprofiten quan intentes ser bo, i al final se't treuen les ganes de fer-ho... A mi a l'estiu me la van colar, no amb diners meus però sí amb diners que em tocava gestionar a mi. I van donar llargues fins que després van desaparèixer.
si no poden pagar un mes...menys en podran pagar dos.....a la primera falta.....fora. Es greu actuar així però és com s'ha de fer.
Com ja fa temps em varen ensenyar.....El que va bé per el cor no a be per la cartera.
És que de vegades el més simple és el que costa més d'aconseguir.No t'hi preocupis.Pel que fa el tema de la plaça de pàrquing no és culpa teva.Hi ha tan poca vergonya allà fora.Has fet bé, Rits.Espero que tinguis sort d'aconseguir els mesos que et deuen,però ja veuràs trobaràs algú més bon pagador.Aquest no s'ho mereix.Has actuat molt bé.
Ufff... no ets l'única a qui li incomoda dir aquest tipus de coses, t'ho asseguro. Ara, crec que has fet bé. Els compromisos s'han de complir. Fer el que és just no és serpoc pacient, és actuar com cal.
*Sànset*
La gent s'aprofita de la bona fe de les bones persones. Mentre tu estas plantejante si has fet be o no, si podries haber esperat mes, a l'altre part segurament li importa un bledo com estiguis tu.
Si no pots pagar, doncs el cotxe el posses al carrer i no entres en el joc de deure diners a ningu.
Jo m'asemblo una mica a tu, tinc molta paciencia i aguanto lo inimaginable, però el problema es que quan exploto es perque el got a bessat 10 vegades ja i per tant soc com un tsunami.
Es bo preocupar-te pels demes, però fins a un limit.
No tothom és com cal...si tenien problemes per pagar-te t'ho havien d'haver dit i explicat ...i han deixat passar el temps...això és no encarar les coses...en tot cas qui ha sortit retratada no ets pas tu han estat qui no han fet les coses com calia... jo no hagués esperat tant...entenc que costa reclamar perquè si som bones persones tendim a creure que tothom ho és , ser pacient i tolerant amb qui s'ho mereix i amb qui és un aprofitat no!!!
Buf, és complicat quan es posen els diners entremig. A mi em fa molta cosa anar reclamant diners que són meus i llavors acostumo a posar les coses clares des d'un inici. Si veig que deuré diners, o algun dia algú me'n deixa, els dic que me'ls reclamin sense vergonya (acostuma a passar que se m'oblida, no que no tingui líquid per a pagar). Si la situació es va enquistant, realment, a vegades és difícil afrontar-les.
Mons pares fa uns anys van tenir un sarau similar amb una llogatera d'un pis... la cosa va acabar fatal i sense veure ni un duro. Ai! espero no haver-te desanimat!
res de sentiment de culpabilitat! Tens la paciència que tens, que per molts serà molta, i per pocs serà poca... I punt! I és un grau de paciència totalment correcte, i necessites aquests diners, per inveritr-los en el que tu vulguis!
Has fet bé rits, has esperat gairebé 3 mesos, i mira, sense plaça de parking tampoc es moriran...
La teva última pregunta últimament me la faig molt sovint!
Però amb això del cotxe, penso com els de dalt. Has fet bé: has sigut pacient i indulgent, però 3 mesos ja és passar-se. Que tinguis sort i que aconsegueixis els mesos passats que creguis justos de cobrar. Si han estat utilitzant la plaça t'haurien de pagar.
Ara mateix jo estic en un merder semblant, sols que una mica pitjor...Després de treballar més de 8 mesos sense cobrar (al contrari, posant diners per a pagar desplaçaments, dietes...)he hagut d'acabar amb advocats. Per una banda, sé que per arribar a una solució així he hagut d'estar al límit i ho he passat molt malament per prendre aquesta decisió, però, perquè no puc evitar sentir una punxada de remordiments per no haver aguantat una miqueta més?
Està clar que sempre hi haurà gent que s'aprofitarà de l'altra gent! I, encara que ens costi, hem de vetllar pels nostres propis interessos...
Has fet bé, Rits!Ànims i endavant, m'agrada molt com escrius!
CLIDICE, no, de reclamació formal segur que no. Entenc que ha de ser una situació complicada, que segur que ella està vivint la situació molt pitjor que jo, i que no hi ha solució possible. Em va saber molt de greu però espero que ella m’entengui a mi. Que a mi tampoc em sobren.
LAIA, no sé si se n’aprofita o no. crec que tampoc era conscient del perjudici que em pot ocasionar a mi, i mira, qui dia passa any empeny. Però sé que sempre hauríem estat igual.
Em sap greu que te la coléssin a l’estiu. Et sents molt impotent.
GARBI24, potser si, però no et fa sentir gens bé haver de ser dur.
MARIA, si que em preocupa perquè son diners que no em sobren. Espero trobar millor pagador!
SÀNSET, incomoda moltíssim. No deixes de sentir-te feble per defensar els teus propis interessos.
CROMLEC, gràcies per la visita! Si, jo també crec que a la que les coses van malament, doncs el millor és tallar-ho.
ELFREELANG, si que m’ho va dir i explicar. De fet el que no explico és que el deute és perquè no cobra. Potser així es veu diferent. Però també crec que hauria d’haver encarat la situació abans.
PORQUET, els pares també tenen uns pisos llogats, i de saraus de l’estil també n’han tingut. Per això, suposo que em sap tan de greu arribar a tenir problemes.
A mi tb se m’obliden molt les coses, i quan m’ho diuen ho passo fatal, però també ho prefereixo.
FINESTRETA, ja veurem. Ara em sap molt de greu, però era insostenible.
FILADORA, si, jo també me la faig massa sovint.
ÍNDIA, desitjo que tot acabi bé!!!! I bé, si cobro o no, ara ja no hi compto amb aquests diners. Si arriben seran molt ben rebuts (perquè no sobren pas) però de moment prefereixo no pensar-hi gaire.
Una abraçada molt gran a tots i totes!
Per cert, si algú vol una plaça d'aparcament, en llogo una prop del centre de la ciutat!!
Això de reclamar diners és una cosa que a mi també em costa horrors. T'han de donar el que et deuen, però la vergonya de demanar-ho... mira que jo dic moltes coses que a altra gent li costen molt, però això... i si ho demanes un cop, i et donen llargues, la cosa encara em sembla més complicada. Aaaargh, per què la gent no pagarà quan toca?
Publica un comentari a l'entrada