Mira que al principi ens va costar, eh! en aquell despatxet mil·limètric. Que som massa iguals, ens assemblem massa, la mateixa manera de fer, aquesta timidesa tan nostra, la prudència, el silenci. Potser és perquè tan sols ens portem un dia de diferència i som bessons de cap a peus, encara que sempre seràs tres anys més jove que jo.
Però havíem arribat a entendre’ns, tant que sols amb una mirada còmplice ens amoïnàvem o somrèiem, i la feina era ben fàcil. Sabies que al matí fins que no faig el tallat no sóc ningú i jo que sovint tens massa fred i no saps com parar l’aire condicionat i et fa cosa demanar-ho. I que tots dos, quan estem amoïnats necessitem aïllar-nos de tot. Has aguantat els meus mals humors pel que no funciona estoicament, els dies baixos o canvis d'humor.
Ens hem anat fent l'un a l'altre. Ens entenem en tot, pensem igual en moltes coses, de forma i de fons, i en les que no, podem parlar-ne o ens les callem, respectem i deixem passar. I quan cal discutim, ens enfadem i després se’ns passa. No sempre t’he entès i tu a mi tampoc. Però sempre ens hem tingut al costat, sempre recolzant tota la feina feta i posicionaments.
Fèiem un gran equip. El millor equip de la casa, un equip de tres que encaixava a la perfecció (i el que no encaixava ens encarregàvem nosaltres de treballar-ho) i que ha estat puntal. Ens ho ha dit i reconegut tothom. Hem treballat, has legalitzat amb elegància moltes bestieses que s'havien fet, ens has coordinat a les dues, hem rigut i hem fet molta feina, amb els principis i amb la certesa de treballar de forma transparent i legalment, al servei de tots.
Em vas dir que mai havies estat cap, que tenia la mala sort que havies d’aprendre amb mi. Doncs n’has aprés un munt, no canviïs mai. Has estat el millor cap que he tingut mai .
He aprés tant de tu! Mai t’ho agrairé prou. El saber fer, el ser elegant amb les maneres sense deixar de ser sincer, ser proper i alhora saber quin paper et toca fer. La teva professionalitat, la teva intel·ligència, pensar ràpid i recursos. La teva senzillesa de cor, la teva bondat i la teva picardia. El defensar la feina de l’equip, el confiar en mi. Ser endreçat, polit, i mirar el rerefons de tot, buscant sempre la solució al que sembla insalvable.
Sabia que podia passar, però darrerament no ho semblava pas. Diuen que volen fer el govern dels millors, però es carreguen un dels millors professionals i millors persones que hi ha a la casa i que tothom ho va dient avui. Sols una peça més, delicada i forta alhora, perquè es pugui fer i desfer sense miraments.
I quan dic que no ho entenc, que no em sembla just, tothom calla. Doncs jo no ho faig, encara que sé que això només juga en contra meva. Si mai he callat quan estic segura d'alguna cosa, no ho faré ara, encara que sols em pot portar problemes.
I ara nosaltres dues, ja veurem. Sense cap i sense rumb. Sols podent ser més dura i forta. Sols espero que el que has sembrat entre nosaltres, no ens ho carreguem de cop.
Per què no valorem el que tenim fins que ho perdem?
Aquest gener sembla que ha de ser dur fins el darrer dia.
Moltes gràcies, Xavi. Segur que ens tornarem a veure. Sé que t'anirà bé i desitjo que continuis com sempre, amb aquell somriure i ulls grans, enamorat de la fotografia i de les motos, convençut de principis i primmirat amb les formes. Home de dret convençut de l'esquerra.
Ps. He viscut molts canvis i moments molt més durs i difícils que aquest. Només la gent que sempre hi ha estat sap pel que he passat. I no obstant, tot canvi em genera una por. Però mai m’havia desmuntat com avui. Hi ha tantes coses que m’agradaria poder-li haver dit i sols he pogut fer una gran abraçada i trencar-me en plors. I això que em costa molt plorar.
Avui passa a ser una d'aquelles dates que ja mai oblidaré. Com el 26 de febrer de 2004 o el 10 de març de 2006. I és que si no ha quedat clar, ahir a la tarda van acomiadar el meu cap. I m'he enterat avui.
Mai m'havia agradat aquesta cançó, però un dia va explicar que a ell li encanta Eric Clapton. Avui l'he descobert de nou.
18 comentaris:
Un apunt preciós, farcit de sensibilitat i estima per una persona que, segur, val molt la pena.
Els adeus, quan no són ni esperats ni merescuts, són difícils de païr. Els governs, dels millors i dels pitjors, no solen entendre de persones: només entenen de colors.
Algun dia, quan marxi o em fotin fora, m'agradaria que la gent que m'envolta treballant pensés de mi només la meitat de coses bones que tu has explicat d'en Xavi.
Bé, potser era un final esperat, però no per això més fàcil de portar. Però millor pren-t'ho com el final d'una etapa, ara les coses canvien i ja sigui a millor o a pitjor, canvis d'aquests són motivadors. A més, si era una persona tan especial per tu res no impedeix que mantinguis el contacte amb ell, i t'hi seguiràs entenent igual de bé fora de la feina també. De vegades no ens adonem que a la feina també hi ha persones meravelloses i els tractem només de companys. No deixis que això et passi amb ell.
Un post escrit amb molt d'afecte. És preciós. Els canvis sempre costen, rits, i ens belluguen tot allò que semblava estar clar i inamovible.
Buf! Que se'n vagi un cap amb el que estàs bé, és fotut. Ara, m'has fet recordar una cosa. Un dia una companya de feina, també, em va abraçar i es va posar a plorar perquè deixàvem de treballar juntes. Jo no sóc de plorar en aquests casos. Però ara que torno a treballar aprop d'on treballava llavors, algun cop m'ha passat pel cap trucar-li i dir-li per què no ens veiem? No he gosat, és que fa molts anys i no hem tingut cap mena de contacte des de llavors.
Perdó per l'anècdota personal, de fet, és molt diferent del que expliques, només hi ha en comú l'abraçada. Et passes moltes hores al costat dels companys de feina... més que amb qualsevol altra persona i es pot arribar a aprendre molt d'ells (si no t'hi portes bé, és terrible)
Segur que amb el Xavi, us retrobareu.
Sap greu que les coses passin aixi ,no és just i has escrit un apunt ple de sensibilitat, fas fer de dir-ho, fas bé de no callar ...ànims rits!
jo també he petit molts de canvis a la feina, disgustos, mals rollos, acomiadaments.......però encara aguantem, Agafa-t'ho bé, no t'hi facis mala sang, passa pàgina i a continuar....sempre endavant
rits!!! Em sento totalment identificada amb tu! Però amb una diferència, jo vaig ser l'acomiadada, però era la "subordinada", com tu. Però també aprecio moltíssim la meva ex-cap, i he après un munt d'ella, i el dia que marxava també ens vam abraçar i vam plorar totes dues com dues burres. Jo sí que li vaig dir el que volia dir-li, les gràcies per creure en mi, per enfortir la meva autoestima dia a dia... I vinga a plorar les 2! Ella no em va acomiadar, la decisió venia de més amunt, i després de molts acomiadaments...
Res, només volia dir-te que ànims, i dir-te el que em van dir a mi en aquell moment, que sovint els canvis són per bé, i mira, en el meu cas ha estat així...
Un petó!
El que jo diria, ja ho ha dit en XEXU, i amb unes paraules molt maques.
Però, encara que sàpiga greu, quan uns guanyen posen "els seus" i quan guanyen els altres, doncs fan el mateix...
Però, tornant al que ha dit en XEXU, si era una persona amb la que et portaves tan bé, per què no segueixes mantenint el contacte?
La cançó que has triat és preciosa...
Sap greu Rits. Sap greu perdre un company, un amic. La feina no és un lloc massa prolífic en bones relacions d'amistat (no confondre amb companyerisme) i per el que sembla es pot dir que tu la tenies amb el teu cap (i no és fàcil).
Ànims i endavant! Podeu seguir mantenint el contacte encara, que, evidentment ja no serà el mateix que treballar colze amb colze cada dia. Però bé, pensa que hi ha un món de persones per a descobrir també!
Quin escrit més preciós. Els adéus sempre costen, però s'ha de tirar endavant.
I pensa, que sempre que es tanca una porta, és perquè s'obren dues més. Ves a saber si aquest canvi serà per millorar.
Em sap molt greu! Només subscric el que diu en xexu, això de que sovint només veiem als companys de feina com a companys, i que ens fotem al patacada quan veiem que no hi són.
Tot i que no sigui el mateix que treballar colze a colze amb ell, podeu quedar i veure-us algun dia!
Lo teu sí que era un cap. Segur que se'n va satisfet amb la feina feta i amb bons records com aquests.
Espero que el nou també sigui bon paio!
Una abraçada!
És injust. El "govern dels millors" no huria de ser "dels millors amics dels qui estan amunt". Ens enganyen i es carreguen gent que segur que no s'ho mereix.
*Sànset*
Mil gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que encara em sorprenc de lo molt que em va afectar. Hauria d’estar acostumada i immunitzada, però no ho estic. Què hi farem.
ÒSCAR, estic segura tb t’enyorarien molt, com l’enyoraríem per aquí.
I si, és una llàstima això dels colors. Es perden moltes persones molt vàlides.
XeXu, ara ja no era esperat. Semblava que havien decidit quedar-se’l.
Bé, tampoc és tan especial. Mantindrem contacte, però tampoc érem amics. I si, a la feina es poden trobar persones meravelloses, cal saber-les veure.
CARME, hi ha qui els canvis no els afecta tant. Pensava que ja no em podria afectar tant, però em sorprenc de mi mateixa com m’ha afectat. Ara encara se’m fa difícil mirar cap al despatx i veure’l tot fosc.
TIRAI, jo tampoc ho era. Potser va ser l’ambient que es va generar en aquell moment, no sé. Sé que no ens trucarem gaire, no sóc d’aquestes coses, però segurament ens trobarem, tenim forces coses en comú i si me l’he trobat de festa, segur que tornarem a coincidir.
I si, és ben curiós, amb la gent de la feina et pots passar moooltes hores. Millor estar-hi bé.
ELFREELANG, crec que no és just. Ho continuo pensant. Entenc que passi, però no em sembla bé.
Gràcies GARBI, suposo que els canvis em costen molt. Segur que tirarem endavant, coses pitjors he viscut en aquesta casa on treballo.
FINESTRETA, em sap molt de greu el que et va passar. Me n’alegro molt, però que el canvi hagi estat per a millor!!!
ASSUMPTA, però això et sembla just? En el cas que ens ocupa no, perquè no era un càrrec polític. D’acord que tenia una posició sensible, doncs ha d’estar al corrent de tot, però no era càrrec de confiança. I s’han mogut de manera molt lletja.
PORQUET, no sé si érem amics. Tens raó que hi ha molta gent que confon coses. Però si que més que companys. Fer equip no és una cosa que passi molt sovint. Suposo que si que mantindrem el contacte. De fet ja ho fem, i no per coses massa agradables.
MeiA, a veure si s’obren portes, perquè el que és darrerament,.....
LAIA, si, segur que ens veurem. El problema és que ara hem quedat molt desemparades en coses. I no se’m dóna gens bé aquest paper.
DooMMasteR, si va aprendre molt a fer de cap. Segur que està molt content, com nosaltres estem d’ell.
El que passa és que no tindrem nou cap. No ens en posen, no poden contractar ningú, no has sentit lo del 10% de despesa menys? Ais.. potser d’aquí un any, quan hagin demostrat com salven el país, llavors començaran a col•locar peces.
SÀNSET, si, ens enganyen i nosaltres caiem, i caiem, ....no s’ho mereixia, però li anirà molt bé. Segur.
Una abraçada a tots i totes!
No em sembla just ni injust... amb el títol del post queda clar que va ser un home posat a dit per ser de "l'esquerra", així ho interpreto jo.
Penso que el nou Govern necessita estalviar com sigui i ha de reduir despeses... i em sembla lògic que els que tregui siguin aquells que van ser posats a dit per ser "del partit tal..."
No li faltarà feina, no... conec gent que fa moooolts anys eren propers al PSC i que, casualment, sempre trobaven feina aviat. Era impressionant. Quan perdien "els seus càrrecs" sempre hi havia qui sabia aquella plaça a tal lloc, o a tal altre... Qui no la troba sóc jo. Això sí que em sembla injust... M'hauré d'afiliar a algun partit... Llàstima que el meu partit és justament el que està d'estalvi de tot el "despilfarro" que han fet els anteriors i que jo no tinc amics influents... sinó "otro gallo me cantaría".
ASSUMPTA, estic d'acord que s'han de reduir despesa, que s'ha despilfarrat molt. Però això no és nou d'aquests anys de tripartit, cal dir-ho, eh, que et podria explicar mooooltes coses dels anys 2002 i 2003 que et farien esgarrifar.
Entenc el que dius, va ser posat a dit, però era una plaça de nova creació. I sempre s'ha mostrat molt professional i no ocupava un lloc polític. El que em sorpren i m'indigna del cas és que ell sempre ha anat de cara, mai s'ha amagat que era d'esquerra i l'han fet fora, quan tothom ha valorat la seva vàlua professional, fins i tot els que estaven en el mateix nivell que ell, que son de CIU i que el tripartit va mantenir en el seu lloc de treball. Però ha estat una decisió simplement política de molt mala passada que en privat et podria explicar. I tothom continua sorprés.
S'ha d'estalviar si. A nosaltres, a cada àrea ens han fet rebaixar el pressupost un 15% i bé, en la nostra àrea el pressupost ja era prou irrisori.
Fent fora a personal no s'arreclen les coses. Tinc companys que porten dos anys amb pressupost 0 i que han d'exprèmer la imaginació per tirar endavant projectes.
I si, torno a dir, s'ha despilfarrat, però el nou Govern no es pot vendre com un salvador. Perquè ells van tirar molt diner en el seu moment (i no em posiciono a favor ni en contra perquè dels polítics em crec ben poc).
Et dono tota la raó en això dels carnets. Fa molt de fàstic i si, a la feina han passat moltes persones així. I moltes que es canvien de jaqueta. Trist molt trist.
Al meu cap no li faltarà la feina, de fet ja té dues ofertes, i cap per carnet, sinó per la seva professionalitat.
Doncs mira, m'alegra molt -i t'asseguro que ho tic amb tota sinceritat- que ja tingui dues ofertes de feina... Quedar-se a l'atur és horrible i no li desitjo a ningú. A ningú.
Ara bé, ja m'ho pensava. Sempre és així. Posat a dit per una plaça de nova creació (o sigui, es creaven places per col·locar "la seva gent"... què abans també s'havia fet? doncs ja m'ho imagino... i tant! i si tu ho dius, no ho dubto en absolut... però el tripartit ho ha fet multiplicat a l'enèsima potencia).
Plaça nova, militant col·locat a dit, uns anyets de feina (no nego mai que treballés bé, fixa't que aquest punt no el nego en absolut) i, coneixen tanta gent que, tan bon punt surten, ja tenen ofertes de feina.
Em sap greu, perquè veig que a tu t'ha dolgut molt, però a mi, personalment, no em fan cap llàstima. La llàstima me la fa la gent "anònima" que busca feina desesperadament i no la troba.
Assumpta, no voldria que em mal interpretéssis. El que no trobes bé, jo tb ho he denunciat més d'una vegada i ho continuaré denunciant, doncs continuarà passant. El que es creïn places a dit, a mida,... es fa des de fa més de 20 anys. No es va inventar fa 7 o 8. Que el tripartit ho ha mantingut, d'acord. I no em sembla gens bé, però no s'ho han inventat ells. Sempre que hi ha canvi de govern s'arriba amb retallades, acomiadant a qui es pot (d'acord, els que estan per projecte polític està raonat, xò sempre hi ha retallades que afecten a gent currant) i després col·loquen els seus.
Lo de la plaça nova és que no estava feta per a ell. T'explico, la meva àrea no existia i calia si em volien recol·locar a mi. De fet, jo necessitava un cap o externalitzàven l'àrea. Per tant, havia de venir algú. No el justifico, en algun moment ja vaig explicar que ens va costar entendre, però em dol la seva marxa per la seva vàlua professional i personal. Perquè s'han quedat altres que no s'ho mereixen i perquè entreran altres en altres llocs que tampoc ho faran bé, solament perquè son d'un color o altre. I això mai m'ha agradat.
La meva història laboral és llarga, complicada i dolorosa. Si vols un dia t'explico en detall, però no voldria que et quedéssis amb la idea que defenso uns o altres. Sóc crítica amb qui s'ha de ser. I ara mateix, si bé és cert que es van fer coses molt mal fetes, que he denunciat obertament quan ha calgut, tb hi ha qui s'està posant medalles quan no pertoca tant. O potser és que la imatge de salvador mai m'ha agradat, crec que s'ha de ser més humil.
Publica un comentari a l'entrada