10/12/10

El terrari

A la feina es posen sobrenoms a tothom i a tot, ja se sap. La meva no és pas una excepció i em declaro culpable d’haver-ne posat algun.

Fa temps, la meva compi em va explicar que a la zona on estem ubicades, on es concentren les àrees que donem servei a les altres àrees, ens anomenen “el terrari”. Segons diuen semblem un terrari ja que sempre estem davant l’ordinador i gairebé no ens movem, ni xerrem.

La veritat és que em va fer molta gràcia el sobrenom. Ens hem anat a ajuntar unes àrees i personatges peculiars. Xerrrem més aviat poc, la nota discordant la posa la meva compi, que li encanta xerrar i ens anima a tots. Però crec que fem un bon conjunt, l’ambient que es respira és de treball, agradable i ens ajudem tots plegats. Tenim musiqueta que ens acompanya i, de tant en tant, quan ens deixem anar fem algun aperitiu o intentem canviar el món. Però suposo que la gent el que veu és unes àrees fixes, estàtues sense moviment.

Em va fer tanta gràcia que li vaig a la meva compi de posar-nos unes foticos d’animals per donar la benvinguda al terrari (fins i tot que podíem fer un cartell, a lo que ja va al·lucinar). I és que tothom en un moment o altre de la setmana han de visitar el terrari.

Els de finances podríen ser els cocodrils, que espanten molt i semblen molt perillosos i nosaltres, el jurídic, les camaleons, adaptant-nos al medi tal com vinguin (es clar que també em diuen la juràsica).

Tot i així, hi hauria una excepció als rèptils. Un dia el cap de recursos humans em va dir que muntaria una pollasteria, per la quantitat de pollastres que se li acumulen. Potser si que podríen ser un corral, amb un gall que atabala al galliner de ben valent, amb ponedora de pollastres inclosa.

Esclar que si he de triar algun dels animalons del terrari, de totes, totes, em quedo amb l’animaló que em continua definint millor: la tortuga.

Segurament totes les feines poden ser un zoo, amb els seus animalons més amables, bèsties a tenir por, personatges de camuflatge o depredadors incansables. La gràcia suposo que és saber-se moure amb dignitat.




ps. La nostra jungla està molt esbalotada darrerament, millor descansar el cap de setmana i dilluns serà un dia millor.

23 comentaris:

Ferran ha dit...

Haha! M'ha fet molta gràcia, aquest passeig pel zoològic que és la feina. Mai ho havia vist així, però ben mirat segur que sí, que tots tindriem una ànima animalística. Bona, bona!

ps: "juràsica", brutal! :))

maria ha dit...

Ostres tu!Quin terrari!^-^
És ben curiós...la juràsica jejeje.
A mi em diuen die Raume...un dia t'explicaré perquè.^^

_MeiA_ ha dit...

jajaj que bo!
Els sobrenoms sòlen ser gairebé sempre despectius... en canvi aquest és tot el contrari! Està ben trobat i graciós.

:)

Josep Lluís ha dit...

M'admira Rits la capacitat que tens de fer un post tant original i divertit sobre quelcom tant quotidià, i sovint avorrit, com és la feina. M'ha agradat molt. .)

Carme ha dit...

Doncs sembla un Terrari ben agradable! M'ha fet molta gràcia la teva idea de les fotos i dels cartells.

Així m'agrada, Visca el bon humor!

El porquet ha dit...

I els llangardaixos? Qui serien? Algú prou hàbil com perquè, encara que li tallin la cua, segueixi corrent... ja ho sé, els que sempre s'esmunyen a la màquina del cafè!

garbi24 ha dit...

ostres doncs jo treballo en un remat....que apart d'alguna cabra hi han molts de cabrons...

El porquet ha dit...

Bo Garbi bo, doncs poseu-los un esquellot ben estrident, així tothom els sentirà i veurà d'una hora lluny!

Assumpta ha dit...

Jo sóc un cargolet... què puc passar? :-)

Sempre amb la meva caseta al damunt, per portar un munt de coses que conformen el meu món i poder-me amagar en un moment donat si cal... això sí, per tornar a sortir ràpidament...

Però he treballat a cada zoològic!! Amb cada predador!! Animals salvatges on el gran devorava el petit sense contemplacions...

Elfreelang ha dit...

Molt bo el teu terrari amb animalons inclosos....cuideu-vos de les serps per si de cas...a la meva feina hi ha molt elefant i també lleons, girafes i micos i algun que altre orangutan

Pandora ha dit...

Mmm genial. Sort teniu que hi ha bon rotllo, nosaltres des de la fusió empresarial que hem patit estem tots una mica immòbils però per altres raons. I ara que ho penso, algun llangardaix i algun escurçó sí que em serien fàcils d'identificar!! Je, je. Un post molt maco, però per cert, una pregunta: per què et diuen la Juràssica??

S.N. ha dit...

Lo millor és posar motes als nens i dir-los pel mote fins que s'ho acaben dient entre ells sense ser conscients del catxondeo, pobrets...jejeje.

Laia ha dit...

Tu una tortuga? Jo no et veig la closca ni la cuirassa per enlloc ;) però si és per la teva perseverància i el "anar fent" mica en mica, llavors accepto!

molt curiós això dels sobrenoms que us poseu!

Tirai ha dit...

Hahaha. M'ha fet gràcia això del terrari. A nosaltres, també, ens diuen que hi ha molt silenci on som i que treballem molt. Però no sé si tenim sobrenom

XeXu ha dit...

El meu despatx seria sens dubte un galliner! Som de llarg els que més xivarri fem. Un cop vaig anar a l'altra punta de la planta a veure què, vaig escoltar i se sentia la nostra música... I em queixo de la feina, saps! A més, el despatx està ple de lloques, i hi ha un gall: jo!

Ah, al laboratori on treballem li dèiem el confessionari, perquè allà, per ser un lloc tancat, és on venia la gent a fer safareig.

lolita lagarto ha dit...

ostres quin terrari més original! llàstima que de la meva família no n'hi hagis posat cap.. no pot ser això!, lagarto lagarto...

Filadora ha dit...

Que brutal!
El text, les fotos i la cançó!
Em quedo amb tot!

Mireia ha dit...

Quin post més original! Nosaltres sovint, quan ens ajumtem les del meu equip de treball diem que som unes lloques perquè no parem de xerrar i moure'ns

caterina ha dit...

Quin post més divertit!!! Aquest tipus d'anècdotes són freqüents a moltes feines, no? Si te serveix, i arrel d'haver-ne tengut, les tortugues són un dels meus animals preferits :)

sànset i utnoa ha dit...

Ull amb la tortuga, que pot arribar a ser més ràpida que una llebre!

P.S. Si em permets el comentari fastigoset: diria que la cançó no és dels Beach Boys, sinó dels Evening Birds.

*Sànset*

rits ha dit...

Que xulo que us hagi agradat el post! És d’aquells que penses un dia que faràs i després van passant els dies i dies sense posar-t’hi.

FERRAN, doncs ves buscant animalons per la teva feina. Segur que en trobes algun! Lo de juràsica és una història mooooolt llarga. Fa 8 anys que treballo on treballo, primer per una empresa, després per una altra (decisions polítiques llargues d’explicar). A la primera, la noia que ens feia el correu ens va batejar així. És un solete, una noia amb un retard però que es fa estimar moltíssim. I ens ha anat “batejant” a tots. ara ella treballa tb fent el correu a la meva entitat i em continua dien així. Si que és brutal.

MARIA, ja trigues!!! Quina intriga això de Raume!!!!!!

_MeiA _, bé, jo no m’ho he agafat despectivament. Crec que la meva compi al principi si que s’ho va agafar malament, però crec que mentre no tinguin mala llet , millor agafar-s’ho pel cantó positiu.

Moltes gràcies, JOSEP LLUíS, m’has fet posar vermella (els camaleons es poden tornar vermells?)

CARME, i tant, que anar a treballar ja és prou dur com per no posar-hi una mica d’humor. I més amb els temps que ens venen, de canvis i tensions en l’ambient.

Mmmmm, PORQUET, ara m’has fet rumiar i just estic veient algun llangardaix apunt de tallar-li la cua però regenerant-se dins del terrari!!!

GARBI24, doncs tela! A veure si almenys el ramat es va convertint de xais!!!!

ASSUMPTA, esclar que pots passar!!!la closca on amagar-se em recorda a la meva tortugueta!!!!
Si que n’he conegut de predadors i fan por, molta por.

ELFREELANG, els has anat veient, oi? Jejejeje. Per aquest zoo tb hi ha un cementiri d’elefants. Aquesta a`rea ja té més mala baba, és on van a parar tots els que havíen estat algú important però els han tallat l’ivori.

rits ha dit...

PANDORA, em sap greu que tingueu moments tensos. A nosaltres també ens venen temps una mica de canvis i tensos, per això tb tenia necessitat de posar-hi humor. Lo de juràsica és pel joc de paraules, de jurídic (com es diu l’àrea) a juràsica. I com li he explicat al Ferran ens el van posar fa molts i molts anys de forma molt inocent i encantadora.

SN, si que és divertit, però de vegades ens passem. Jo la primera. Recordo quan va sortir allò de “Jonathan, no te vayas pa lo ondo...”. per aquell temps al centre teníem un nen que reunia totes les característiques del Jonathan de la cançó i ens era inevitable riure i cantar la cançó. I no és gens educatiu.

Ai, LAIA, que em veus amb masses bons ulls!!! Jo si que em veig amb una closca molt dura, on m’amaga desseguida que algú m’incomoda, em fa sentir petita, m’espanta o m’envermelleix. I més sóc una mica dura de mollera, robusta però alhora amb una closca molt fàcil de trencar. M’és molt fàcil que em facin mal. I sempre vaig lenta per la vida. Ja m’agrada, ja, però de vegades m’agradaria arribar abans. Veus, de perseverància no en tinc gens!

TIRAI, no sé si dir-te que ho esbrinis o no si teniu sobrenom. Si esteu bé amb la gent, segur que és agradable.

XeXu, ja veig que estàs ben cofoi amb el teu galliner!!! I us ho passeu la mar de bé! Això és ben important. I esclar, en tot galliner es couen tots els embolaos i cotilleos, no pot ser d’altra manera.

Mmmm, n’estic buscant algun de llangardaix, ja n’estic trobant algun, que us esmunyiu un munt!!!

M’alegro que t’agradi, FILADORA

MIREIA, em sembla que es podria trobar a moltes feines això de les lloques. Crec que em converteixo en lloca quan baixo a esmorzar!!! Fem un xivarri que escandalitzem el bar sencer.

CATERINA, jo no n’he tingut cap de tortugueta. El primer animaló que he tingut va ser un canari, que es va morir aviat. Vaig trigar moltíssim a voler-ne saber res d’animalons. Això si, ara el meu rei-lleó és en pucki!!! I que no me’l canviïn!!!!

SÀNSET, si si, poc a poc arribem a tot arreu. I pots fer tots els comentaris que vulguis. Prenc nota de l’autor. Saps de què la coneixia? D’un capítol de Friends!!!!

Una abraçada a tots i totes!

òscar ha dit...

Com fa la frase aquella d'Orwell?
Tots els animals són iguals però alguns animals són menys iguals que altres?

Jo, posat a escollir, voldria ser anguila per escapolir-me quan em busquen. De moment; no me'n surto! :)