8/12/10

Bocins de masia


Que pensis en dos dies de relax, dos dies de fer coses per casa, de descansar sense fer res, però que sàpigues que és que no vols fer res.
Que no et deixin triar i et facin apuntar-te a un pla amb molt de fred fred i incomoditat possible.
Que, malgrat l’arribada triomfal amb la bota de muntanya mig (gairebé tota) trencada, es solucioni per mil vies i gràcies a molta ajuda.
Que t’hagis de relacionar amb gent nova, conèixer noves maneres de fer, noves realitats (no sempre millors).
Que mengis calent, a l’antiga, cuinant a foc lent, a foc de brasa i llenya, amb els embotits de la terra i les verdures més fresques i et tractin com una reina.
Que vora la llar de foc es coneguin amistats, es teixeixin complicitats, es passin bones estones.
Que es cobreixin catifes de fulles i es barregin els colors de la tardor per collir castanyes i cireretes d’arboç.
Que tothom es vagi adaptant a les diferents maneres de ser, sense mals rotllos i amb moltes ganes d'estar bé i passar-ho bé.
Que juguis a jocs ja coneguts o de nous i riguis sense mesura.
Que, amb totes les inseguretats a flor de pell, repassant les moltes cagades i les vegades que et poses vermella, ser capaç de ser una mateixa.
Que te n’adonis que quedar-se a casa no era una bona opció, només hagués servit per donar voltes i voltes, i donar els gràcies pel segrest.



ps. Dos dies a una masia al bell mig del Montseny, enmig de castanyers, roures i fagedes. Dos dies d'incomunicació total, desconnexió del món per deleitar-se de la vida més senzilla.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ui, ui, ui!! símptomes claríssims de "Síndrome d'Estocolm" hehehe a la RITS l'han segrestat i està contentaaaa!! :-DDD

El cert és que tot té una pinta excepcional: catifes de fulles color tardor, castanyes, embotits i bon rotllo :-))

sànset i utnoa ha dit...

M'encanta!
T'ho has passat bé, eh, de vegades ens costa però després, gairebé sempre, hem d'agrair el segrest, l'esforç inicial... i saber que tens algú que t'insistirà perquè hi vagis no té preu...

Un petó

utnoa

Mireia ha dit...

Que bé! Una mica de síndrome d'Estocolm sí que sembla, sí! ben tornada

El porquet ha dit...

Benretornada al món 2.0! La meva desconnexió ha estat una mica és al nord, en aquella plana entre la Serra del Cadí i els Pirineus... i a voltes, d'excessius Porsches Cayannes...

rits ha dit...

Val a dir que els dos dies van ser diumenge i dilluns, ja que dissabte dos dels propietaris treballàven, i dimarts, vam ser uns quants els que vam treballar. Però va valdre molt pujar-hi (encara que fos mig pont)

Un petó a tots!!!

ps. potser si que és Síndrome d'Estocolm, però aquesta ja la tenia abans de la masia, m'estimo moltíssim les amigues que em van segrestar!

XeXu ha dit...

De vegades ve molt poc de gust, et quedaries a casa, no en tens ganes. Voldries passar de tot. Però encara no conec cap segrest d'aquest tipus que no hagi estat tot un èxit. Me n'alegro que el teu no hagi estat l'excepció.

garbi24 ha dit...

pren bona nota doncs, per la propera no resistir-te gens ni mica...

Elfreelang ha dit...

Un segrest ben dolç doncs i que et va servir molt més que quedar-te a fer voltes i voltes al cap ( això ja ho fem massa sovint)Quin goig que et segrestin en mig de la natura!

maria ha dit...

Un gran descobriment...me'n alegro que hagi anat bé.

Filadora ha dit...

Sona fantàsticament bé!
m'alegro moltíssim!

Núr ha dit...

Me n'alegro perquè sona fantàstic, com ho descrius! :D Crec que el que m'ha fet més gràcia és això de tornar a menjar calent, cuinat a foc lent! ;) Aix, és cert que hem oblidat la bona cuina!

Nosaltres al final vam passar uns dies a Tarragona, perquè els controladors no ens van deixar anar a Londres... Mira que teníem els bitllets des de juliol! (Ens han tornat els diners del vol, però.)

Rita ha dit...

Quina bona pinta que fa això i que bé que t'ha anat. Me n'alegro molt!
Petons, maca!

Audrey ha dit...

Què bona sóna!, m'agrada com ho descrius...i hi ha paraules de descobriment, d'acoplament, de segrestos..., que em són properes.Benvingudes aquestes escapades de colors torrats!.

jordicine ha dit...

La clau és aquesta, Rits: deixar-se segrestar pels amics! Sempre hi ha temps per estar a casa. Petons.

rits ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes. Celebro que el resultat del segrest us sembli positiu a tots. Per a mi ho va ser.
Que arribin noves trobades ja!!!!

Un petó per a tots i totes!!!