3/12/10

Crida, parla

Crida, fes sentir la teva veu!

Queixa't, deixa't anar, digues el teu dolor!

No te'l quedis per tu!!


Ja era hora, l'estrany era que no diguéssis res, com si res passés al teu entorn. Ara em toca a mi estar a l'alçada. Poder i saber-te acompanyar.

Fa dies que hi penso. Em tens amoïnada. Penso en tot el que et passa, les injustícies que viu la teva família. No sé què dir-te, segurament necessites marxar de tot, i una estona fora de casa, és una estona de cel. Però m'inquietava que féssis com si res. Ahir vas petar, et vas deixar anar.

Els altres no es van adonar. No saben res. Però sé que per a tu va ser ben important poder parlar, poder-te queixar. Potser va ser un inici. Potser avui ja t'has tornat a tancar en el teu sofriment, no fos cas que algú et descobrís.

I ara m'ho has posat ben difícil. Ara comença la feina de veritat. Fins ara sols ens trobavem per xerrar, per posar-nos al dia. Ara ja veig que no teniu prou. Que voleu poder parlar de molt més. D'immigració, d'injustícia, de pobresa. I després diem que els joves d'avui en dia no pensen en res. Carai!




ps. I si pogués fer com tu? I si pogués dir, cridar ben fort el que em fa plorar? Perquè et demano un crit que sóc incapaç de fer jo?

I si enlloc de respondre “res, estic bé. Vaig fent”, a la pregunta “què et passa? Estàs estranya” pogués ser capaç de dir alguna cosa més?

10 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Hola Rits!! Potser ho interpreto malament, però sembla que et relaciones amb nius/noies joves. Ells també tenen problemes i inquietuds que no saben o no poden expressar . Que tinguin a una persona com tu al costat els pot ajudar. Alhora, ells també et poden ajudar a tu. A vegades rebem més ajuda de les persones que volem ajudar, que la que nosaltres els hi podem donar. Espero que tot vagi bé. Una abraçada. :))

Josep Lluís ha dit...

Volia dir nois/noies, he he.

Elfreelang ha dit...

Quantes vegades el patiment dels altres ens torna al nostre propi patiment? Em penso que ja l'estàs ajudant...parlar i ser escolat és el primer pas...una abraçada!

XeXu ha dit...

No sabem mai fer cas dels nostres propis consells. El que veiem tan clar pels altres no és bo per nosaltres. Però has fet bé deixant que confiïn en tu i donant confiança. Potser caldrà una empenteta més, però si s'ha obert, pot fer-ho encara més.

I a tu no serà el primer cop que t'ho dic, però t'has de deixar estimat una mica més pels teus. Si et veuen estranya serà per alguna cosa. Demana ajuda, veuràs com te la donaran. És necessari, no podem fer sempre com que no passa res.

S.N. ha dit...

De vegades per parlar amb algú no fa falta fer la peneta ni dir "estic fatal" simplement, parlar...

garbi24 ha dit...

mai ha estat un problema parlar, només ho és si es fa malament o fora de lloc. Els joc¡ves cal escoltar-los i parlar, no tots passen de tot.

Assumpta ha dit...

Segur que saps estar a l'alçada... No en tinc cap dubte. Hi poses tant de cor que segur que ells ho noten i els arriba... i això ja els ajuda, els fa sentir que algú es preocupa per ells, que compten per algú...

Ara falta la segona part ;-)) que tu facis el mateix... segur que hi ha algú que et coneix bé, algú ben proper que et sabrà escoltar com mereixes ;-)

Ferran ha dit...

Com ens costa de vegades deixar-nos anar... De vegades, o massa sovint. Tant com ens ajuda sentir-nos recolzats per aquells a qui, quan els cal, volem recolzar sense condicions!

lisebe ha dit...

Saber escoltar es un dels millors regals que tenim i si a sobre et tenen confiança es perque tens empatía.. osigui que et sents identificada, així es el que tant joves o com qualsevol de nosaltres necesseitem per buidar una persona amb qui fer-ho. I possiblement a tu també et faría be poder buidar de tant en tant oi??

petonets bonica i bon cap de setmana llarg

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que era més un pensament que no pas altra cosa.

Si, JOSEP LLUÍS, porto un grup d'adolescents que van sortir del centre que vaig tancar l'any passat. Ens trobem un cop per setmana i fins ara no féiem altra cosa que posar-nos al dia. Ens hem proposat fer coses, i quan ens ho hem proposat, resulta que volen parlar més seriosament. Son un grup molt especial, la majoria dels nanos tenen famílies peculiars i s'han trobat. I si, tens raó, jo tb els he trobat. Mai els havia portat i em costàven. A veure com anirà.
I si, en rebo molt d'ells també.

ELFREELANG, no sé si l'ajudo gaire. He pensat quedar amb ell una estona abans el proper dia, però és tan tímid...

XEXU, no sé si em tenen confiança o se'n riuen de mi! Son adolescents i giren de pensament com el vent. A veure si va endavant el grup.
I és veritat, m'ho has dit més d'una vegada, crec que en vaig aprenent, però encara em costa. Desprendre't de cuirasses és molt difícil i en canvi és molt fàcil posar-se'n més.

SN, i de vegades en el moment menys pensat és quan trobes el moment adequat per xerrar. No quan t'ho diuen. És ben curiós.

GARBI24, mai és un problema, de fet és ben necessari. Però sovint no trobes el moment. És veritat, no tots passen de tot. Cal saber buscar-los.

ASSUMPTA, no sé, ja saps que tendeixo a ser negativa. Només sé que estic allà, a veure com va. De moment estan contents i això ja és important.
I si, tens raó. I de fet sóc afortunada, tinc gent que m'estima i escolta. Però de vegades em canso tant de mi mateixa que no vull fer-me pesada.

FERRAN, i xq ho fem? Xq costa tant?
Recolzar sense condicions. La vertadera amistat.

LISEBE, si que em faria bé. A veure si d'una vegada per totes ho faig.

Un petó per a tots i totes!