30/11/10

Sublim i sense paraules


Si, ahir el dia va començar gris però va acabar amb pluja, una pluja que refresca i erecomforta. I pluja de gols, d’energia, d’alegria.

No hi ha prou paraules pel viscut ahir, i segurament tothom ja ho ha dit tot. Va ser un partit immens, on va brillar el futbol, on van brillar tots els jugadors, del primer a l’últim, on va brillar el camp i l'afició, on el fred s'espantava amb l'escalfor de tothom brincant, cridant, aplaudint. Tàctica i estratègia, unió, força, estil, classe, gols, joc.

Partidàs de tots, del primer a l’últim. De Puyol, si us plau quin tarzan!, de Busquets fent passades de taló, de Xavi sense mesura, d'Iniesta acribillat, de Villa, de Pedro i sobretot, sobretot, partidàs de Messi. Les passades milmètriques, els canvis de posició fent anar la defensa de corcó. Brutal!

I potser el moment sublim, no va ser cap gol. Després del 4-0, amb més relaxació, un rondo espectacular (a casa em van dir que sis minuts), un taconàs de Xavi rifant-se els rivals. Tot l’estadi d'empeus, ja sense paraules, bavejant i aplaudint rendits al bon joc. Això si que fa mal al rival.

Xavi, pilota d’or, si us plau, ja!

Diuen que el futbol és exagerat, que està massa mitificat. És cert, com també és cert que genera violència i que és feina de tots fer acallar. Però alegries com les d’ahir, moments com els d’ahir, com quan ens anàvem comentant el partit via sms amb els amics que estaven al bar, quan em retrobava amb part de la família després de molt temps de no veure’ns, fan que les tristeses es difuminin i s’agafi molta força. Que el dia d'avui sigui d'un altre color.



Ps. Feia cinc o sis anys que no anava al camp a veure un Barça-Madrid. Aquest partit, cada any ens toca una vegada a ma germana i una a mi (i bé, potser hauríem de deixar que anés mon pare, que n’és el titular, no?) però portava un munt d’anys sense poder-hi anar. Fa setmanes que esperava amb delit el moment d’anar-hi. Era tan clar que guanyaríem, ni sabia que a “la caverna” deixaven el Barça a caldo, però el viscut ahir restarà durant molt de temps a la memòria. I 9 de La Masia, fort, molt fort.

Bé, si finalment li donen la pilota d’or al Messi no seré jo qui em queixi i també seré immensament feliç, ell mateix diu que sense els seus companys no seria res. I recordo el dia que va sortir per pujar amb els compis del filial al partit de la Copa del Rei. Vaig pensar que allò si que el feia gran.

La cançó, la que sonava marxant del camp nou.

18 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

una obra mestra que deixa bon gust de boca

Clidice ha dit...

Quina sort viure-ho en directe! Va ser un espectacle molt especial, i Xavi i Messi els veritables eixos d'aquest equip. Veure l'etern rival desorientat, perdut, malhumorat, destarotat, i tots els ets i els uts que convinguin, va ser fantàstic. Un dia d'aquells per atresorar de cara a les batalletes que explicarem als néts :)

McAbeu ha dit...

Deu ser tot un "gustàs" haver poder vist aquest partit en directe al Camp Nou. :-))

Assumpta ha dit...

Uaaaaau!! Veure un Barça-Madrid a l'estadi!! :-)))

I tant que això fa que un dia gris acabi essent un dia de tots els colors de l'arc de Sant Martí!!
Fa que la pluja sigui una autèntica dutxa "purificadora", que s'emporti les tristeses i les angoixes...

Els crits d'ànim, de força, sortits del cor i a tot pulmó són el millor dels remeis per a la majoria dels mals!! :-))

Pluja... sí, pluja de gols la que van aguantar uns rivals que no tenien temps ni de poder fer una falta perquè els nostres ja havien passat la pilota :-DD

Oeeeee oeeeeeeeee oeeeeeeeeeee

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Igual que tu, Rits, jo també estava ahir com el dia, una mica grisot i atapeït. I gràcies al Barça vaig acabar eufòric. L'efecte terapèutic d'aquest Barça està comprovat. :))

caterina ha dit...

T'ho degueres passar genial i segur que serà un record inoblidable mentre visquis! Vaig gaudir molt veient-lo i animant al Barça. Me qued amb la imatge de Piqué dirigint-se a l'afició amb la mà alçada i els cinc dits ben visibles :)

zel ha dit...

Quina enveja, valga'm déu, quina enveja...

Garbí24 ha dit...

vares gaudir de una cosa que no passa cada any....
Visca el barça

Elfreelang ha dit...

Qui bon dia vau triar! ei la panoràmica és espectacular! però no t'he vist entre la gentada! Visca el Barça!

El porquet ha dit...

Jo vaig ser al camp en el 5-0 de l'any 93, va ser un partit genial... però el d'ahir va ser espatarrant. Mai havia vist ballar un equip d'aquesta manera. Estem parlant, potser, del millor partit del Barça, no diré de la història, però en mooooolt de temps.

maria ha dit...

La cançó és maquíssima i del partit ja no et dic res.Emocions indescriptibles.

sànset i utnoa ha dit...

Quina enveja!!!

Quin privilegi el teu!!!

Emmarca aquest record, que és dels que no tenen preu!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

No és per res... ehem... però avui és dimecres... ;-))))

rits ha dit...

Assumpta, impacient? ai, ai, ais... avui hauràs d'esperar fins a darrera hora.... jejejeje, m'agrada fer la punyeta!!

Sergi ha dit...

Va ser una cosa mai vista, una superioritat insultant, gairebé tant com les males arts del contrari. Només hi va haver un equip al camp, ja poden anar dient des de Madrid.

Estic d'acord amb tu, Xavi ha de ser pilota d'or ja, és necessari pel futbol, aquest home és d'un altre planeta. A més, Messi ja la té, i la tornarà a guanyar segur si segueix així. I tranquils, que algun any d'aquests també li caurà a l'Iniesta.

Per cert, felicitats per poder viure-ho en primera persona!

Ferran Porta ha dit...

osti Rits, vaja punteria vas tenir sense buscar-ho, eh? El partit a penes el vaig escoltar -a trossos- via internet, i tot i així ja era clar que van jugar de meravella, els blaugranes; veure'l devia ser un goig. Aplaudiments pels cinc!

rits ha dit...

Ja se n'ha dit molt. Moltes gràcies i sento si us he fet enveja. No era la intenció. Era més que un partit. Com explicava al post, feia molts anys que no el podia veure. Altres prioritats m'ocupàven el temps. L'any passat, per fer front a la tristesa recordo parlar-ho a casa i somriure dient que si que hi podria anar. I em vaig lesionar. I no hi vaig poder anar. Aquest partit també era un punt i apart.

I quin punt i apart!!! Quan vaig arribar a casa els pares vam discutir si havia trencat el gafe. Però el cert és que la gafe és ma germana, no pas jo!!! que també vaig viure la lliga del penalti de Riazor en directe!!!

Si alguna vegada teniu oportunitat, val l'esforç de l'entrada. És màgia.

Anònim ha dit...

T’he vist sovint al bloc de la Caterina, però pel que sigui mai t’havia deixat cap comentari.

Visca el Barça! Vares fer sort anant al camp i poder gaudir del que segur va ser una festa molt especial. Jo ho vaig veure per la tele.

Tens raó quan dius que el futbol i tot el que l’envolta està sobrevalorat, però jo em vaig sentir molt bé, durant i després del partit.

És més, el diari Ara ahir diumenge regalava el DVD del partit i me’l vaig comprar per tornar-lo a veure tranquil•lament i fixar-me més en tots els petits detalls.