29/11/10

Dia gris


Aquest matí, si el Puck no m’arriba a mossegar la ma per despertar-me crec que no m’hagués aixecat. El fred ha arribat ben fort i al llit, tapadeta amb el nòrdic i el pijama de franel·la, és on s’està millor.

El dia desperta gris i l’aire gela les idees. Intentant repassar tots els esdeveniments d’ahir a la nit (sms creuats i converses de telèfon enmig de les forquilles electorals que feien sortir els ulls d’òrbita, Salvados maquillant el primer ministre suec i les dones riques fent risoteràpia perquè estan estressades), sols em ve una pel·lícula al cap, Sleepy Hollow i el seu subtítol “rodaran cabezas”.

L’ambient en arribar a la feina és estrany: uns contents, amb ànsia de poder, i uns desencantats. Converses a mig gas, en veu baixa i un aire estrany que ho envolta tot. Suposo que estarem així unes quantes setmanes.

He intentat estar-me al marge de tot plegat encara que ha estat difícil. La veritat és que m’amoïna molt més la buidor que sento, les tasques que faig, arribar a final de mes, l’atur de ma germana o la salut dels de casa i no em crec cap dels polítics. Fa temps que em van decebre i pensar-hi em porta amoïnar-me encara més. No sé veure sortida i tot i així vaig anar a votar convençuda amb el meu vot.

Però el queda és que la dreta ha guanyat l’esquerra. I sempre que això passa m’entristeix profundament. I a més, enmig i barrejat, un debat identitari.

Arribarà, ha d’arribar, el dia que ens haguem de definir en la nostra identitat nacional. Des del juliol que ho sento i no sols a nivell polític, sinó també social, des de l’associacionisme, i fins i tot eclesialment, en tots els àmbits es couen faves i som un tot. La necessitat de canvi, de pronunciament és clar i no hi ha volta de full. La identitat catalana cada cop és més forta i més radical, es radicalitza més els pols (en un i altre sentit). Però això també m’amoïna, doncs la manca d’una esquerra nacionalista forta ha portat el fraccionament de les forces, i penso que ha fet que molts hagin apostat fins i tot per partits amb carències de programa, sense res més enllà de la paraula independència, o retirant-se cap a un centre-dreta amb polítiques socials i laborals ben pròpies d’un partit neoliberal.

I és cert és que en temps de crisi, la dreta sempre puja, dóna sensació de força i contundència, però continuo creient que amb això sols perdem. Sols fa que els rics cada vegada siguin més rics i els pobres i les classes mitges, cada cop anem més ofegades.

I també és cert que el tripartit ho ha tingut difícil, però sense renovació, sense un canvi d’idees, era evident la caiguda a l’abisme. Per quan el trencament PSC-PSOE? Per quan una renovació total i no parcial a ERC? Qui s’ha mantingut? Qui ha decidit evolucionar, mirar endavant i no enrocar-se. I qui s’ha beneficiat? qui s’ha erigit com a autèntic català, quan en realitat sols parla de burgesia catalana que parla castellà en la intimitat i on es continuen veient les mateixes cares que fa deu anys.

Venen temps gèlids per a molts de nosaltres. Un hivern fred per pagar la calefacció.

Ps. Però aquest vespre, com si res importés, mirarem de somriure amb allò que se’ns dóna millor, tirar pilotes fora, i entretenir-nos amb una identitat que encara mou molt més que la política, la del futbol.

Potser en un demà, hi hagi una nova oportunitat. De moment, tot plegat no sé veure-hi clar.


9 comentaris:

Mireia ha dit...

Jo ahir al final no vaig poder sopar, quan veia que Plataforma per Catalunya tenia tres escons... Els resultats del PP i finalment l'enfonsament de l'esquerra tampoc hi vam ajudar.
Tot i que no sóc convergent i no els vaig votar confio que ho facin bé, necessitavem un canvi,tot i que ( com diria en Mas del Polonia) no era el que a mi m'hagués agradat

garbi24 ha dit...

cal veure com es desenvolupa tot...però massa bé no pinta

Carme ha dit...

A mi el que em sap realment greu és que hagi pujat el PP. Però crec que la pujada de Convergència no té res a veure amb la dreta sinó amb el vot nacionalista i fins i tot independentista.

Llàstima que els independentistes no hagin anat junts ... es notaria molt més el gruix que som.

Elfreelang ha dit...

Quan fred el cos s'arrupeix i tot es veu diferent...et dic el mateix que la Carme el que em sap greu és que el Pp pugi i ciutadans conservi

lisebe ha dit...

Saps avui a sobre plou Rits, i malgrat tot ... no vull pensar.. ultimamnet m'han fet ser una agnóstica i atea policament parlant així que després de tot el que hi ha veig mes lluny una independencia..

Bona setmana preciosa

Petonetssssssssss

caterina ha dit...

El desencant polític crec que és general. Jo tampoc hi crec en els polítics. Ara mateix no i mentre ningú me demostri el contrari no ho pens fer. Però s'ha d'anar a votar. Tenim una crisi molt forta que fa mal dir com l'he de solucionar. I sembla que les mesures que se prenen són semblants a les que van triomfar durant uns anys i després mos han portat on mos han portat. Un error. És temps de confusió, preguntes...

rits ha dit...

MIREIA, vaig arribar a casa que Plataforma ja no sortia. Però quan m'ho van explicar per telèfon, em vaig espantar moltíssim.
Estic d'acord que necessitàvem un canvi, però .... em vaig fixar amb les cares que envoltàven Artur Mas i eren exactament les mateixes que fa 10 anys acompanyàven Jordi Pujol. Posaran la Gispert a Justícia? quin gran canvi!!
Per això tinc moltes reticències a com anirà tot plegat. Espero equivocar-me.
Em sap greu que no poguéssis sopar.

GARBI24, al meu entendre gens bé, però és el que hem volgut. Ho haurem d'entomar.

CARME, però realment creus que CIU és independentista? més aviat nacionalista d'estar per casa. S'emparen en el vot nacional però el programa va molt més enllà. Cada cop els identifico més amb el PP, però a la catalana. Entenc que molta gent els hagi votat en aquest sentit, però espero equivocar-me i que les paraules que va dir en Mas, de la necessitat d'unitat per fer avançar el país siguin veritat, que ens ajudin a tirar endavant.
El gruix hi és, però no només es tracta d'un vot d'independentisme, ens juguem moltes més coses. Si fos així, estaríem parlant del referèndum.

ELFREELANG, doncs si, la puja de PP i el manteniment de Ciutadans és molt trist. Però i lo divertit que serà imaginar-se que laporta i rivera s'hagin d'entendre al grup mix? és que em fa riure! També és preocupant lo de Solidaritat Catalana, s'abandera en una paraula. Però què més hi ha? algú ho sap?

LISEBE, entenc el teu agnosticisme polític. El vaig tenir durant cert temps. Però no podem desprendre's.

CATERINA, crec que estem superant una mica el desencant polític. Hi és, ja ningú es creu ningú, però ens cal tirar endavant. I per això és ben important anar a votar.

un petó per a tots i totes

XeXu ha dit...

A veure com respiren els vents per vosaltres amb el canvi, que no deixa de ser un salt enrere. Jo també vaig votar convençut i m'he endut una bona decepció. La dreta ha guanyat molt, sí però em preocupa més que les opcions espanyolistes o conservadores ja superin en molt a les catalanistes i independentistes. L'independentisme s'ha estrellat, malgrat en Laporta. No m'ha sorprès, la veritat, ja ho sabia que en som pocs d'independentistes... però que només el PP tingui més votants que tota la resta de grups pro-independentistes... això fa mal.

rits ha dit...

Doncs si, un salt molt important. I els vents ja veurem. Segur que ens afecten i molt!!! només espero que tinguin seny i no els ànims de revenja que sembla que portin aquests primers dies.

Entenc la teva preocupació. I entenc el que dius, com quan déies no sé si aquí o a casa teva o d'algú altre, que era molt fàcil declarar-se independentista. S'ha demostrat que no molta gent que s'omple la boca després no son coherents. Pensar que CIU anirà cap a la independència és ser molt ingenu. El càstig ha estat per al tripartit, perquè no ha funcionat. I perquè a la gent tb li preocupen moltes més coses.

Ja saps que jo això de l'independentisme no ho tinc molt clar. Potser si més que fa un temps, veig que només és aquest el camí, però que ha d'anar de moltes més coses. I per això em preocupa molt i molt els vots a la dreta, tant a CIU que governarà sola (tots sabíem que sortiria, però pensava que hauria de pactar) i del PP.

Ja veurem, a nosaltres ens venen maldades. Però persisitirem.