28/10/10

Descobriments al post 400

No ets la mateixa que fa 10 anys. En absolut.
Ni la mateixa que fa 3.

I llavors, com sóc ara?
Com he canviat?

Gràcies al blog he descobert un nou món. He descobert que podia dir tot allò que em passa pel cap, encara que de vegades em censuri, em pensi que em repeteixo o em cansi de dir el mateix. Encara que em faci cosa qui ho pugui llegir, pugui en riure’s o cansar-se.

Gràcies al blog he descobert que puc posar ordre a les idees, que les puc escriure i dir. I que són escoltades, enteses i respectades. Fins i tot he pres decisions gràcies als comentaris rebuts.

Gràcies al blog he descobert a fer més present la meva veu, a no callar-me tantes coses, encara que només sigui escrivint-les.

Gràcies al blog he descobert que no sóc tan estranya per donar-hi voltes a tot, que potser és part de ser molt (o massa?) reflexiva. Que no sóc pas la única i que és una sort.

Gràcies al blog he descobert que m’estimo una mica més del que em penso, que no em culpabilitzo de tot, tot. Que també em sé valorar (de tant en tant) a mi mateixa.

Gràcies al blog he descobert a mirar endavant. A no arraulir-me o quedar-me parada. M’he fet forta (una mica només, eh! La majoria dels dies encara em sento feble).

Gràcies al blog he rigut molts vespres, m’he divertit i he aprés un munt de coses. He flipat amb l’enginy, l’encant, la bellesa de moltes paraules, imatges o dibuixos, de les petites coses que cadascú amaga i que es deixen entreveure en el privilegi que és seguir blogs personals.

Gràcies al blog he redescobert que m’agrada llegir, cuinar, de millorar dia a dia. He intentat defensar-me amb la informàtica i recordar un munt de música emmagatzemada a la part més fonda del disc dur.

Gràcies al blog he descobert i fet un munt de companys i amics. He fet camí amb un munt de personetes que ja sou part de mi. M’he preocupat, he intentat esperonar, m’he alegrat i he plorat. Igual que us heu preocupat, m’heu esperonat, heu rigut i alegrat de les meves gràcies i desgràcies. De vegades trobo a faltar a alguns, de vegades em sorprenc descobrint noves il·lusions i blogs que em maleeixo per no haver descobert abans.

Gràcies al blog he viscut moments preciosos i d’altres no tan bonics. Històries entrellaçades, amics d’amics, vides properes o no tan properes. Però tots instants ben intensos i significatius.

Gràcies al blog he descobert que la solitud es difumina quan la vida és compartida.

Moltes gràcies a tots els que passeu per aquí, als que llegiu, als que comenteu, als qui em coneixeu físicament i em dieu que llegint el blog em sentiu més a prop o que em descobriu en coses que no sabíeu de mi, als qui em confesseu que seguiu el blog per vergonya meva o als que no ho feu. De vegades penso que si ens coneguéssim físicament us decepcionaria, perquè cadascú veu o pensa com vol, i les coses no sempre són com pensem.

Moltes gràcies per les coses boniques que sempre em dieu tots. Sovint crec que no me les mereixo pas i em fan envermellir. Moltes gràcies per ser-hi sempre.

Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú. I aquest blog arriba a les 400 entrades gràcies a tots vosaltres. Un petó.



Ps. Avui tenia un post ben trist, un dia que ja s’ha despertat gris i lleig. Trobava poques coses per les quals estar contenta, només una notícia via facebook era capaç d’alegrar-lo una mica. Però quan l’anava a penjar he vist que aquest seria el post número 400.... i era massa repetitiu d’altres posts per fer-lo un número rodó.

29 comentaris:

lisebe ha dit...

Gràcies a tu perque d'aquesta manera he tingut la sort de coneix-te i veure que no som tant ni tant raros quan escrivim el que sentim almenys jo.

I no es per tirar floretes però des de que vaig saber del teu bloc sempre miro a veure si has escrit..

Gràcies per ser com ets.GENIAL!

Petonets bonica

Carme ha dit...

Felicitats per haver arribat als 400 i segur que arribaràs molt més lluny. Jo sempre dic que quan parlem de sentiments i de sensacions i de coses que ens passen, mai no poden ser repetides, ja que la sensació que expliques és una altra, el dia és un altre i per molt que s'assemblein sempre són diferents.

Jo també he anat fent tots els descobriments que tu expliques i crec que tenir un blog és obrir una finestra a un altre àmbit de coses. Que val la pena, i tant que sí! I que ens acompanyem molt més del que a primera vist a podria s emblar.

Una abraçada

McAbeu ha dit...

Moltes felicitats pel 400è apunt-versari i moltes gràcies per compartir aquests descobriments amb nosaltres. :-))

kika ha dit...

per molts apunts més!!!
i jo sense fer cap aniversari rodó feia dies que pensava en escriure sobre això maeix que dius tu, perquè penso: i com m'ho feia quan no tenia blog? :-)

XeXu ha dit...

400 posts comença a ser una xifra important. És clar que tenim companys que ja han passat dels 1000 i pujant, que han posat ja quatre dígits, però 400 són molts i et felicito.

I comparteixo amb tu la majoria de coses que dius, el món dels blogs ha estat una gran sorpresa a la meva vida i s'ha fet indispensable en els últims anys. Vivim tantes coses la gent que estem per aquí, i sovint sense conèixer-nos... és molt especial. És molt maco forma part d'això tan gran, i formar part de cadascú de nosaltres, dels nostres cercles no concèntrics. Per què això no es va inventar abans?

garbi24 ha dit...

gràcies al blog ens hem conegut....
gràcies a tu per els 400. Endavant

Pandora ha dit...

Ei Rits, crec que som nosaltres que et donem les gràcies....Gràcies per l'humor, l'ironia, les paraules sinceres, el teu contacte emocional (que no tothom n'és capaç) i els bocins de dimecres....jo seguiré acceptant la invitació i em seguiré passant per aquí. Una abraçada.
PD: Si el dia ha acabat millor que nos pas ha començat ja és una raó per anar a dormir feliç!

Ferran ha dit...

Xuuuuulo el post, Rits, m'encanta!! La catosfera és tot això i més, molt més. Acaba sent una "categoria d'amistat"; ei, poca broma, que quan estic tres dies poc blocàire (com ara, per feina, com explico avui)... coi, que sento que em falta alguna cosa, en sèrio: em falten els meus amics blocàires.

I no és maco, això?? Celebro les teves bones sensacions, i les comparteixo del tot :))

lolita lagarto ha dit...

Felicitats pels 400 posts!!!
i felicitats per aquest post en concret, és molt especial i expressa molt bé quins són els teus sentiments...

S.N. ha dit...

sí! visca els blocs! Gràcies per compartir!!

P-CFACSBC2V ha dit...

400 ja? Això comença a tenir mèrit! :-D M'agrada passar per aquí.

fanal blau ha dit...

Me n'alegro que hagis arraconat, ni que sigui pels 400 posts, el dia gris i lleig.
N'estic convençuda que ets una dona ferma, sincera i generosa.
Gràcies a tu també per la companyia.
Una abraçada i felicitats!

maria ha dit...

Felicitats pels teus 400.I a descobrir-ne 400 més.

Assumpta ha dit...

Ostres, Rits, quin post tan maco... I què bé que expresses el que sents, xiqueta!!

Ja saps que el teu blog és un dels meus imprescindibles (encara que passi a aquestes hores hehe)

PER MOLTS POSTS MÉS!!! ♥

MOLTES FELICITATS!! :-)

_MeiA_ ha dit...

Moltes felicitats per aquestes 400 entrades, que no són pas poques!
I gràcies a tu per poder llegir les teves paraules, les teves anècdotes, les teves alegries i les teves penes, les teves activitats, els teus somnis... gràcies a tu per compartir la teva vida amb nosaltres.

Un petonàs molt fort! I aqui seguirem.

montse ha dit...

Gràcies a tu, per deixar-nos entrar i gaudir dels teus post.

Salut i endavant!!!

jordicine ha dit...

Moltes felicitats, RITS. 400 posts són molts! Gràcies per explicar-nos tantes coses i fer-nos passar bones estonetes. El meu blog diumenge compleix quatre anys. Com passa el temps! Un petó i fins aviat.

sànset i utnoa ha dit...

Hi ha alguna cosa negativa sobre la catosfera? trobo que no.

Moltes felicitats pels teus primers 400 posts!

*Sànset*

Eulàlia ha dit...

ei,
400 ja??

"aiss.. com passa el temps.. recordo el dia que vaig llegir el teu primer post.. sembla que fos ahir.. de fet.. crec que era ahir..(és conya!)"

felicitats, muàmuà!
·

Filadora ha dit...

Moltes felicitats guapa!
Quines paraules més boniques! M'han encantat, sobretot aquesta:

"Gràcies al blog he descobert que la solitud es difumina quan la vida és compartida."

Enhorabona!

Elfreelang ha dit...

gràcies a tu rits! i moltes felicitats per compartir aquest 400 post! t'envio quatre-centes abraçades!

Mireia ha dit...

Moltes felicitats rits!400 post són molts!
Has fet un post que diu molt de tu i molt d'aquest món blocaire tant "estrany". Gràcies per compartir amb nosaltres les alegries i tristeses de la vida

Agus ha dit...

Felicitats i que continuï.

caterina ha dit...

Un post preciós i sentit. Estic d'acord amb el que dius. Pens que molts dels que te llegim pensam igual i hem viscut situacions, amb els nostres blogs, semblants. Enhorabona i a seguir escrivint que per aquí te continuarem llegint :)

Déjà vie ha dit...

segur q no em decepcionaries pq aixi ets tu. ;)

onatge ha dit...

Felicitats pels 400! No sé com eres abans ni com ets ara, però veig que segueixes caminant ran de mar... Un viatge ple de vida...

Des del far una abraçada.
onatge

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Felices 400, que en vingui 400 i 400 i 400 més i que nosaltres et puguem seguir llegint.

Una abraçada,

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris i les vostres mostres d'efecte! són genials!!!!!
m'emocioneu i voldria donar-vos un per un les gràcies. No sabria per on començar les moltes coses que he aprés de vosaltres. Això de la catosfera és una gran família.

Un petó ben gran per a tots i totes!!!

DooMMasteR ha dit...

400 posts! Déu n'hi do! Moltes gràcies a tu per per expresar i compartir els teus pensaments amb nosaltres.

I per 400 posts més!