11/10/10

Convit


Avui us convido a sopar. Posaré espelmetes i guarniré la taula, estarem apretadets, però així farem caliu. El menú és el de menys, però intentaré que tot us agradi: amanida i una recepta que he trobat de figues farcides de formatge fresc i oli de romaní amb el pica-pica de patates i olivetes de sempre. I després jugarem amb les foundes. Una de formatge amb troçets de formatge curat i amb aquell toc que li dóna la nou moscada i el vinet blanc, per sucar-hi pa, raïm, cebetes confitades i xampinyons. I l’altre d’oli, amb carns variades i verduretes del temps tallades amb salses barbacoa, tàrtara, de formatge blau i compota de poma per acompanyar. A la nevera hi ha vi blanc però també tinc d’aquell Rioja que em té el cor robat. De postres hi ha trufes casolanes, que ens porta un amic, amb gelat de vainilla i nous de macadàmia o de iogurt grec.

Allargarem la nit amb els combinats de sempre i si ens animem, fins i tot igual sortim a ballar, malgrat encara arrossegui una mica el constipat. O si no, ens podem quedar fins a les tantes xerrant, arreglant el món, o millor posant pedaçets de somriures als nostres móns particulars. Fins i tot via spkpye ens trobarem amb l’altre punta del món per brindar plegats.

I motius pel sopar? Potser cap o potser un munt, sempre hi ha motius per sopar plegats. Però a més avui, justament avui, fa un any que vaig relliscar i em vaig trencar el peroné. I potser molts encara somriuen per tal idea estrafolària o es pregunten perquè celebrar-ho, que quina importància té o quina xorrada més gran recordar-ho. Doncs potser perquè aquell mal pas ha significat una de les vivències de la qual més coses he aprés. De tot l’amor que aquell dia vaig rebre, enmig del bosc tapant el peu inflat i l’os sortit de lloc, buscant els forestals o intentant fer bromes i riure sobre la cita que m’acabava de carregar en una sala d’espera trista d’hospital. Dels somriures còmplices i les llàgrimes vessades. D’aquells dies de visites, trucades, mails, xats, comentaris i ànims a dojo. De rescats per sortir de casa si o si, de compres urgents, somriures descarats, berenars o picnics improvisats. De silencis i de llargues xerrades. De mals humors i renecs. De les pors que no s’entenien si es tenen dos dits de front i del desànim que vaig fer patir a tots plegats.

Diuen que els amics són tresors. El meu tresor és immensament gran. I potser fins llavors no vaig saber veure’l bé ni donar les gràcies; sempre buscant allò que no tinc i valorant poc qui m’envolta, em dóna escalfor i em porta del braçet. Tots hi sou convidats aquesta nit; per brindar i ballar i riure i somiar. Que la vida és per ser viscuda, amb els seus moments bons i els seus dolents, però és única i molt millor si és compartida.



Ps. A aquest sopar també esteu convidats tots els blogaires, amics que visiteu i viviu en aquesta petita casa que no és meva sinó també vostra i amb qui comparteixo tans moments.
La foto és de la taula parada. Hi falta una altra founde que està de camí i tot el menjar, però és que si el poso ara ja, el puck el devora!

22 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Benvingut aniversari doncs! i per celebrar-h amb nosaltres moltes gràcies pel convit....agafaré virtualment un mos de cada cosa i una mica de xampany....gràcies!

lisebe ha dit...

Doncs em convidas?? FeliÇ aniversari

Jo portaré el meu pastís anglés que em surt tan bó i un Gramona per celebrar-ho..

Gràcies de totes maneres..

Molts petons preciosa

Striper ha dit...

Porto postres?

XeXu ha dit...

No calen massa excuses per celebrar un sopar, però aquesta n'és una de molt bona. Des d'aquí hem viscut l'evolució de tot el que expliques, en la mesura que ens n'has anat fent partícips, i penso que és un aniversari que havies de celebrar. I com que aquest món dels blogs és una mica així, no sé si només era una intenció o si realment ara mateix estàs sopant amb els teus amics, jo espero que així sigui. Si ens deixes sucar una mica de pa a la de formatge, jo m'hi apunto...

Però no me'n vaig sense renyar-te, eh? Per molt que sembli aquest post, no em passa desapercebut que et costava valorar la teva gent, no t'adonaves de com n'eren d'importants. Bé, espero que hagis après la lliçó. Alguna cosa així em va passar a mi quan em vaig trencar la clavícula, el que passa és que jo ja ho sabia d'abans com n'era d'important la meva gent.

garbi24 ha dit...

Em sento recompensat només de pensar si tant sols un dia he pogut aportar un granet de sorra per donar-te anims.
Gràcies per poder compartir la teva taula

rits ha dit...

ElviraFR, i t'han agradat? eren ben bons!! sobretot les figues amb mató i romani i oli! ben fàcil de fer i resultón!!!

Esclar que us convido, lisebe!! fa poc que ens llegim, però les setmanes de guix van ser ben durilles de portar! A més, els que porten més temps per aquí saben que em vaig entestar en estar-me a casa meva soleta, i es va fer força dur. Però ja s'ha passat i volia compartir i alegrar-me de deixar-ho tot enrere!!!
MMMM, que bó el teu pastís i vinet!!!!

Striper, i tant!!!!

XeXu, esclar que era de veritat!! Acaben de marxar tots. Ha estat una vetllada meravellosa! El que ha passat és que he escrit el post a primera hora de la tarda i no l'he penjat fins que he fet la foto a la taula parada, cinc minuts abans que arribéssin els primers convidats.
I si, ja sé que tens raó. Jo tb sabia que tenia molt bons amics, però fets i reaccions que vaig viure en la gent que m'envolta els van traslladar a una dimensió completament inigualable. A més, és allò de que per a mi eren importants, però mai hagués pensat que ho era tan per a ells per a donar-se tant a mi per ajudar-me. Els devia aquest sopar (i més!!!)

garbi24, doncs si, em vau ajudar i molt!!!! per això aquesta taula també hi sou presents.

Una abraçada ben gran a tots i totes!

montse ha dit...

He arribat tard, encara queda menjar?

Salut i per molts anys!!!

fanal blau ha dit...

A la nit torno, a veure si has tornat a parar taula!
M'has fet venir gana.
Celebrar amb els qui ens acompanyen, fa de bon celebrar.
Me n'alegro de que anés tant rebé!
Un bon dia, rits!

òscar ha dit...

Malgrat la mala premsa que solen tenir, benvingudes les relliscades que ens obren els ulls a tot el que ens envolta.

Com m'agrada furtar el bastonet dels altres a la foundee. Per despistats!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Mmmmm fondue!! Quan dius que hem de venir!

Bon profit! I felicitats!

_MeiA_ ha dit...

Quina taula més maca!!! segur que va estar tot boníssim!

per cert, què tal la peli útlima que has vist? Comer Rezar Amar? Aquest estil també m'agrada a mi. ;)

Pandora ha dit...

Ostres quin goig de taula!!! Les estovalles, el menú però el més important: ajuntar-se amb els amics i passar una bona estona junts...espero que ho disfrutéssiu! Llàstima haver arribat tard...un altre dia serà! Petons.

P-CFACSBC2V ha dit...

És llest, el Puck… :-D Espero que hagi anat bé, el sopar!

Assumpta ha dit...

Oooooh!!! Però tot això és deliciós!! :-))

Que ningú parli en passat!! Que els menjarets virtuals sempre són bons... així que encara que -despistada que sóc- entro ara quan el post ja té un munt d'hores- tot està com a recent fet... pico una mica dels entrants i em llenço "de cap" a la fondue de formatge!! :-))

Mmmmmm què bonaaa!! :-DDD

Assumpta ha dit...

Per cert, que m'ha fet gràcia el raïm... si ja ho diuen "Uvas con queso, saben a beso" ;-))

Mireia ha dit...

Veig que el sopar no era virtual i que va anar genial! Sempre és un bon moment per celebra l'Amistat

limon ha dit...

doncs jo ni no em demano les trufes... mmmmm ja faig boca
espero k tot ho celbris amb akest estil propi k et caracteritza. és estupendu aprendre així les males experiències i portar-les cap a la sabiduria.
molts petons
limon

S.N. ha dit...

txin-txin!!

rits ha dit...

Maria, mai és tard. Sempre hi ha un plat a taula per qui vulgui venir.

Fanal Blau, moltes gràcies. Va ser fantàstic!

Òscar, dolentot!!! Sempre ens acabem fent embolics de palets!!!!

Ca l’Otis, sempre que volgueu!

Meia, moltes gràcies. La peli a mi em va agradar. Qui esperi veure una comèdia romàntica, doncs sortirà decepcionat. Em sobra certa part de misticisme, però diu veritats ben importants.

Pandora, res de tard. Me n’alegro que t’agradi tot. L’important és passar una bona estona.

P-CFACSBC2V, el puck és un trapella!!!! No para mai quiet. I quan arriba tothom s’amaga, però la curiositat li pot més i sempre s’acaba afegint a taula.

Fa bona oloreta, oi, Assumpta? El formatge amb Raymi me’l donava la mama, a veure si aprenia a apreciar el formatge. I està boníssim!!!! Una delicia pels sentits.
La dita la connec per la meva iaia!!!!

Mireia, no era virtual, però tb ho era. Estàvey tots convidats!!!

Ai, limon, que et presentaré a l’amo de les trufes!!! Moltes gràcies, guapa!!!

SN, txin-txin!!!

Una abraçada per a tots i totes!

Clidice ha dit...

Vaja! m'he perdut el sopar! què hi farem, ja vindran altres sopars, espero que amb motius menys "accidentats" ;) Una abraçada :)

Xitus ha dit...

Hauran quedat canapès pel sempre tardorenc Xitus? Recordo el moment, els teus posts al respecte. Aprendre del que a priori és negatiu és una gran virtut...Apunta-te-la a la llista de coses bones de la rits. Moltes gràcies per comptar amb nosaltres els blogaires en aquest sopar :) Un petó ben fort!!

rits ha dit...

CLIDICE, segur que hi hauran més sopars!!! m'encanta convidar a la gent!!

XITUS, i tant, sempre queda alguna cosa per improvisar a la cuina! no t'amoïnis pas! Me l'he apuntada ben dins del cor. N'he aprés molt de tot això. Potser per alguns serà una xorrada, però per a mi no ho va ser pas.

Un petó per a tots dos!