saltar-se el règim amb uns pinxitus bascs al born; fer fotos amb la reflex digital de la Laura (ma germana); escriure, escriure, escriure; plorar, de vegades cal; deixar-se ajudar; un café que fa temps que tenia que haver fet; julio manrique; retrobar-me amb antics i nous companys; un italià a barcelona; un diumenge asoleiat i la tardor; converses amb xino d'acompanyant.
16 comentaris:
italià, xino, ... Rits, you are indeed an international woman ;)
ps: alguna cosa he llegit d'en Manrique, aquests últims dies... És el nou responsable del Lliure, em sembla, oi?
M'hauràs d'explicar això dels italians. Sóc fan tot el que vengui d'Itàlia (menys Berlusconi, haha!). I això de Julio Manrique també. A mumare li encanta, sobretot el paper que fa a "Infidels"! :P
Com sempre, bons retalls de dimecres!
Acabo de llegir el post anterior. Aquest és el seu complement ideal. Caldria que tota la setmana fós dimecres
M'agrada tot....be el xino, potser no
quina vida que portes, noia! que bé!
Ehem... menjar xinès no era saltar-se el règim també??
Fantàstics retalls! Jo també vaig fer pintxos al Born, ahir... i en Manrique... molt interessant! ;)
una fórmula excel·lent per compartir els teus bocins :)
i qui no se saltaria qualsevol règim per un bon pinxo???
un altre bon dimecres!
*Sànset*
tot i les llàgrimes, clar.
*Sànset*
Aquests collages et queden magnífics!! No sé pas com ho fas :-))
A mi tot el que soni a "saltar-se el regim" m'agrada!! hehe :-DD
La foto tardorenca amb les fulles és preciosa... no sé si es teva o pispada a Google, però és molt maca :-))
Molt xulo tot el recull!
bons bocins...d'on treus el temps,rits?
vull dir aquests retalls de temps tan ben aprofitats i viscuts...
:)
Carai noia m'encanten els teus bocins de dimecres...
Des del far bona nit.
onatge
M'encanta que us agradin tant els bocins. Són retalls de vida. D'aquells que poc recordo però que ens fan tirar endavant. I els vostres comentaris sempre són preciosos, plens de bon rotllo. I m'agrada moltíssim, hi ha setmanes que costen i de fet pensava que aviat me'n cansaria, però com vosaltres no us en canseu, no seré jo qui ho faci. Mooooltes gràcies!!!!
Jejeje, no tan internacional, Ferran. Tot des de casa nostra!!! En Manrique, si no m'equivoco, l'han fet director artístic del Lliure. I no m'estranya gens. Fa un parell d'anys que segueixo les seves propostes com a director, i són brutals!!! te les recomano totes. I vaja, no et negaré que em té el cor robat per moltes altres coses!jejeje
Caterina, tinc un amic italià que va venir a veure el seu company, amic de la colla, aquest finde. I finalment, ha trobat feina! I sembla que vindrà definitivament entre febrer i març. A mi m'agradava molt a Plats Bruts. Des de llavors, en sóc fan!
Moltes gràcies Carme i Mireia. I si, estaria bé que els retalls s'encomanéssin per a tots els dies. Seria una notícia fantàstica!!!
Garbi24, a mi el xino tampoc em diu res. De fet sempre dic que faig menú infantil (rollito, amanida, arrós tres delícies i poca cosa més) però s'ho valia i molt per la companyia!!
Kika, sembla molt activa, però tampoc ho és tant!!! però si, està molt bé recordar tot el que funciona.
Ehem,..... XeXu, m'has enxempat!! creia que havia quedat dissimulat!
Ca l'Otis, per menjar-se'ls tots dos, oi? Jejejeje
Moltes gràcies Clidice. M'agrada fer-ho i sobretot que us agradin a valtres.
Sànset, si tingués més voluntat, ho faria. Faria bondat, però els plaers em poden!!! i bé, de vegades si ploro, em descarrego, deixo anar-ho tot i recomenço. En aquest cas, per això eren bones les llàgrimes.
Assumpta, pensava que t'ho havia explicat. Ho faig amb el programa Picasa. És fantàstic!!! i la fotos no és meva, és d'un flickr. Són genials i li “robo” moltes!!!
Moltes gràcies, Kweilan!
Fanal blau, el temps surt sol. Vas fent la teva vida, com cada dia, i després aprofites, et quedes amb tot lo bo d'aquell dia. No és res d'espectacular. Moltes gràcies!
Moltes gràcies, onatge!
Una abraçada ben gran per a tots i totes!!
Publica un comentari a l'entrada