9/8/10

Viscut, no somiat


“La amistad está sobrevalorada y en demasiadas ocasiones forzada -se pretende mantener a toda costa- y, es entonces, cuando pierde toda su esencia”. Lilvia, 20 juliol 2010.

“Los sueños nos parecen reales mientras los tenemos, sólo cuando nos despertamos nos damos cuenta de que algo no cuadra”. Origen.

Si hagués escrit divendres haguessin quedat paraules plenes de rancúnia, ràbia i tristesa. Hagués maleït, fins i tot insultat, funcionaris, polítics i sobretot a mi mateixa per no recordar-me que vull (necessito) fer vacances com la gent normal, a l’estiu. Hagués dit que em sento impotent per no poder recuperar certa normalitat, que el silenci o que t’ignorin és el pitjor dels càstigs i que ja sé que l’amistat no es pot forçar, però que la necessito i veure-la perdre, em mata. La culpabilitat m’empresona en un sense fi de remordiments i la superficialitat no va amb mi. I m’hagués torturat descobrint-me que necessito tenir cert control sobre els meus dies, sobre les possibilitats reals o imaginades que se m’escapen i no em recupero malgrat camini ràpid sota el sol de justícia.

Si hagués escrit dissabte, hagués explicat una amarga victòria. Que les recances, els recels que sentia tenien fonament i que el temps m’ha acabat donant la raó. Que com em deia amb qui més n’he parlat, no puc influir en els altres, no puc fer que creguin com jo ho penso, sols estar al seu costat pel moment que la realitat els caigui als peus donar-los suport. Que si veig les coses clares he d’estar satisfeta de mi mateixa i no sentir-me malament per anar a contra corrent. Però també explicaria que els que estimo pateixen, es senten decebuts pel que han descobert d’altres persones. I que no sé com ajudar-los perquè la seva buidor és més gran que no pas els recels que em feien sentir malament a mi. I no sé què dir-los, em manquen les paraules que m’impulsin a donar consol i no pas matxacar la satisfacció de tot plegat.

Si hagués escrit ahir, diria que tot i ser dona de JB i cola, les nits d’estiu amb mojito o tequila passen més ràpid, que et desperten del somni més profund sense necessitat de patades i et fan nedar entre somriures i llàgrimes. Que les veritats més salades es fan presents el dia menys pensat. I que ja no tinc vint anys i la recuperació és més que lenta.

Però escric avui i sols tinc una paraula: origen. Fascinació i un cap que no deixa de donar-hi voltes. De pensar-hi i repensar-hi. D’anar esmicolant totes les parts i saber que has vist una gran pel·lícula, ciència-ficció, acció en estat pur, sense moralines (encara que amb missatge), que està tan ben construïda que la vas entenent tota i estàs fixada davant la pantalla, sense poder pensar en res més, deixant-te endinsar per una música captivadora i sentir la reacció de tota la sala en un final apoteòsic. Que en podria parlar i parlar, donar-hi voltes i voltes, que m’agradaria saber de més d’alguns dels personatges, de més vides, de més realitats que no pas viure tants tirs, però que feia molt de temps que no sortia d’un cinema volent tornar-hi a entrar en sessió continua, encara que això pugui significar que el meu centre de gravetat no deixi de girar.

Sols necessito una idea, la més simple. Però no des del passat, del que cal deixar enrere, sinó mirant endavant. Construir un escenari nou, per créixer, fer-se gran, per veure aquells rostres somiats i volguts, per fer castells de sorra amb terra mullada, d’aquells que no es desfan.





Pd. La realitat se’m fa present quan ja no dec res. Quan ja ho he tornat tot, ho he donat tot i dit tot. No dec res a ningú (bé, si, diners a mons pares) i em sento lliure. Ho he intentat tant i com he pogut, però quan no pot ser, no pot ser. Quan les pèrdues sembla que ja no facin mal, encara que sigui en forma d’analgèsic pel dolor del tendó d’aquil·les en portar masses dies seguits sabates completament planes, de converses per omplir espais buits o de noves amistats a qui recórrer, només es pot caminar endavant.

14 comentaris:

maria ha dit...

Cada dia és un dia nou.
Fas venir ganes de veure aquesta pel·lícula només de llegir-te.

Rita ha dit...

Sembla que el balanç sigui positiu...

La peli... m'atrau el que dius, però la ciència ficció no massa... Aisss m'ho pensaré! :-)
Petons, maca!

Elvira FR ha dit...

Tracta de caminar endavant tal com dius tu mateixa ( i procura de tant en tant canviar de calçat per protegir el teu tendó d'Aquil·les) queda-t amb el dia que vas veure la peli ....

garbi24 ha dit...

Caram potser haure de fer un pensament....

rits ha dit...

Me n'adono que és un post molt complexe, perquè segurament són 4 post en un. I més xq hi ha moltes referències a la pel·lícula. Us la recomano a tots quatre. És genial!!!

Cada dia és nou, i sort en tenim. I si, el balanç és positiu, encara que potser quedi una mica amagat.
El dia de la peli tb inclou la ressaca del matí!! xò va ser genial.

No us ho penseu i veieu-la. Això si, si no us agrada, no em maleïu, eh!!! que ho faig de tot cor.

Carme ha dit...

Tens raó, és un posts complex... però em quedo amb el balanç positiu, sempre s'ha de mirar endavanr i sempre acabem aprenent de totes les coses i per tant traient-ne alguna cosa de bo. Una abraçada, rits.

XeXu ha dit...

Dius tantes coses diferents en aquest escrit que es fa difícil comentar. Però la impressió general és com si t'haguessis tret un pes de sobre, com amb l'avançar del cap de setmana moltes coses s'haguessin posat a lloc, i si no estan a lloc encara, han agafat el camí per estar-ho. Així que espero que sigui això, que vagis fent i sobretot que mantinguis la sensació de que fas tot el que pots fer, que no se't pot demanar més, perquè estic segur que demanar-te més seria injust.

P-CFACSBC2V ha dit...

Origen… tinc ganes de veure-la. Tothom la deixa tan bé… I sí, s'ha de caminar endavant, que això de caminar enrere és complicat i pots caure.

sànset i utnoa ha dit...

La Utnoa vol que anem a veure la peli. Hi acabarem anant, jeje.

Em quedo amb el teu últim paràgraf. Tant de bo molts el llegissin i en prenguessin nota.

I amb la dels Beatles, només faltaria! Sempre que en algun post en puguem posar alguna voldrà dir que el missatge és més que positiu!

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

No havai sentit a parlar d'aquesta pel·lícula i pel que dius està bé.
Com han dit per aquí dalt, d'un dia a l'altre les nostres sensacions poden variar de sobte, quasi sense adonar-nos-en. Amb tot, només hi ha una manera d'avançar: mirant endavant.

instints ha dit...

gràcies per la recomanació de la peli, sembla que pot estar bé pel què dius.
Anar en contracorrent no significa que les coses hagin de ser més dolentes, sinó que és un punt de vista diferent, hi ha qui el vol acceptar i qui no. Fas bé de seguir fidel a les teves idees, mirant endavant per així sobreposar-te a les adversitats. Ànims amb el camí.

Mireia ha dit...

ufff, quanta teca. Endavant, sempre endavant!
Merci per la recomanació de la peli

rits ha dit...

Moltes gràcies pel comentar. Com vaig dir l’altre dia, vaig ser conscient que era un post molt complex i gens clar. Darrerament em sento molt espesa en el que intento explicar. Em sap greu.

Desitjo que aquells que us hagi encuriosit la pel•lícula, l’aneu a veure i desitjo que us agradi força. De moment, no conec ningú que hagi sortit decepcionat.

MARIA, cada dia és nou, surt el sol i tot recomença, però hi ha dies que et quedaries al llit sense sortir-ne, oi? Desitjo que no en siguin gaires.

RITA, el balanç és positiu. Potser no ho sembla, perquè moltes coses continuen sense entendre’s i sense passar de llarg, però dia a dia, ens en sortim!

ELVIRA, ais el calçat!!! Sempre m’ha agradat molt anar plana, els talons ja m’agraden però trobo que no fan per mi. I tinc tot el calçat molt planet, xò el metge em va recomenar portar una mica de taló per la lesió. Em costa, però és cert que quan ho faig, vaig millor, i que quan torno a anar més plana, em fa mal. Ara li toca queixar-se al tendó.... què hi farem!!!

GARBI, l’has vist ja? No marxaves de vacances? Crec que m’he perdut alguna cosa.

CARME, les coses que trec de bo me les hauria d’apuntar a la llibreta. Per tenir-les present quan torni a ficar la pota. Aquestes, no se’m queden a la memòria!!!!

XEXU, no se si m’haurien de demanar més. No sé si seria injust, o si jo sóc la injusta. Potser hauria de ser més forta, o hauria de no donar tanta importància, xò faig el que puc. I si, em vaig treure un pes de sobre.

P-CFACSBC2V, caminar enrere sols ho saben fer els crancs!!!! Espero no tornar a caure, amb una de mal feta ja en vaig tenir prou!!!

SÀNSET, doncs el darrer paràgraf l’entendràs molt millor quan vegis la peli, encara que sigui des de la vessant més positiva!
A mi, els Beatles, no els conec massa. M’agraden, xò tampoc són el meu grup de referència. Però si, sempre positius!!!!

ALBERT BR, de debó no n’has sentit a parlar? Ais..... està moooolt bé. És la peli del moment. Mirarem endavant sempre!!
A vegades m’agradaria que els meus dies fossin una mica més lineals.

INSTINTS, si que no és fàcil anar a contra corrent, xò quan ho tens clar, et sents molt bé, xq et sents coherent amb el que sents.
Sobreposar-me a les adversitats, això em costa, fa trontollar les meves idees, però ho intento!

MIREIA, si molta, eh!! van ser uns dies molt intensos sense escriure al blog. Condensa-ho tot no és fàcil.

Una abraçada ben gran a tots i totes!!!!

jordicine ha dit...

Sensacional! Estem d'acord. Una idea, que son els paràsits més potents del món. Què no fer per una bona idea? Petons, RITS. Gran post. Dels millors que he llegit en mesos a la blogosfera!