26/8/10

Senyals


A Itàlia són molt devots, són molt catòlics a la seva manera, a la italiana. I quan més al sud vas, més encara. A Nàpols, una de les coses que més em va sorprendre és que a gairebé totes les entrades de les cases hi ha un petit templet en adoració a la Mare de Déu o altres sants catòlics. I amb llumetes, pregàries, flors i altres guarniments que fan del racó una mena de barreja kitsch ben espectacular perquè els portin senyals o bons auguris.

Fa temps vaig parlar d’un amic que vivia a Itàlia i que recentment ha tornat a Barcelona. El seu company s’ha quedat allà i ve quan pot. Ara, porta tot el mes d’agost aquí i la setmana vinent té una primera entrevista de feina.

Ahir, mentre m’explicava l’entrevista, em recordava el pis que s’ha comprat recentment i com li costa entomar els canvis d’una vida que ja tenia encarrilada, em va sorprendre. Em va parlar de les senyals. Ha conegut una professora catalana, de Sants (on viu tot el meu nucli dur) i que se’n va a Nàpols. Viurà amb ell allà i si ell, finalment, troba feina aquí podran intercanviar-se el pis si cal. Em va dir que sentia que era una senyal. Una senyal que l’ajudava a entendre i portar millor tots els canvis que viu al seu voltant, que el porten cap aquí i que tot anirà bé.

No vam parlar de destí. Segurament, com jo, vol creure que el destí el vas creant dia a dia i no pas que estigui predeterminat. Però si que hi ha senyals, que un mateix percep o entén d’una forma o una altra per tirar endavant. No parlavem de senyals com a actituds d'una persona com passaria en els acostaments personals, sinó d'un altre tipus de senyals, tampoc divines, però si de casualitats que et fan sentir d'una manera o d'altra. I que no tenen raó de donar-se.

Això ens passa als que ens fixem en tot. Als que donem importància a qualsevol fet. I sovint no és una qualitat que m’agradi, doncs un petit gest o senyal pot fer-me tirar el dia per terra, com pot il·luminar-me el camí. Potser altres diran que no són senyals sinó fets i que simplement es tracta d’hipersensibilitat al que vius.

Però llavors et preguntes si les senyals no ens porten a mals entesos i a complicar-nos la vida. O si simplement són un entreteniment per pensar que alguna cosa ens mou. En un món on les senyals estan mal vistes, o massa valorades, es podrien entendre com les petites coses que et fan continuar somiant que el millor pot arribar a venir.




Ps. El que més gràcia em fa d’ell és que quan estem xerrant i li preguntes alguna cosa sempre comença la seva explicació amb un “vale”, fa una pausa i després continua. Com dient-se “he entès la pregunta i ara ja puc contestar-te”. Suposo que és de la seva inseguretat en parlar castellà, però aquest petit detall o com contesta els mails comunitaris en català i castellà fa que encara l’adorem i estimem més. Porta una barreja entre català i castellà! Al curs de castellà (que, malauradament és el idioma que li demanen per feina) li deien que li prohibirien relacionar-se amb catalans, perquè el català és més proper a l’italià que no pas el castellà, però es clar tots els que l’envoltem cotorregem en català.

Ahir em vaig adonar que portava quatre dies consecutius escrivint post, i crec que això no ho havia arribat a fer mai. Així que em vaig proposar a veure quants dies seguits era capaç d’escriure cada dia. Suposo que com estic a mig gasa la feina, em venen posts constantment. I això, conjuntament amb el post d’en Xexu, fa que cada dia vagi volent escriure. Em surtin posts a dojo. Una etapa prolífica? Potser. Poc interessants i repetitius? També. Avorriment? També. Millorar en cosetes? També potser.

Per cert, no sé com s’escriu kitxt!!!

La foto, de fa cinc estius ja!!!

ps2. Merci Elvira!! Nàpols és molt kitsch

16 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Tu ves escrivint que ho fas molt bé...i no sé perquè li fan aprendre castellà al teu amic italià quan tothom sap que el català és una llengua internacional!!!així ens va....kitsch s'escriu...crec que és d'origen alemany...i segueix fent apunts cada dia si et surt així...prolífica i interessant pot ser alhora!

Rita ha dit...

Doncs no et tallis, que ho fas molt bé i sempre amb reflexions interessants.
Petons, maca!

kweilan ha dit...

Continua amb els apunts que sempre són interessants. Lo de les senyals, personalment, prefereixo no pensar-hi. Només em faltaria anar veient senyals...

Ferran ha dit...

Els senyals són arreu, Rits! Si sabéssim interpretar-los, estic convençut que trobariem, clarament indicat, el nostre camí. Jo sí crec en el destí, en "un" destí; i no crec en certes "casualitats". El secret està en escoltar-se a un mateix; en mirar a través dels nostres ulls, i no a través dels ulls dels altres... El secret està en ser autèntic, saber què volem (o creiem que volem) i treballar per aconseguir-ho. Llavors, els senyals sembla que apareguin arreu; en realitat no apareixen: estem aprenent a veure'ls.

Quin rollo t'he fotut; però és que el tema em va molt!

zel ha dit...

Jo sóc de l'opinió del Xexu, hi ha senyals, els senyals avisen, i un imperceptible detall a ulls d'altri de vegades a tu et diuen molt, però molt...

I ja pots anar escrivint, ja, que estem bé llegint-nos.
Muacks!

Assumpta ha dit...

Uhmmmm que què? que li prohibirien relacionar-se amb catalans? Això ja és massa!

Perdona, eh? és que darrerament estic d'un sensible amb aquest tema que no vegis... o sigui, un italià que ha de treballar a Catalunya i... uffff... em moriré, a mi això em posa moooolt nerviosa...

Tu ves fent posts que nosaltres llegim... batràs el teu rècord de posts en un mes... jo he de mirar en quant el tinc (un moment que ho miro i torno)

... tic - tac - tic - tac ...

Ja ho tinc:
1. Abril de 2010: 23 posts.
2. Desembre 2009: 21 posts
3. Octubre 2008: 20 posts.

I per la banda baixa...

(De novembre de 2007 a juny de 2008 ambdós inclosos no ho conto perquè el meu blog existia però no el feia servir pràcticament gens)

1. Juny 2009: 11 posts.
2. Juliol 2008: 12 posts.
3. Maig 2010: 12 posts.

I ara no sé perquè t'he posat aquest rotllo aquí :-PP però ja que ho he posat, ho deixo :-DD

rits ha dit...

Assumpta, és una conyeta que potser no he explicat bé!! és que l'hauries de sentir. Quan parla castellà, cada tres paraules una la diu en català! i li déien que així no faria res de bo en castellà. Però des del bon rotllo
Nosaltres li diem que aprengui català i prou, xò la feina és la feina. Això si tb li deim que a moltes entrevistes de feina es comença a valorar i molt saber català!

la resta del comentari, ja te'l comentaré amb els altres

una abraçada!!

lisebe ha dit...

Doncs es un plaer llegirte així que no paris,saps abans de comentar-te en el bloc et llegia sovint, em semblaves una noia molt sensible ara m'adono que no només ets sensible sino que t'adonas de coses que els altres passarien per alt.

El que expliques del teu amic, jo sé el que es sentirse a fora vivint a altres paisos i sé el que pot sentir el teu amic, però creume tant sols amb que li escolteu es sentirá que no está sol, i que podrá sortir endavant segur.

Ets un solet de veritat.

Petonets preciosa, i escriu tots els dies que no em cansaré t'ho aseguro.

Assumpta ha dit...

Aaaaaaaaaah!! Ara ja ho entenc :-))

De fet, és cert... una vegada, en una visita guiada a una casa modernista, hi havia tres horaris: en català, en castellà i en anglès... i uns italians van triar en català perquè deien que ho entenien millor :-))

XeXu ha dit...

No reconeixeré mai l'existència d'un destí preestablert, però la història d'aquests amics teus és tan increïble que al final acabes per sospitar que alguna cosa més hi ha. Tot els va sortint, mica en mica i encara que hagin de lluitar molt. Però al final l'italià trobarà feina i vindrà cap aquí, i guanyareu una parella adorable amb la que estareu molt bé. Per no dir que al vostre amic se li seguirà caient la bava, que suposo que no és per menys. És una veritable història d'amor. Et podries animar a escriure-la, amb el seu permís, i si l'adornes una mica, podria ser un llibre d'èxit!

Striper ha dit...

No deixis de escriure el que vols no et tallis ens agrada, Senyals ? Potser escuses per complir un desig?

instints ha dit...

Carai amb l'empresa del teu colega, no deixeu de parlar-li català!!

Em sembla que no ho he fet mai això d'escriure cada dia, i menys aquesta setmana que vaig una mica de bòlit amb el trasllat, però tu no ho deixis de fer, que escrius sobradament bé i sempre ens portes a molt bones reflexions!!

S.N. ha dit...

No hi ha senyals sense algú que els interpreti. Potser són coses "a l'atzar" que transformen alguna cosa dins nostre i per això ens serveixen.

Xitus ha dit...

Jo penso que les senyals són fets que coincideixen amb els nostres esquemes mentals que construïm sobre la vida. Quan alguna cosa quadra, ho interpretem com una senyal. Per cert, ahir en vaig intuïr una...jeje.

Albert B. i R. ha dit...

Les senyals són esdeveniments als quals nosaltres donem una motivació. Una motivació que, en el fons, forcem que sigui aquella que nosaltres volem. És a dir, sóon una manera de justificar el camí per on hem decidit anar.

rits ha dit...

Sóc una bocamoll. Dic que cada dia estic escrivint i no compleixo més. Un desastre. Això em passa per donar-me el farol. Però els comentaris que heu deixat, encoratjant a seguir a escriure m'han emocionat molt, m'han envermellit. Moltes gràcies. Sou un sol!

ELVIRA FR, merci per lo de kitsch. Li fan aprendre castellà com a base. El fet és que a més, l'entrevista de demà la té amb anglés! Va pensar que fer un curs de castellà li seria més útil. El català ja el domina, s'assembla força a l'italià.

RITA, moltes gràcies. A vegades si que em tallo, però crec que ho fem tots.

KWEILAN, intento no pensar-hi però d'avegades m'aclaparen per tot arreu.

FERRAN, intentaré aprendre a interpretar-los. No sempre són fàcils! De rotllo cap. un tema que dóna per molt.

ZEL, doncs no sé. Hi creia, però darrerament no tinc clar. Potser és que no els interpreto bé. Hauré d'estar més al cas!

ASSUMPTA, ja et vaig contestar. Em donava la sensació que ho havia explicat malament.
He mirat lo del record. Crec que no hi arribo!! a més, de cop, per dir-ho he estat dos dies sense poder publicar (per culpa de temps!!). El record el tinc l'octubre de 2008 amb 22 posts!!!!! el teu abril d'aquest any em superes!!!! per abaix, si que et supero. 4 el setembre del 2009, però esclar que vaig estar més de 15 fora!! i l'abril del 2010, que no va ser massa lluit amb 5 posts.

LISEBE, moltes gràcies pel què dius. M'és curiós, perquè a mi tb em passa, moltes vegades trobes blogs que t'agraden però no els acabes de comentar. A mi tb em passa.
Intentem que se senti el millor possible. Li costa, però poc a poc crec que anirà trobant-se millor.

XeXu, la seva història és preciosa, però se la curren molt. I els ajudarem a que tirin endavant.
No m'hi veig gaire escrivint històries d'amor. Millor que l'escriguin ells que l'han viscut.

STRIPER, curiós el que dius els senyals són producte del nostre desig? Podria ser.

INSTINTS, no, no, no és l'empresa. Simplement que pensa que tindrà més opcions. Ha de buscar feina aquí.
Tots tenim tandes de tot, ara tinc molt a escriure, i en canvi, hi ha dies que no en tinc gens. Bon trasllat!!!!

SN, llavors hauré de pensar en interpretar-les millor.

XITUS, però de vegades els senyals no són positius. Coses que no quadren, llavors i que no volem?

ALBERT BiR, ens ajuden a tirar endavant. M'heu convençut!

Una abraçada!!!