Esperant les vacances que es fan esperar amb salivera, acomiadant companys que les comencen, retrobant els que tornen. Els dies passen i sembla que no hagi d’arribar mai el descans. Com de llarg s’està fent aquest estiu.
I els caps de setmana que passen en un tres i no res. Buscant activitats, intentant fer veure que l’estiu és estiu i submergint-me en els que si fan vacances, per hidratar-me una mica de la seva frescor.
Cap de setmana refrescat, molt refrescat, de platja sense cremar-se i de somriures descarats. Caletes perdudes i precioses amb l’encant de les nostres terres. Aigües cristal·lines i pedretes que es fiquen dins del peu per fer la guitza, que s’han de veure i gaudir.
Baixades i pujades, caminets, escales i un calçat gens adequat. Vespres de massatge i gel per tornar a començar un dilluns gris i avorrit.
Malsons de no fa ni un any, llàgrimes que venen als ulls de la por que he agafat. Una mà que t’ajuda, que també té por, també recorda, però que mai defalleix, que sempre hi és quan la necessites. I per qui malgrat preferís tornar d’hora per descansar, calia posar-me rímel, jugar, tornar a ballar i transmetre seguretat on més l’hem perdut totes darrerament.
Ps. Cap de setmana a la costa brava. Ben divertit però on també m’he adonat que tinc que preparar millor les vacances de platgeta del setembre. Tinc por de tornar a caure i tinc por de limitar el viatges a les meves companyes.
Canviar les sabates i potser fins i tot una visita als fisios. He forçat massa el peu i em passa factura quan només ha estat un cap de setmana. Potser caldran unes sabates per entrar a les platges de roques i unes altres bones per baixar a les cales, fins i tot potser un pal per caminar pels accessos, per si de cas, agafar el gel encara que no crec que el pugui congelar i molts antiinflamatoris. No vull esguerrar les vacances que tanta il·lusió em fan.
La foto, cala Pola a Tossa de Mar, feta per la C. I la cançó, suposo que malauradament per l'actualitat rosa, però és la que més ens ha sonat al cotxe. I de fet, sempre m'ha encantat.
12 comentaris:
No ha de tornar a passar la desgràcia de l'any passat, no t'ho agafis així, però tota precaució és bona. Els altres t'entendran també, i tu has de conèixer les teves limitacions, si creus que una cosa no la pots fer, no la facis, per ràbia que et faci, però t'has de cuidar aquest peu. I al final serà un èxit, ja veuràs. Però no et forcis, perquè així només aconseguiràs veure les estrelles.
Com diu el Xexu, una mica de compte no està malament. Això sí, no siguis com jo que comença a plorar quan encara no li ha passat res!!!! ;-)
Tal i com l'expliques, això sembla més que un simple cap de setmana! M'han agafat ganes d'unir-me a vosaltres i tot!
I ja veuràs, quina enveja que em faràs quan comencis les vacances!!!
Una abraçada!
Vacances el setembre ets una dona afortunada...comprenc la por de tornar a caure...un familiar proper es va trencar la tíbia el peroné i el turmell...sé el que es passa...però mica en mica i fes això no forcis el peu i dosifica els esforços....caminar poc a poc i a fruir!
Suposo que és normal que t'hagi quedat la por al cos. Una consulta als fisios segurament et tranquil·litzarà. Ves-hi, però no et desanimis tu ara per això.
Quin capde més xulo, eh!!!
Petons, maca!
NO hi pateixis el temps ho cura tot...les vacances ho acabaran de tapar...fora pors
Però si jo creia que havies començat les vacances aquest cap de setmana!! :-))
Ah, doncs millor que encara les tinguis senceretes, totes per començar, què bé!
Fas molt bé de prendre precaucions... a més, xiqueta, pensa que no poder fer determinades coses no té perquè amargar-te les que sí que pots fer (que són moltes més) no caminar tan ràpid, aturar-se a descansar, vigilar amb el calçat, o demanar una mà en determinat moment, no és pas cap problema greu, t'ho ben asseguro :-)
És fotut estar lesionat quan tens previstes unes vacances com aquestes! Ànims i a cuidar bé aquest peu!
Tota precaució és poca, però segur que no passa res, dona! No esguerraràs res, sinó que ben al contrari, quan tu facis vacances i tothom torni a la feina encara les gaudiràs més ;-)
Ves amb compte i a poc a poc aniràs recuperant la confiança però no està malament tenir una mica de precaució.
Els que encara no les fem no parem de mossegar-nos les ungles!!! però a ells cada dia els queda un dia menys per tornar, i a nosaltres per marxar!
Sigues previsora i prepara-ho tot amb cura. Així, t'asseguraràs que aniran la mar de bé!
*Sànset*
Quina meravella de foto! M'ha recordat molt a les cales que tenim per l'illa. Els caps de setmanes hi són per això, per viure-los amb intensitat. I els malson bé, un dia te despertes i te n'adones que sols ha estat un malson. Llavors respires tranquil i saps, definitivament, que tot ha passat...
Una abraçada!
moltes gràcies pels vostres ànims i consells. va ser un cap de setmana fantàstic malgrat el peu fes la murga.
una abraçada a tots i totes
Publica un comentari a l'entrada