24/8/10

FIN-LÀNDIA


Doncs si, el carrer Fin-làndia del barri de Sants ha guanyat el primer premi de la Festa Major. I em fa molt feliç.

Perquè l'ha dedicats als llibres, als contes, a la lectura. Un petit plaer ben gratificant, que estic redescobrint, sobretot gràcies als blogs.

I perquè és un carrer que té màgia, sempre l'ha tingut per a mi. Desprén bon rotllo, gent jove i ganes de canviar. Durant l'any, han aconseguit tallar la circulació els diumenges perquè els nens puguin sortir al carrer a jugar. Sempre vaig pensar que si tinc un carrer preferit del meu barri, aquest era Fin-làndia i que m'hagués agradat viure en una de les cases antigues, amb els sostres alts i bigues de fusta, amb balcó de ferro forjat on s'escoléssin plantetes. Però bé, el meu destí no està a Sants.

I això que Sants serà sempre el meu barri i la seva festa major ben especial. No és ni la meitat de glamurosa i popular que la veïna Gràcia. Els carrers no estan tan majestuosament engalanats (diguem que la subvenció no és pas la mateixa). No les visiten ni un terç de la gent que va a Gràcia i molts dels que van pensant que trobaran el mateix, surten desencantats. Però són festes de barri, de totes les persones que estimem el barri, de les iaies que juguen al bingo, de personetes de totes les edats que juguen campionats de ping-pong, de sardinades, de catalans, de castellans, de nous catalans, de mojitos, concerts unitaris o de les alternatives on et trobes a gent de fa 10 anys fent el mateix. Són un gran regal de final d'agost.




ps. I si no, que li diguin a mon pare, que fa unes setmanes despotricava moltíssim de tots els polítics i avui porta tot el dia enganxat a la tele a veure si surt jugant al ping-pong amb el Montilla i l'Hereu. Crec que ell no és conscient de res, però ma mare porta rient-se d'ell des d'ahir, que es veu que va arribar a casa tot atabalat i suat de l'emoció de jugar amb el President (i és que, amor de filla, el meu papa és un gran jugador de ping-pong!).

Fin-làndia, de fet s'escriu Finlàndia, però des de que vaig veure Los amantes del círculo polar, no l'he tornat a escriure com toca. Darrerament, aquesta peli em persegueix.

I això que la festa major tb té les seves coses dolentes. La fira. Recordo que va ser una festa major quan em van atracar. L'atracament més patètico-còmic de la història mundial.

I la cançó, perquè no sé quina raó sembla que els mojitos a BCN van entrar via samba-brasil i festa major de Sants. I perquè demà torna Ro-ro.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Veig que es un premi ben merescut.

kweilan ha dit...

Ho vaig veure a la tele i vaig pensar que quedava molt bonic. Bona Festa Major!

kweilan ha dit...

Per cert, te'n vas a Grècia??? Què bé!!!

_MeiA_ ha dit...

jajajaj m'ha fet molta gràcia això d'en Montilla i el teu pare!!
Avui mateix m'ha passat un cas similar.
La meva mare també sempre critica als polítics, i avui m'ha trucat que a la sardinada de Roses hi havia en Montilla, que ha estat parlant amb ell, que li ha donat la mà i fins i tot s'han fet fotos! jajajaja

I m'ha trucat perquè miri per tots els mitjans via internet a veure si surt ella! jajaja

Fantàstic!

rits ha dit...

STRIPER, tots els premis són merescuts, són el treball de tot un any. i de fet, l'important no és pas guanyar sinó passar-ho bé.

KWEILAN, la comi de Fin-làndia és esplèndida. Ha reactivat el carrer i a més amb idees ben boniques.
I si, me'n vaig a les illes gregues!!!! encara queden dues setmanes però ja m'ocupen tot el temps del món! que siguin ja!!!

_MEIA_ jajajajaja, i l'has trobat? jo, a mon pare no!
Rosés? Rosés=concert de los de siempre! que algún va anar amb mi al cole i molts estan vinculats a una de les meves millors amigues!

fanal blau ha dit...

Les festes majors, siguin les de sants, les de gràcia o les de qualsevol poblet, sempre tenen un puntet entranyable de bon rotllo...
Està molt bé que aquest any hagi guanyat Fin-làndia i que tu ja estiguis somniant en les illes gregues...Quina envejeta...:)
M'encanta jugar a ping-pong...però mai no he jugat amb en Montilla! ;)

lisebe ha dit...

jajaj el de Gràcia va ser el carrer Verdi del Mig com sempre ( no estic d'acord com que siguin ben merescuts els premis)

Almenys a Gràcia sempre guanyan els mateixos tot i que s'han treballat molt tos els carrers.

Tothom posa diners i hores a guarnir un carrer i que passa? que ja pots gasta mes o menys que sempre se'l emporta el mateix -- parlo de Gracia es clar.

Petonets bonica

Sergi ha dit...

No solc anar a les festes dels barris de Barcelona, aquest any no hi he posat els peus. A Gràcia crec que només hi he anat un parell de cops a la nit (per festes) i a Sants només m'he trobat els carrers engalanats de casualitat. La veritat és que jo, de cultura de barri no en tinc massa, però he de reconèixer que és una forma ben curiosa i maca de celebrar les festes majors, sobretot per la implicació de la gent.

Les Coses són com Som ha dit...

He anat a les festes de Sants i tens raó, no tenen el "glamour" de Gràcia, però sí que tenen el seu encant i personalment, m'ho vaig passar molt bé jugant al bingo amb les iaies i prenent alguns mojitos (més barats que a gràcia, toma).

I si veus la feinada que hi ha al darrere, encara ho valores més, així que per la part que et toca, enhorabona pel premi del carrer.

Petonets!!

Cris (V/N) ha dit...

a mi tot el que tingui flaire de festa major m'encanta, i com sóc de poble, encara més :) Els carrers engalanats són una delícia!!!

Elfreelang ha dit...

Sí les festes de Sants i les de Gràcia són diferents perquè són diferents els barris...enhorabona al teu pare espero que guanyi !!!! Visca Fin-làndia!

rits ha dit...

FANAL, suposo que el bon rotllo ve quan t'ho vols passar bé. I això s'encomana.
Ai, espero en delit els dies per marxar!! encara en falten, xò cada dia menys.
Jo sóc un desastre al ping-pong “en casa de herrero....”

LISEBE, a mi Verdi no em va agradar. Ho sento, innovador, d'acord, però el millor? Tothom posa diners i mooooolt de temps i ganes. La recompensa, veure lluir el carrer.

XeXu, aquest any tb m'ha costat pujar a Gràcia, ja ho vaig dir, però ho he fet. És una forma més d'associacionisme, de voluntariat, de comunitat, de sentir-se part d'alguna cosa. I les festes majors tb tenen concerts! Segur que aquests si que hi has anat a algun.

INSTINTS, me n'alegro que t'ho passéssis bé. Bé, jo no tinc cap vincle amb el carrer, simplement que em cauen bé.

CRIS, fan sentir més aprop la gent, oi?

ELVIRA FR, doncs és veritat, són dos barris completament diferents. Bé, si mon pare perd tampoc passa cap desgràcia, que s'ho té massa cregut, jejejeje!

Una abraçada a tots i totes!