Fa uns dies recordava com era la setmana que comença demà fa just un any. Recordo que era una setmana completament atapaïda, amb moltes activitats i moltes coses que em passaven. Sento que em sentia viva. I en canvi, llegeixo alguns posts de llavors i no deixàven de tenir un toc trist. Eren moments difícils, però en canvi, ara sento que va ser un bon moment.
Potser és perquè ara em sento més xafada que llavors, que aquesta primavera ha estat ben dura de portar i que moltes de les pors, dels maldecaps que ja m'atemorien l'estiu passat s'han anat complint. O potser és que sempre tendeixo a tenir aquest posat. A reflectir allò negatiu, allò que em manca i que no em deixa gaudir del que tinc.
He perdut. He perdut moltes persones el que portem d'any, aquest hivern i primavera. Les seves pèrdues són cicatrius que es marquen en els ulls més que no pas la de l'operació d'octubre i que condicionen la manera d'encarar els dies. I m'he sentit sola i perduda, amb els pitjors dels meus fantasmes acompanyant-me i sense deixar-me dormir.
Però torna l'estiu, i amb l'estiu un munt de vida. Un munt d'activitats, de no parar. Un estiu sense colònies per preparar (buf, com em queda de lluny! I això que si que m'han proposat anar-hi) però amb un munt de projectes. I ahir, mentre contemplava la lluna plena reflectint-se al mar de la barceloneta, mentre divagàvem sobre homes, relacions i sexe, mentre bevíem mojitos amb cirereta i ens sorpreníem de les accions fetes, doncs ahir tornava a somriure. I a dir-me que potser les coses no són com voldria, ni van com m'agradaria, que potser no sé quin camí he de seguir però també que potser ja va sent hora de disfrutar del que tinc, que per poc que sigui ja és molt.
ps. La foto no és d'ahir, però és la que he trobat que més s'acosta.
22 comentaris:
El post no començava massa bé, però el final sí que és per estar esperançat, i això és una evolució bona, no? Espero que mantinguis aquesta idea, que sàpigues gaudir del que tens, i també que gaudeixis de l'estiu que ja t'agrada, si aquesta és la teva estació bona, doncs a exprimir-la al màxim.
Fa pocs dies que va començar l'estiu i ens queda un munt de temps per planificar projectes i cosetes.No ens hi podem pensar massa perquè el temps passa volant.Per això digues a tot ho possible que sí i cap endavant!^-^(Bé si has de dir que no,digues no,eh?jejeje)
Un final de post molt bonic! esperançador, espero que vaigs per aquest camí.
I pel que fa a les pèrdues Albert Espinosa (el del món groc) diu que cad pèrdua és un guany i ell sap de què parla, quan hi diu. Jo afegeixo que el guany a vegades costa de trobar, però que un dia o altre el trobem, sovint en forma d'aprenentatge de c ose s importants.
Una abraçada, rits i bona setmana!
No sempre podem mirar la vida amb alegria, l'important però, és que anem fent giravolts fins que tornem a trobar el nostre lloc, fins i tot quan el lloc sigui l'avui i l'ara i no sapiguem res més, viure sempre sera una incertesa...
Me n'alegro del gir que has pres!!
Saber disfrutar del que un té, és una de les claus per tirar endavant. M'ha agradat molt com acabes l'apunt. Una abraçada!
A mi de vegades m'ha anat bé fer aquesta teràpia: a l'hora d'anar a dormir recordar un moment del dia que t'hagi fet sentir feliç (qualsevol cosa, no fa falta q sigui res trascendental; potser era q tenies molta set i vas beure un got d'aigua). I anar a dormir pensant en això molt fort...al final la vida sembla un cúmul de coses agradables i felices!!
Moltes vegades he recordat bons moments que en el seu temps no semblava que fossin tan bons. El pas dels mesos o dels anys ajuda a encaixar-los. D'altra banda, és veritat que hem de gaudir del que tenim.
Diuen que la felicitat està en les petites coses; i probablement sigui ben cert.
Com els somriures d'ahir.
La Kweilan té molta raó: saber disfrutar del que tenim...
Saps què és importantíssim, també? 1. desconectar de l'entorn, per 2. escoltar-se a un mateix, decidir cap on volem tirar, quin camí voldriem agafar i per anar en quina direcció, i 3. posar-se mans a l'obra, però sense pressionar-se, anar fent. Potser el quid de la (teva) qüestió rau, precisament, en no saber cap on vols tirar.
Creus que podries intentar esvbrinar-ho? Desitjo que ho aconsegueixis.
Un petó, amunt i bona setmana, Rits.
Un post bonic, rits, malgrat la tristesa que dius que portes en el teu posat. Avui l'he vista jo la lluna al mar de la barceloneta i estava més que preciosa. M'han vingut ganes d'asseurem i pensar-hi a sota una bona estona, però les circumstàncies no ho permetien. Però volia pensar-hi d'una forma serena, saps? La que és amable amb un mateix. I llavors anar-me reafirmant com a ésser viu positiu. Quan arriba l'estiu, darrerament, sempre m'ha entrat pànic. Deixo uns estius nefastos enrere, que progressivament han anat a millor. Aquella por encara hi és, els fantasmes afloren, d'algun mode no obstant sé que aquest seguirà amb la progressió ascendent, i qui sap si el recordaré com un dels bons.
Una forta abraçada :)
aleix.
Un escrit que neix de dins. Pensa que el passat, passat està; no el podem canviar -ni per bé ni per mal-. El que compta és la teva voluntat de viur l'Ara i aquí... És important pensar en positiu, per viure en positiu.
Una abraçada positiva.
onatge
Trobo la reflexió final molt encertada. I no ho considero un missatge conformista, crec que és un missatge vital. Només amb aquesta percepció podem millorar el que tenim.
Bon estiu!
*Sànset*
M'agrada la part final, la darrera frase, quan dius que va sent hora de gaudir d'allò que tens. Crec que és a partir d'apreciar allò que tens que veuràs quin és el camí que vols seguir. El que tens, el que ets, el teu present és el millor lloc des d'on començar. Però començar quan creguis que has de començar. No cal córrer! Ara toca gaudir! Segur que serà un estiu fantàstic!
M'encanta l'estiu! Es la meva estació de l'any preferida. Segur que aquest tornar a riure és el començament d'una vida nova. El passat cal oblidar-lo i, sobretot, si hi ha coses que no ens agraden. Un petó i endavant!
Mira cap endavant rits...el passat ja és passat...frueix amb totes i cadascunes de les activitats de l'estiu....
El passat s'ha de tenir present per poder encarar el futur amb calma. I encara que t'acompanyin els fantasmes, segur que també hi tens a molta gent que t'estima... i això s'ha de celebrar sempre :)
Així que a somriure, que això és vida!
El dia d'avui no el viuràs mai més, aprofita'l al màxim.
Gaudir del que tenim. Una gran màxima que ens costa molt de complir. Quan ens proposem uns objectius i no els assolim, sempre tendim més a pensar on no hem arribat i no valorem el que hem obtingut. Reconec que em passa a vegades i que m'han de fer obrir els ulls més d'un cop.
Ai, xiqueta, i tan poc que m'agrada a mi l'estiu!!
Ara bé, al menys sabré que tu estàs més contenta :-)) A gaudir-ho, doncs!! ;-)
Moltes gràcies per comentar el post, com sempre em doneu molta vitalitat i ànims. La veritat és que després he recordat tot el que no m’agrada de l’estiu i que es condensa en una paraula: calor. Buf, com hem començat a patir! Però volia que el post no fos negatiu, que sempre tendeixo a fer-ho.
XEXU, jo tb espero mantenir aquesta evolució. I bé, no és que sigui d’estiu, més aviat sóc de tardor-hivern, no suporto la calor, però tenint en compte les estacions passades, aquest estiu es presenta un xic més viu.
MARIA, gens, a no pensar gaire i portar tots els projectes endavant. Buscarem l’energia d’on sigui.
És just el que necessitava sentir, CARME, un final esperançador. Cert que cada pèrdua és un guany, a mi tb m’agrada aquesta interpretació que en fa l’Albert Espinosa, però quan s’amunteguen unes quantes i per diferents cantons de la vida, és difícil valorar-les. Suposo que com bé dius, un dia veus el que et van aportar aquelles persones de forma positiva i tornes a somriure. I tornes a tenir esperança d’un nou demà. Molt bona setmana per a tu també.
LOLITA, ostres, això de que viure sempre serà una incertesa em fa pensar. Et dono molt la raó, però a mi les incerteses m’engoixen, potser per això tinc por de viure, perquè no ho puc tenir tot apamat a la meva mida? El gir d’ara a veure quant durarà. Espero i desitjo que molt!
Doncs a tirar endavant, KWEILAN!
SN, la veritat és que el que planteges ho havia sentit, però mai ho he portat a terme, quedar-me amb lo bo del dia. Ho intentaré!
P-CFACSBC2V, és molt curiós això, perquè no valorem el que tenim en cada moment, i les variables al llarg del temps poden acabar portant moltes sorpreses. El pas del temps diuen que ho cura tot, no n’estic del tot convençuda, hi ha ferides que sempre resten marcades (per la raó que sigui). Però sempre hem de mirar endavant i gaudint del què puguem, perquè sinó només és tristesa i no s’ho val.
FANAL BLAU, potser és que el que anhelem és massa gran. Les petites coses ja em van bé. I ara toca repetir els petits somriures.
FERRAN, m’agraden les teves paraules, de fet són paraules que faria servir jo per a d’altres persones, xò que em costen aplicar-me-les. I no sé quina de les tres fases em costa més. Perquè mira que penso i repenso, però m’escolto alguna vegada? I mai aconsegueixo desconnectar de l’entorn. I posar-me en marxa...buf!!
Això de no saber cap on tirar, a mi m’engoixa, i no em deixa veure camins.
Estic en fase de trobar el camí, ja t’ho faré saber!
Molt bona setmana per a tu també!
Oi que estava maca, XITUS? Segur qu aquest estiu serà millor que el darrer, i que el darrer, perquè segurament tu també estàs més bé. I no has de tenir-li por, sinó anar buscant aquelles coses bones que tenim. A mi, els fantasmes tb m’afloren dia si, dia tb. Alguns dies els capejo el millor que puc, d’altres em copegen a mi. La gràcia, diuen (i crec que és així) és que hem de saber que la vida encara ens pot sorprendre i ens pot canviar el dia menys pensat, potser una nit d’estiu a la barceloneta mirant la lluna.
ONATGE, l’aquí i ara. Quantes vegades m’he repetit aquestes paraules, i en canvi, com miro i remiro el passat. I si, ja sé que el passat ja està passat i no val la pena remoure’l, però cal que m’ho recordi de tant en tant.
“Siempre positivo, nunca negativo”, deia aquell.
Gràcies, SÀNSET, una dels meus pitjors fantasmes és ser massa conformista, resignar-me amb el que tinc. Que diguis que el post no ho sembla és fantàstic. Intentaré continuar amb aquesta percepció!
Molt bon estiu per a tu també.
NÚR, espero que així sigui, que comenci a veure un nou camí. Poquet a poquet, això segur!
JORDICINE, doncs si és la teva estació preferida, a gaudir-la al màxim!!!! Del passat no en fem res, millor riure i mirar endavant, i tant!!
ELVIRA FR, el passat passat està, però com es fa present de vegades!!!! Intentaré fer-ho i disfrutar moltíssim!
ULL DE CUC, de vegades no me’n recordo de qui tinc, però suposo que és inevitable. Miraré el futur aprenent tot el que he aprés del passat.
GARBI24, una gran màxima que sovint oblido!
ALBERT BR, fins que no obres els ulls, no hi veus clar. Però per molt que t’ho diguin, és un mateix que ha de veure el que anem complint. Poc a poc, i tampoc cal pensar que sempre no veiem res, eh!
ASSUMPTA, a mi tp m’agrada gaire l’estiu per la calor. Em posa malalta i de mal humor (sóc més aviat de tardor i hivern encara que aquest post porti a confusions). Però m’agraden els vespres llargs, sortir a prendre alguna cosa a terrassetes, la platja, el mar, disfrutar dels vespres estrellats, l’orxata fresqueta,... segur que hi ha alguna cosa que t’agrada de l’estiu.
Dona... l'orxata i els gelats ;-))))
Publica un comentari a l'entrada