29/5/10

Domesticada


"-Si us plau...domestica'm!"

Hi ha qui necessita està envoltat de molta gent per sentir-se bé. Ser el centre d'atenció i que tothom li rigui les gràcies. Normalment no m'agrada aquesta gent. Però reconec que tots ho necessitem alguna vegada, no podem dir que no.
Però el veritablement important és estar envoltat dels que més estimes.
Són el millor regal.

Me n'adono que en els darrers temps la sensació de no encaixar, de no saber què aportar en un entorn canviant m'incomoda. Em fa sentir desprotegida i insegura. Havia aconseguit tenir la vida que volia sense fer-me mala sang pel que no tenia. Però una gran biga a l'ull no em deixava veure-hi clar i m'estava amargant.

Avui he tornat a tenir aquesta sensació de confort en el grup que gira. I això que durant la setmana, el dinar d'avui se m'havia arribat a fer una muntanya.

Feia temps que no em sentia tan bé sent com sóc jo. Rància -això dels petons-, escoltant més que xerrant, defugint ser el centre d'atenció -què poc m'agrada bufar espelmes-, posant-me al dia d'un munt de coses, sense saber reaccionar amb els regals i intentant controlar l'incontrolable. Retrobant-me amb la meva vida. Però a sobre, i sobretot, sentint-me molt estimada. Sovint penso que no em mereixo els amics que tinc, i que n'he de donar gràcies, perquè poques vegades els demostro el que els estimo.

I tot i que he trobat a faltar alguns pilars, si aquests no volen o no poden ser-hi tampoc els ho puc demanar. Potser algun dia es posen les coses a lloc. Potser algun dia trobo la fórmula secreta de recuperar l'amistat trencada.



ps. m'encanta anar a contracorrent. Estic cansada de sopars d'aniversari i volia una paella vora el mar, perquè també són part de mi els més peques del grup. Però esclar, la cosa es va desbordar i al final davant del mar no ha pogut ser, però tot i així de rasquiló, el veia.

13 comentaris:

S.N. ha dit...

-Ara ploraré- va dir la guineu.
-És culpa teva- va dir el petit príncep-, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí- va dir la guineu.
-Però ara ploraràs!- va dir el petit príncep.
-És clar que sí- va dir lag guineu.
- Així no hi surts guanyant res!
- Hi surto guanyant- va dir la guineu-, pel color del blat.

maria ha dit...

És increïble com dues persones que no s'han vist mai poden arribar a tenir les mateixes sensacions...Que maco això que descrius.M'hi sento completament identificada.

Aquestes trobades solen sorprendre'ns.Molt bona música.

P-CFACSBC2V ha dit...

Que important que és sentir-se bé! Fan falta aquests moments per ser, almenys, una mica feliç.

GURMET ha dit...

Devegades ja pasa , jo potser soc ho reconec una mica el contrari o potser tot el contrari, He entes que potser era el teu aniversari si es aixi felicitats.
si ho es

http://www.youtube.com/watch?v=MNC4AazqpOg

Carme ha dit...

Felicitats!!!

El millor regal estar bé i sentir-te bé amb tu mateixa!

XeXu ha dit...

Cadascú és com és. La teva manera de demostrar les coses pot no ser la que a d'altra gent agradaria, però els que es mantenen al teu costat i són amb tu en un dia com avui, saben llegir rere el teu posat i veuen més enllà. Perquè ningú no regala res, i si reps molt deu ser també que dónes molt. Que potser algú no ho entendrà i li costarà? Bé, no sempre podem entendre'ns amb tothom. Però guarda el dia d'avui com a prova i fet de que pots sentir-te a gust amb la teva gent, i encara que hi hagi malentesos i mals moments, acaba primant el fons.

garbi24 ha dit...

Si aconseguim estar be amb nosaltres mateixos...tenim la felicitat assegurada.
Felicitats guapa

kweilan ha dit...

Les sensacions que transmet l'escrit són molt positives. Me n'alegro que t'ho passessis bé. Felicitats!

Elvira FR ha dit...

Aquesta sensació que descrius també l'he sentit jo de vegades, envoltada de gent però sola...i després descobreixes que al capdavall no hi estàs de sola... dedueixo que has celebrat el teu aniversari...MOLTES FELICITATS

joanfer ha dit...

Felicitats per aquesta sensació, Rits.
Dius que penses que no et mereixes els amics que tens. És clar que te'ls mereixes! L'amistat no és una loteria que et toca o has guanyat en una subhasta. Els amics es treballen del no res i s'acaba sent-ho per l'aportació recíproca que es fa. Estic completament segur que ells t'han aportat a tu molt (per això els estimes tant, encara que de vegades no sàpigues demostra-ho), de la mateixa manera que has fet tu amb ells...
Bufff, quin rotllo!! ;P
Petons! ;)

Clidice ha dit...

Moltes felicitats. Adoro la primera frase, l'he dit molt poques vegades, però mai me n'he penedit de ser "domesticada" per qui he triat :) Una abraçada :)

Assumpta ha dit...

Sempre he pensat (i ara diré una bestiesa, suposo) que el petit príncep s'havia d'haver oblidat de la rosa i quedar-se amb la guineu... La guineu si que l'estimava... I la rosa? Doncs no ho sé

Nothing's gonna change my world... nothing's gonna change my world... Què maca és!! :-))

MOLTES FELICITATS!! :-)))

rits ha dit...

Moltes gràcies per comentar. La veritat és que va ser un post sorgit en un moment. Ahir va ser d'aquells dies que no pares ni un moment, i una estona que vaig parar per casa tenia la necessitat d'escriure que de vegades em retrobo i em sento bé. Perquè sempre em sento negativa i ahir no ho era pas. Al vespre alguns maldecaps van tornar, xò bé, millor quedar-me amb tot el que vaig escriure i sentir. Moltíssimes gràcies de nou i un petó ben gran.

SN, doncs si. Veus aquesta part també em reconforta sovint. Molts cops malaeïxo pel que tenia i he perdut, però després acabo recordant que ho he viscut, que les persones poden venir i marxar, però que el viscut és ben intens. Sempre, de tot, encara que faci mal, en sortim guanyant.

MARIA, doncs me n'alegro moltíssim perquè ahir em sentia ben contenta i acompanyada! A seguir cuidant els que estimem!
I si, és magnífic quan passen aquestes coincidències.

P-CFACSBC2V, i escriure'ls ens ajuden a recordar-los en els moments tristos.

GURMET, va ser la setmana passada però ho vam celebrar amb els amics ahir. Moltíssimes gràcies! Quant de temps d'aquesta série!!!

CARME, una gran veritat, però darrerament l'havia perdut!

XEXU, potser a qui agrada menys la meva manera de ser és a mi mateixa, i per això penso que no els puc aportar res, però si, m'ho van demostrar moltíssim quan l'accident, dia rera dia, i sé que no me'ls mereixo. Em quedaré aquell migdia com un tresor.

GARBI24, doncs si, jo també ho crec i ho dic sovint, però em costa aplicar-m'ho.

KWEILAN, gràcies, era just el que volia, transmetre el que més em costa. Sovint sento tan negativa.

ELVIRA FR, si, va ser la setmana passada i el vam celebrar ahir. Suposo que tots ens hem sentit així però poca gent ho admet.

JOANFER, de rotllo res de res! Molt interessant.valorar el que aportes no és gaire fàcil, si més no els que som negatius de mena ens costa més. Però hi tant que és una feina que dediques i cuides dia a dia. I amb bon grat!

CLÍDICE, la tinc ben present, però crec que mai l'he dita!!! cal triar bé!

ASSUMPTA, mai hi havia pensat. Però hi ha persones que són ben importants i que arriben i marxen. I aquesta també és part del que hi ha. D'altres, encara que no ens estimin tant, perduren perquè les necessitem fer perdurar.
És preciosa! I el vídeo d'aquesta versió....buf!!! màgia pura!