I quan et trobes perdut, sense sentit per res, un creuament de camins pot significar molt més que una simple carretera asfaltada amb diverses direccions.
Girar a l’esquerra i trobar un camí nou, encara que l’hagis trepitjat milers de vegades. Deixant enrere el que hi ha, la realitat que et passa per la cara encara que pensessis que la tens acceptada i superada.
Tots els camins porten a algun lloc, encara que ara mateix no sàpiga veure-hi clar. Només intentar agafar el més lleuger.
Girar a l’esquerra i trobar un camí nou, encara que l’hagis trepitjat milers de vegades. Deixant enrere el que hi ha, la realitat que et passa per la cara encara que pensessis que la tens acceptada i superada.
Tots els camins porten a algun lloc, encara que ara mateix no sàpiga veure-hi clar. Només intentar agafar el més lleuger.
26 comentaris:
Bona metàfora perquè és cada vegada més difícil saber per on tirar.
El que més bona pinta faci!
Prendre la decisió d'agafar un camí o un altre no és fàcil. Només el fet de posar-s'hi ja ha de servir per aconseguir aquella empenta que és tan necessària.
*Sànset*
Hi ha un llibre de la Susanna Tamaro, que vaig llegir fa anys i que em va encantar, Ves on et porti el cor.
Pensa-hi, potser et serveix...
Petons i molts ànims, maca!
En els camins trepitjats també es poden descobrir coses noves. Però un gir inesperat té aquell punt d'aventura.
Els camins aparentment plans i lleugers, molts cops acaben oferint paisatges espatarrants.
Quan tries un camí, l'altre deixa de ser real, per tant, no cal pensar-hi tant i a lo hecho, pecho...o altrament dit: a lo hecho...teta!!
Més val no buclar-se pensant el que hauria pogut ser o el que haguéssis hagut de fer...
I com feia l'escombriaire de "Momo", cada vegada que feia una passa només pensava en la següent, i així no se li feia llarg
Rita, aquest llibre també me'l vaig llegir, i una part en concret, que parla dels camins de la vida, la tinc a la memòria de fa anys!
Tothom pot trobar el seu camí: és "només" qüestió d'escoltar-se, qüestió de deixar de banda les pors, qüestió de fer cas de la intuició. Sembla difícil, en realitat no ho és. Us desitjo bona ruta a tots.
El més lleuger em sembla una bona opció... no cal posar-ho més difícil del compte... la vida ja se'n cuid a prou d'això!
M'adono que jo no sé anar per camins lleugers, sempre me'n busco de pedregosos. Espero que no m'imitis i en trobis de bons. Però tinc una altra pregunta. Què és la realitat? Perquè jo en començo a dubtar.
Intenta no escollir massa ràpid i dona temps a pensar
Estic amb tu. Porten a algun lloc... encara que no sàpigues. Em sona familiar aquest post. Un petó.
Tots els camins, encara que hi hagin entrebancs, preparen alguna cosa bona.
I la intuició què et diu? La resposta de Roma és massa evident nina, petons i pensa en fred :)
Rita i Ferran, aquest llibre és fantàstic! El vaig llegir fa tres o quatre anys i em va agradar moltíssim! Tenia una llibreta en què vaig apuntar-ne uns quants fragments... Meravellós!
Hosti! Que comentant els comentaris d'aquest parell he oblidat comentar l'article, rits, bunika!!!! :S Quin bon desastre!
Triar el camí a seguir és complicat. De vegades ens sentim forts per agafar fins i tot el vial més dur, però de vegades ens convé no posar-nos més pals a les rodes i triar el camí més planer. Camina tranquil·la i al teu ritme, així segur que arribaràs sempre a bon port!
Pitonets, preciosa!
Moment d'escollir un camí?
Deixa't guiar per la teva intuïció!!... i molta sort!! :-))
----
Per cert jeje... m'encanta que als comentaristes els agradin els llibres d'autors cristians ;-))
Aquests camins que es creuen i es descreuen...agafa forces i escull el que més t'agradi.Ànims!
Ai si sempre tinguesim tot clar seria una mica aborrit tot plegat.
Si trobes una bifurcació pel camí... agafa-la!
(Anna Quindlen, Petita guia per ser feliç)
Utnoa
Em sorprèn gratament veure que molts de vosaltres heu interpretat el post d’una manera positiva, fer camí nou, com una nova oportunitat de començar noves coses. Les meves paraules més aviat no eren tan positives, però els vostres comentaris em donen força. Moltes gràcies!
KWEILAN, hem d’agafar tants camins i molts d’ells diferents, que la tasca és força feixuga.
SÀNSET, de vegades l’empenta arriba de la forma més inesperada i quan ja creus que no la necessits.
RITA, aquest llibre el vaig comprar fa molts anys, quan va sortir. I reconec que encara no l’he llegit, sempre vaig acabar pensant que em resultaria massa nyonyo. No sé perquè. Li treuré la pols. Això si, el meu cor no sé cap on em porta.
P-CFACSBC2V, no sé si una aventura o una necessitat de girar.
ÒSCAR, doncs llavors agafaré el primer lleuger que em trobi, segur que les vistes seran magnífiques.
SN, ostres Momo, quins records!
FERRAN, millor la meva intuïcio no la segueixi massa. Ja fa temps que està una mica trastocada i no toca bores.
CARME, d’acord, les pujades les deixarem per més tard.
XEXU, tranquil intentaré trobar-ne de bons. La realitat? Aquella que veus amb els teus ulls, que vius. I cadascú té la seva realitat, la que viu i sent. Ningú et pot dir el que és la seva realitat, perquè pel què viu, és diferent.
GARBI24, però algun dia hauré d’escollir. Així, aturada i pensant tampoc m’ajuda.
JORDICINE, doncs deixem-nos portar.
_MEIA_ alguna cosa bona ens hem de topar de tant en tant. Ens ho mereixem, oi?
CRIS, la intuïció? Buf, està massa espatllada i no diu res.
NUR, doncs donades les referències que en doneu, me’l llegiré! El meu ritme és mooolt lent, massa pels que tinc al voltant i tot!
ASSUMPTA, moment de deixar camins, més aviat. A mi també m’encanta. No me l’he llegit però el tinc. Potser ara és el moment.
MARIA, així ho faré!
GURMET, doncs ara mateix m’agradaria que fos més avorrit.
Un petó per a tots i totes!
UTNOA, m'apunto la recomenació!
Un petó!
El més lleguer o el que l'instint o el primer pensament et dugui. Molts cops, les primeres impressions resulten les més encertades.
Moltes vegades no podem triar o sigui que si hi ha un creuament de camins això és una festa! pots escollir-ne un! em penso que triaria el més llarg...és millor el caminar que arribar a algun lloc i aturar-te
tot i que escollir una direcció pot ser difícil... m'agrada molt la foto!
Que el camí sigui planer i llarg... com era la cançó de Llach?
Doncs jo sempre miro de veure la ampolla sempre mig plena, així interpreto les teves paraules..
Petonets
ALBERT B i R, és ben cert això de les primeres impressions. De vegades, però, ens deixem portar i perdem la perspectiva. Ara mateix no sé quin és el camí més lleuger, potser és hora de posar-se sandàlies i caminar més fredament.
ELVIRA FR, potser és que fa massa temps que estava aturada. I ara no sé quin és el millor camí. Però arribar a algun lloc també està bé, no?
OTIS, la foto és del flirck, ara no recordo d’on. Sorry. Ostres no hi havia pensat en la cançó del Llach!!! I s’hi escau de valent!
LISEBE, moltes gràcies. Amb els vostres ànims també intentaré veure-la mig plena!
Un petó per a tots!
Publica un comentari a l'entrada