Aquesta tarda, bloguejant, he trobat un blog que sembla nascut del gran 365 contes de la bajoqueta.
Es diu 365 singles i l'objectiu dels dos creadors és crear i penjar una portada d'una cançó cada dia. La gràcia està que es tracta de cançons de la pròpia vida. Que han importants per a ells.
I és que la música ens mou. Ens fa estar desperts, ens anima, acompanya en els moments difícils i fins i tot recomforta en els moments tristos. Ens sentim recolzats, entesos, sabent que algú més t'entén. Cançons que ens fan saltar, riure, que ens porten records de moments viscuts, de persones importants a les nostres vides. Notes a la partitura de la nostra vida.
Mirant les que han penjat, m'hi he trobat en més d'una, he descobert autors que ni sabia que existíen, però m'he transportat a bits de la meva pròpia vida, de personetes que en formen part, de blogaires i blogs, d'emocions viscudes o d'instants recordats que semblen ahir. I m'ha costat triar-ne una, però és ben bonica i és d'una cançó, d'un grup, d'una lletra molt sentida.
ps. el que no porten tan bé és el ritme de publicació. És que el repte de la bajoqueta era ben difícil d'aconseguir i mereix un gran reconeixament!
el descobriment, via La niña polilla.
M'ha costat triar-ne una i m'ha fet molta gràcia descobrir The lost art of keeping a secret.
Es diu 365 singles i l'objectiu dels dos creadors és crear i penjar una portada d'una cançó cada dia. La gràcia està que es tracta de cançons de la pròpia vida. Que han importants per a ells.
I és que la música ens mou. Ens fa estar desperts, ens anima, acompanya en els moments difícils i fins i tot recomforta en els moments tristos. Ens sentim recolzats, entesos, sabent que algú més t'entén. Cançons que ens fan saltar, riure, que ens porten records de moments viscuts, de persones importants a les nostres vides. Notes a la partitura de la nostra vida.
Mirant les que han penjat, m'hi he trobat en més d'una, he descobert autors que ni sabia que existíen, però m'he transportat a bits de la meva pròpia vida, de personetes que en formen part, de blogaires i blogs, d'emocions viscudes o d'instants recordats que semblen ahir. I m'ha costat triar-ne una, però és ben bonica i és d'una cançó, d'un grup, d'una lletra molt sentida.
ps. el que no porten tan bé és el ritme de publicació. És que el repte de la bajoqueta era ben difícil d'aconseguir i mereix un gran reconeixament!
el descobriment, via La niña polilla.
M'ha costat triar-ne una i m'ha fet molta gràcia descobrir The lost art of keeping a secret.
19 comentaris:
No el coneixia, el blog. I veig que has fet una bona tria. No podria viure sense música.
Jo tampoc coneixia el blog. Estic escoltant la cançó! :) Bona nit rits!
Jo tampoc el coneixia.
Reconec que no la conexia , esta força bé.
En variar cada dia i trobar alguna cosa nova , ens fa mes plaer el camí.
Doncs jo tampoc el coneixia ...hi farem una ullada
Molt bon descubriment! és que 365 contes de la bajoqueta es mereix un monument...i a més ja falta poquet per arribar al conte 365ê!!!
M'encanta la cançó, que no havia escoltat mai. He de dir, parlant de cançons, que per mi, la música no és un element molt important de la vida. Sé que això no és l'habitual, i per suposat que tinc records i vivències molt, molt lligats a la música; però no, la música no és una cosa especialment important en la meva trajectòria vital.
Jo tampoc coneixia el bloc. Hi anirem a treure el cap a veure que diuen!
Cert és que totes les vides tenen una banda sonora.
*Sànset*
Un blog que penso xafardejar ara mateix.
I, encara més, si entre les seves recomanacions hi ha alguna dels genis de Radiohead o del grup que vaig plagiar per trobar títol pel meu blog.
boníssim...
No hi havia anat a parar mai, i és molt interessant. Sentint-ho molt, me n'hi torno!!! Bona nit!!
Hi he fet un cop d'ull i no hi he trobat cançons que em diguin res. Cadascú té les seves, això és molt personal. Pensava que seria un blog participatiu, potser això seria una bona idea. Però és clar, si no t'agrada la música que escolta aquesta gent, doncs res.
Dona, no es poden comparar els dos blogs... aquesta gent ho fan ells solets. Ells busquen la música, ells busquen la imatge i fan el post, oi? :-)
Estic escoltant "The lost art of keeping a secret" i la veritat és que no la coneixia de res, però també m'ha fet molta gràcia! ;-))
Jo hi hauré de fer un cop d'ull per veure si en trobo cap que em porti records a mi!
Penso com tu: la música és molt important! Com seria la nosta vida si no hi hagués música? ains...
Moltes gràcies per comentar. Simplement va ser una web que em va fer gràcia.
P-CFACSBC2V, jo tb ho pensava, però a estones també em descobreixo sense música. Amb la necessitat no tenir-ne i em sorprenc a mi mateixa.
CARME, espero que t’hagi agradat!
KWEILAN, és que em sembla que no és pas del nostre entorn blogaire. S’ha esmunyit enmig nostre. Espero que t’hagi agradat.
STRIPER, me n’alegro que t’hagi agradat.
GURMET, la música ajuda a cuinar amb més salsa!!!
GARBI24, a veure si t’ha agradat
ELVIRAFR, completament d’acord. Els 365 contes són una passada! Ja falta poquet.
FERRAN, vaja,.... doncs et recomano molt Radiohead. D’acord que són una mica tristos, però tenen cada “pedazo” cançó... indescriptible! I cal que ho sigui? A cadascú ens importen les coses que ens importen, i tenim els gustos que tenim. Potser no és trascendent en la teva trajectòria, però bé que al blog de tant en tant ens obsequies amb una peça de les que t’agraden!!!
SÀNSET, de vegades tan infinita que és impossible que càpiga en un CD!
ÒSCAR, espero que hagis trobat grans cançons teves!!! Em va fer molta gràcia trobar la teva cançó!
TXERNÒBIL BRAIN, moltes gràcies per passar per ací! M’alegro que t’hagi agradat!
INSTINTS, ves-hi, ves-hi corrents, a veure si trobes part de la teva BSO!
XEXU, vaja, ... et diré un secret: és que crec que els Antònia Font se’ls han guardat per la traca final!
No, no és un blog participatiu, em vaig colar, potser més aviat una web friki d’un parell que tenen molt de temps. Però, ni 1979?
ASSUMPTA, doncs no, tens raó, no es poden comparar. No tenen res a veure, però em van recordar els 365 contes. Jo tampoc la coneixia aquesta cançó!
NÚR, doncs no sé com seria sense música, com ballaríem, ens treuríem penes, passaríem estones divertidíssimes, seduiríem... segur que tot això tb ho fem sense música, però.... se la trobaria a faltar.
Un petó per a tots i totes!!!
Dona... res a veure tampoc... el nom del blog sí que hi fa pensar moltíssim ;-))
Un petonàs!!
Ah, això sí que ho faig, sí; no és res vital per mi, però sí que tinc les "meves" cançons. Algunes d'elles m'agrada compartir-les amb vosaltres :)
ASSUMPTA, segur que se'l van copiar!!je, je,je
FERRAN, i nosaltres contents que els comparteixis amb nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada