Fer dissabte

Netejar és un pal. No crec que hi hagi ningú a qui li agradi. Altra cosa és que hi ha qui és més sensible a tenir tot ben net i per tant, necessita que sempre estigui tot impecable, i hi ha qui es contenta en que estigui presentable i net (també hi ha qui és guarrins, però aquests millor no tenir-los gaire a prop).

Sóc de les segones. M’agrada que tot estigui net però reconec que em costa posar-m’hi i m’agradaria tenir algú que em netegés el pis, però el petit sou, les despeses i el fet que, de fet, puc fer-m’ho jo, fa que la decissió quedi suspesa fins moooolt de temps. Però és que es necessiten tantes hores perquè un pis estigui relluent. I de fet, mai s’acaba. Sempre hi ha alguna cosa per netejar.

La casa va tirant, fent els mínims i acumulant tasques no gaire agradables (si més no per mi passar l’aspirador, netejar els vidres o fer la cuina no és el que m’agradi més invertir el meu temps). Fins que un dia dius proa i decidiexes fer-ho tot. Fer dissabte. I aquell dia és esgotador.

De totes les feines, la pitjor part no és pas el lavabo sinó la cuina. No hi ha manera. Per molt temps que inverteixis, sempre queda alguna part per netejar: l’estractor, el forn o aquell racó amagat que ni saps què hi ha.

Molta gent detesta planxar, en canvi a mi no em fa res. És d’aquelles coses típiques i tòpiques d’una tarda depriment de diumenge, però si l’acompanyes d’una bona pel·lícula, sembla que passi més depressa.

Això si, quan acabes, el pis s’ha airejat ben airejat i olora a net, el cansament et deixa un bon regust de feina feta i ja veus el que hauràs de fer el proper dissabte que et posis en serio; avui, veure que ja he de guardar mantes i guardar jerseis d’hivern.