24/4/10

Fer dissabte

Netejar és un pal. No crec que hi hagi ningú a qui li agradi. Altra cosa és que hi ha qui és més sensible a tenir tot ben net i per tant, necessita que sempre estigui tot impecable, i hi ha qui es contenta en que estigui presentable i net (també hi ha qui és guarrins, però aquests millor no tenir-los gaire a prop).

Sóc de les segones. M’agrada que tot estigui net però reconec que em costa posar-m’hi i m’agradaria tenir algú que em netegés el pis, però el petit sou, les despeses i el fet que, de fet, puc fer-m’ho jo, fa que la decissió quedi suspesa fins moooolt de temps. Però és que es necessiten tantes hores perquè un pis estigui relluent. I de fet, mai s’acaba. Sempre hi ha alguna cosa per netejar.

La casa va tirant, fent els mínims i acumulant tasques no gaire agradables (si més no per mi passar l’aspirador, netejar els vidres o fer la cuina no és el que m’agradi més invertir el meu temps). Fins que un dia dius proa i decidiexes fer-ho tot. Fer dissabte. I aquell dia és esgotador.

De totes les feines, la pitjor part no és pas el lavabo sinó la cuina. No hi ha manera. Per molt temps que inverteixis, sempre queda alguna part per netejar: l’estractor, el forn o aquell racó amagat que ni saps què hi ha.

Molta gent detesta planxar, en canvi a mi no em fa res. És d’aquelles coses típiques i tòpiques d’una tarda depriment de diumenge, però si l’acompanyes d’una bona pel·lícula, sembla que passi més depressa.

Això si, quan acabes, el pis s’ha airejat ben airejat i olora a net, el cansament et deixa un bon regust de feina feta i ja veus el que hauràs de fer el proper dissabte que et posis en serio; avui, veure que ja he de guardar mantes i guardar jerseis d’hivern.

15 comentaris:

kweilan ha dit...

És pesat però s'ha de fer de tant en tant. Ànims!

Elfreelang ha dit...

Ai com t'entenc....s'acumula la brutícia, almenys a mi sí ho confesso...em fa mandra i és cert que arriba un dia que em dic PROU i aleshores acabo esgotada i satisfeta i pensant no es podria netejar tot sol tot?

Ferran Porta ha dit...

Quina mandra més gran, netejar. Pensar que et passes la setmana a la feina, i quan arriba el cap de setmana t'has enfundar el motxo, la vileda, el lleixiu i companyia, ostres, és que resulta depriment!

En fi, tot sigui per viure en un lloc net i polit, que això sí que cal.

PS: Odio la planxa, però encara odio més fer els vidres.

Striper ha dit...

No es gens agradable pero si necesari !!!!!

GURMET ha dit...

Al menys la cuina sempre ben neta!!!!

Assumpta ha dit...

Jo sóc raríssima en això ;-) en algunes coses hi tinc molta mania i en altres tant se me'n dona que s'acumulin munts de coses.

Podríem dir que no em molesta el desordre però m'agrada que les coses estiguin netes.

També, de tant en tant, em dóna un dia per fer un munt de coses i llavors acabo "esllomada", amb mal d'esquena, de genolls i de tot... i tan senzill que seria fer una miqueta cada dia!! ;-))

Sergi ha dit...

Per començar, dir que amb el planxar no puc, ja ho he dit algun cop. M'agrada tan poc que directament no ho faig.

Pel que fa a la casa, la veritat és que no necessito que estigui lluent. Miro de tenir-la mínimament presentable especialment per si tinc visites, però també em fa tanta mandra que sempre podria estar més neta. Però tu, que hi ha altres coses més importants que viure en un palau, almenys per mi.

Anònim ha dit...

La meva mania és que el lavabo i la cuina estiguin nets! Les altres parts de la casa, amb presentables ja em conformo!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo treballo a casa i per a mi un cert nivell de neteja és important... si no, quan ell torna a casa, estic feta una fera perquè he dedicat el meu temps laboral a la neteja. Per això vam decidir tenir una senyora de la neteja. Ve cada 2 setmanes, fa una passada per tot el pis i llavors nosaltres només hem de fer el "manteniment diari". Despesa econòmica, sí, però ens estalviem discussions.
Jo detesto la planxa i fer els llits. Els vidres se'm donen fatal, però si s'ha de fer, es fa. M'agrada cuinar... rentar plats i fer la cuina no em molesta. Però la planxa.... uix! Si fos per mi, ni en tindriem.

Garbí24 ha dit...

feina dura...però s'ha de fer, això si sense capficar-se

sànset i utnoa ha dit...

la feina ben feta no té fronteres ni té rival...

En el meu cas, no tinc cap problema en fer qualsevol d'aquestes coses. Ara, planxar pot amb mi! SÓC D'AQUELLS!

*Sànset*

Cris (V/N) ha dit...

Jo, com l'Elvira, també t'entenc, em passa el mateix ;)

Ara, els canvis de "temporada" m'esgoten d'una marera que no t'explicaré!!

Petons grans :)

DooMMasteR ha dit...

Quin remei, s'ha de fer. Si no les borres de pols convertirien les nostres cases en decorats de western XD
Jo també odio planxar. Ni m'agrada ni la faig servir bé...

Rita ha dit...

En general se'm donen bé les feines de casa i de fet quan he intentat tenir senyora de fer feines sempre he acabat decebuda, ho faig millor jo que elles! :P

Pero sempre em fa una certa mandra posar-m'hi, per més que m'hi acabi posant, quin remei!
Petons, maca!

rits ha dit...

Tots estem d’acord que fa mandra. Alguns ho porteu més bé que jo, d’altres em sembla que si fa no fa, com una servidora.
Però tots coincidim més o menys.
Sento no fer comentaris a cadascun de vosaltres. Porto uns dies atabalats. Em sap greu.

Moltíssimes gràcies per comentar! Un petó