151è joc literari

Quan la mare s’arreglava, m’agradava mirar com es maquillava, jugava amb l’ombra d’ulls verda que em feia semblar un lloro i ella em posava una mica del seu pintallavis. I llavors em deia que li portés les Gilda. Corrents, anava a la seva habitació, treia les sabates de talons infinits de la caixa on les desava, em desfeia de les meves merceditas amb plantilla per a peus plans i me les calçava sobrant-me gairebé tota la sabata. I anava fins al lavabo clavant forts cops de taló que els veïns de sota devien maleir de valent.
La mare es posava les Gilda, movia els cabells castanys com ella encara que els portés més curts i em somreia. Era la més guapa.
I quan veia la Gilda per la tele, recordava la mare, lo guapes que eren totes dues, i somreia perquè totes dues es deien com jo, aquell que no m’agradava perquè era estrany i cap nena de l’escola tenia, però que de fet és tot un honor.

ps. Encara que una mica tard, la darrera participació en el 151è joc literari de JM Tibau.