18/1/10

La ola

Hi ha pel·lícules que t'impacten tant que les recordes per sempre. N'hi ha que saps que t'impactaran, i bé, no sempre és fàcil veure-les. Fa dos anys es va estrenar La ola, en aquell moment no la vaig veure, tothom que me'n parlava en deia meravelles sobre com està feta, la història que es despren i les conseqüències. Però no la vaig veure.

Aquest diumenge me la vaig trobar a l'hora d'esmorzar Sense pensar-hi gaire la vaig començar i em va enganxar. A la meitat entueixes el final, però tot i així no es pot deixar de veure.

La història és brutal. En un institut alemany es celebra un seminari sobre política; una classe estudia l'anarquia i l'altra, l'autarquia. En aquesta, el professor, per fer entendre el concepte i fer-ho de forma atractiva comença un joc que consisteix en anar implementant un règim disciplinari, on tots els alumnes es sentin part de la classe, vençent les seves limitacions i alhora cada vegada anant més a una, fent la classe més forta i unida. Els resultats, els haureu de veure, són espectacularment esferidors.

Moltes vegades ens preguntem si desastres com el nazisme es podríen repetir i sovint la resposta és la mateixa que diuen els adolescents a la peli, que no pot ser que tothom n'ha aprés, però la veritat és que les injustícies, la misèria i la por fan sortir el pitjor de les persones i si no ets prou fort per veure-hi clar, sense deixar-te portar, és fàcil que les persones que es creuen amb la veritat absoluta, acabin convencent de veritables vajanades.

Les necessitats vitals fan treure el pitjor de les persones, com el que estem vivint aquests dies des d'Haití. Lluitar contra la desesperació amb una mica de sang freda és de valents, i el més difícil, esclar. Potser allà ara mateix hi ha una situació més aviat anàrquica, però la solució que es pot donar tampoc és gens fàcil. Potser cal mantenir l'esperança que un nou demà s'aixecarà en aquest bonic país caribeny.

ps. Si voleu veure una crítica ben feta, la del Jordicine en el seu moment explica molt millor la cinta.

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Més que la pel·lícula m'interessen les reflexions que fas. En el meu cap hi ha la idea que hi ha coses de la història que no es repetiran, ja que hem canviat, que ara es viu el món d'una altra manera. Però això és el que diuen a la mateixa pel·lícula, oi? I no és així, segur.

És difícil de predir què podria arribar a passar. Només que amb unes poques veus s'aixequin i convencin a prou gent pot haver-hi grans canvis, encara que no sembli possible. Suposo que moments abans de les grans revolucions de la història tampoc es pensava que no podia ser.

També és cert que la misèria i la por treuen el pitjor de nosaltres. Suposo que és l'instint de supervivència, abans que patir jo, que pateixi el que sigui. En relació a això et recomano una altra pel·lícula alemanya, es diu 'El experimento' (Das Experiment). És una mena d'experiment psicològic dut a terme en una presó. Diuen que està basat en un cas real, però que es va parar a temps. Però a la pel·li no paren. Jo te la recomano, però t'aviso, és molt dura, molt crua. S'ha de tenir bon estomac per veure-la.

Striper ha dit...

No conexia aquesta pelicula ara la tinddre en compte crec que em pot agradar.

_MeiA_ ha dit...

Moltes gràcies per la recomenació, pinta bé!

JJMiracle ha dit...

Recordo quan va sortir que em vaig quedar amb les ganes de veure-la. A veure quan ho faig. Molta gent a Haití haurà de començar de zero: una oportunitat per fer les coses bé?

joanfer ha dit...

Tens tota la raó. Són d'aquelles pel·lícules que et marquen i que són difícils d'oblidar. Jo inclús la vaig passar als meus alumnes i van quedar encantats.

Resulta una petita mostra de que les coses, encara que no ens ho semblin, poden tornar a repetir-se. Perquè els humans som així; sembla com si ens agradi entrebanca-nos més d'una vegada amb la mateixa pedra. I per a mostra: Haití.

Garbí24 ha dit...

Jo tampoc la coneixia...buscarem algun trailer

Clidice ha dit...

no m'ha vingut a trobar aquesta pel·lícula, però la teva reflexió em sembla d'allò més encertada :)

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'interessa la reflexió que fas, la peli, no crec que tingui ganes de veure-la. Ara no estic en un moment adequat, potser una altre dia.

Desgraciadament tecnològicament avancem molt de pressa però humanament avances més a poc a poc. Podria repetir-se qualsevol bestiesa... encara... les situacions extremes fan sortir el pitjor de les persones. És trist però és així.

kweilan ha dit...

Molt interessant la reflexió que fas després de veure la peli. La vaig veure en el seu moment i la veritat és que em va agradar molt.

Rita ha dit...

No l'he vista, però n'he sentit a parlar força.

Em sembla que hem d'estar sempre alerta, res impedeix que puguin tornar a passar coses terribles i més en moments caòtics: sense feina, sense bons líders,...

Potser la buscaré. Gràcies per la recomanació!
Petons!

estrip ha dit...

ostres i tant una gran pel·lícula!
impactant!

rits ha dit...

Moltes gràcies. És una pel·lícula dura, que no et deixa indiferent.

XEXU, la peli que recomanes no l'he vist, però si dius que és tan dura, m'hauré de conscienciar a fons per poder-la veure. Aquesta es veu que també és basada en un fet real. Com dius, els personatges creuen que no es pot repetir, però no és així. Sempre hi ha qui té poder de convicció per portar masses, que en cas de necessitat i penúria perd el nord i el seny. Sempre cal tenir els ulls ben oberts i esperit ben crític i constructiu.

STRIPER i _MEIA_, parla de gent jove i és molt interessant. Segur que us agradrà.

P-CFACSBC2V, a veure si és veritat i hi ha una oportunitat de fer bé les coses. Espero que els USA facin bé.

JOANFER, gràcies per la visita. És una peli per passar i obrir diàleg, sobretot amb els més joves, sempre tenen què dir. I si, mai canviem, per molt que ens faci mal.

GARBI24, te la recomano.

Gràcies CLIDICE i KWEILAN.

CARME, no passa res. Sempre cal veure una peli en un moment adequat, sinó pot fer un efecte no gaire bo. I més en pelis crues i dures.

RITA, però molta gent no té esperit crític i pensa que no passarà. Es continuen donant tantes injustícies al món i barbàries de les que no en sabem res.

ESTRIP, em va deixar petrificada!!!

Un petó per a tots i totes.

Ferran Porta ha dit...

La tinc pendent des que la van estrenar! En el seu moment se'm va passar, i fins avui. Espero molt tenir ocasió de veure-la, més tard o més d'hora; m'interessa moltíssim el tema.