Avatar, el 3D i el cinema en català

Finalment la vaig anar a veure. La pel·lícula de l'any i més d'un mes després de la seva estrena continuen penjant-se els cartells d'entrades esgotades. I en teoria hi ha crisi però ni el seu preu desorbitat fa que la gent deixi d'anar-la a veure.

I la veritat, no ho entenc.

No tenia masses espectatives i de fet, vam remenar cel i terra del servicaixa per trobar entrades perquè qui m'acompanyava estava apunt d'una crisi existencial si no la podia veure. És un espectacle visual, d'acord, però per primera vegada a la vida, una pel·lícula se'm va fer llarga. Apart del noi que és guapíssim, i dels efectes especials que es trimedinsionen, la història falla, una pel·lícula en molts moments infantilment ensucrada (i que consti que adoro les pel·lícules per a nens) però a la vegada massa violenta i crua.

Missatges, molts, potser fins i tot masses, que fan que un es perdi i no es quedi amb gaire, segurament la majoria de gent sols amb els efectes especials. Des de les amenaçes violentes, l'ecologisme com a bandera i el que he descobert en el comentari de la Cèlia de Transparència en el post d'en XeXu, que potser és el més interessant de tots: l'avatar, la imatge que ens posem tots, però que no pot amagar la nostra essència.

Però és tan gran, tan espectacular que es perd i et queda una sensació que t'han pres el pèl. Sovint, en les petites coses, en les pel·lícules més petites són les que més et poden emocionar i arribar.

A més, el gran negoci del segle, les 3D, doncs tots hi piquem, i una entrada 3 euros més cara per veure com les llums se t'apropen, t'atrapen els mosquits o et sembla que una nau et pot estaballar al davant amb unes ulleres que fan mal als ulls i que són de prèstec (i no saps qui se les ha posat, digueu-me maniàtica, però...).

I just quan per dilluns es convoca una vaga que no entenc i em sembla d'allò més ridícula. Segons diuen si s'aplica la Llei que està tramitant-se, el cinema morirà, doncs per alguna estranya raó la gent deixarà d'anar al cinema perquè la quota de pel·lícules en català pugi fins el 50%. Com es pot dir tal disbarat. De debó la gent deixarà d'anar o en canvi es normalitzarà una situació ara mateix precària? Sincerament, em sembla absurd el què diuen. Si no veig més cinema en català és per comoditat. Simplement. Si tingués moltes més sales amb català a l'abast segurament triaria la catalana, però desplaçar-se fins un cinema en concret perquè allà facin la pel·lícula en català, ja t'ho repenses. Per tant, és absurd pensar que la gent no anirà el cine. Si el què volen fer és augmentar les persones que van al cinema, que no apugin tant els preus, que facin descomptes per a nens i nenes (no només gratuït fins els 3 anys), que el dia de l'espectador sigui realment més barat, ...però que no es posin en absurditats com aquesta. Així doncs, dilluns (perquè no fan la vaga un dissabte?) tots als cinemes!

ps. Aquí teniu la llista dels cinemes que faran vaga. De fet, es demana fer-los boicot, però m'agrada més la proposta d'anar dilluns als cinemes que si que obriran.
Fa temps que vull canviar l'avatar del blog, però les proves encara no han estat gaire bones. Mentre tant, segueixo de prèstec d'una dibuixant francesa.