Quan feia cinquè, vaig tenir insomni. Recordo aquella etapa molt convulsa, moltes coses que estaven canviant i jo que no trobava el meu lloc. Quan més hi pensava menys dormia i més m'amoïnava. Els pares, preocupats van parlar amb mestres i metges, i tots ens van dir que no em preocupés, que tal com no podia dormir, podria tornar a dormir.
I així va ser.
Quan tenira vint-i-pocs, vaig tenir insomni. Va ser diferent, per més que no volgués pensar-hi, no podia dormir. No em sentia bé enlloc, res m'estava bé, no sabia on era, què volia i cap on volia anar. Va ser la pitjor de les meves etapes. Segurament, com la gran majoria dels joves, que en algun moment o altre no saben cap on tirar, però com que jo gairebé no compartia les meves inquietuds i anava tirant com si no passés res, doncs no dormia. El metge, aquest cop em va haver d'ajudar a tornar a dormir, però també va ser el temps i anar-me trobant.
I vaig tornar a dormir.
Fa un parell de setmanes, tinc insomni. No sé si és que aquests darrers dos mesos he dormit tant que ja no em queda son, si és que la manca de rutina la que em treu el son, si és tot el que no acaba de funcionar al voltant i que no puc còrrer per avançar, o si és el dolor de la ferida i del turmell encara inflamat. Ni les medicines en forma de calmant, ajuden. Només espero que en tornar a la normalitat, tornar a caminar, baixar a la platja, mirar botigues, anar a treballar, veure els amics, riure i no donar voltes al cap. I així, tal i com ha vingut, se'n vagi.
No m'agrada no poder dormir.
25 comentaris:
A mi tampoc. L'insomni em destrueix el bon humor. Tot i que, a vegades, es pot recuperar escrivint algun post. És una "teràpia alternativa". Tot i que no hi ha res com la rutina :) ànims! :)
Per sort, encara no he patit mai d'insomni. Suposo, i espero, que quan tot torni a la normalitat tornaràs a dormir.
Si l'insomni ha vingut cops i ha tornat a marxar, no en dubtis, aquest cop també marxarà. La normalitat és el millor remei per l'insomni, els horaris... tot això.
Tot tornarà a rutllar ben aviat!
L'insomni, com diu la Clidice, és normalment la porta d'entrada del mal humor.
No sé si et serà de massa consol, però quan vaig estar de baixa pel genoll un dels danys colaterals d'estar per casa sense fer massa res tantes hores va ser el dormir poc i malament. I la mala guixa que arrossegava, clar.
Petoooooooons d'ànim!
A mi el que m'agrada, rits, és la música que has posat al final. M'encanta the verve i especialment richard ashcroft. Sobre el teu post, em quedo amb "Segurament, com la gran majoria dels joves, que en algun moment o altre no saben cap on tirar, però com que jo gairebé no compartia les meves inquietuds i anava tirant com si no passés res, doncs no dormia." Jo fa unes setmanes que vaig tenir-ne...Quan normaloment dormo forces hores (no sé si amb qualitat o no). A mi també m'ha passat alguna cosa semblant al que has descrit i agraeixo que ho hagis descrit tant bé.
Una abraçada des de la inactivitat que demana una treva.
però tornaràs a dormir, segur!
Com les altres vegades, tornarà la son, i no t'hi capfiquis perquè encara tardarà més a venir.
No et capfiquis, que és pitjor!
De ben segur que quan tornis a la teva rutina, tot tornarà al seu lloc. Això va a tongades.
Ara, em passa el contrari que a tu. Pateixo regularment d'insommni durant llargues temporades. (insommni i d'altres patologies del son).
Doncs tot i haver-me d'estar a casa, que s'em cau damunt desprès d'aquest mes i mig, tot i estar desesperada per a que torni la rutina... a les nits dormo com un angelet.
No hi ha qui ho entengui!
Avui et desitjo dolços somnis!
=)
Cuidat i mimat molt segur que tornaras a dormir.
et canto una nana? saps? darrerament també em costava, però tinc el problema identificat, i de manera puntual prenc un fàrmac suau, i cauen 9 hores del tiron, ara, això si, la majoria dels dies, a les 10 al llit, hi hagi o no hi hagi són, llegir, relaxacions guiades, i a "roncar" :) Ànims preciosa i un petó gran!
Menys amb el turmell, em sento mooooolt identificada en tota la resta...
Ànims i un petó de bona nit!!! ;-)
Jo he tingut insomni aquesta nit. A les tres, com marca el rellotge de la teva foto, tenia els ulls com taronges. Avui m'he arrossegat, hora rere hora, fins ara que me'n vaig a la dutxa i al llit.
El Yoga Nidra va molt bé per destensar-te. Tinc un CD amb tota la sessió. No has de fer res, només escoltar estirada i relaxar-te. Si en vols una còpia, ja saps.
Bona nit, Rits.
Un petó!
Potser el teu moment actual té algunes similituds amb els dos períodes anteriors. Potser algunes coses poc perceptibles t'afecten i se't manifesten d'aquesta manera. Preocupacions, neguits, dubtes. Qui sap tothom té les seves coses que li treuen la son, i en el teu cas és de manera literal. Només puc desitjar-te que això que et priva de dormir desaparegui ja i que tornis a la normalitat, que estic segur que serà aviat, però entenc que mentre ho vius és un calvari. Cuida't molt, que ja estàs a punt de recuperar-te físicament, ara et caldrà també tenir el cap clar.
És una sensació horrible. Tot a les fosques, volent dormir i sense poder. Es passen èpoques...a la que tornis a fer vida normal, la son arribarà. Una abraçada!
Estic totalment convençuda de que passarà com diu la Carme. També tornarà a marxar.
I, si no pots dormir, doncs no dormis... i ho dic de veritat. Agafa un llibre, escolta la ràdio. No comencis a pensar "ja és la una... ja són les dues... ja són les tres..." Tu fes alguna cosa. La son ja vindrà... encara que tardi, però vindrà :-)
a mi em fa molta ràbia quan em passa perquè tinc la impressió de què estic perdent tot el dia abans de què comenci. ja que l'endemà estaré tan cansada que no serviré per res. és terrible!
Estic amb l'Assumpta; no hi pensis i molt menys et quedis al llit. La qüestió és aprofitar aquest temps que no se't deixa dormir. Tranquil·la, la son ja arribarà!
Ui jo en pateixo de fa molt de temps i de vegades és qüestió de paciència. Jo intento aixecar-me i posar-me a fer alguna cosa sinó és pitjor. Però bueno jo amb poques hores de dormir tinc prou així que no m'afecta gaire.
Segur que et passarà això va a èpoques i pensa que a la nit ens surten tots els maldecaps del dia.
És horrorós l'insomni, jo per desgràcia també l'he patit una llarga temporada. Passava nits senceres sense dormir, i quan em faltava 20 minuts per llevar-me i anar a treballar, pam! em venia la son!
Sort que aquells temps ja han quedat endarrera.
Curiós jo fa dos mesos que tinc insomni ....l'enganyo anant-me molt tard a dormir i aprofitant per fer coses com passejar pels blocs...el millor és tractar de no anar en contra del insomni perquè com més volem una cosa fa l'efecte contrari ...m'explico si ens esforcem a voler a dormir-nos el neguit per voler-ho fa que la son cada vegada s'allunyi més és com una paradoxa si proves a no voler adormir-te aleshores potser ve la son....tanmateix ànims dormiràs...
[url=http://vonmertoes.net/][img]http://bariossetos.net/img-add/euro2.jpg[/img][/url]
[b]trial adobe photoshop cs3, [url=http://vonmertoes.net/]windows vista serial[/url]
[url=http://bariossetos.net/][/url] Software products kaspersky lab
nero 9 crack [url=http://bariossetos.net/]www macromedia com software[/url] nero 9
[url=http://hopresovees.net/]sales purchase software[/url] the best educational software
[url=http://hopresovees.net/]sell your software on[/url] discount software
buy the 2.0 software update [url=http://hopresovees.net/]city software store[/b]
osti, quina pu.. a mi no m'ha passat mai, crec. Però quan noto que em costa dormir, aplico el què em van ensenyar a ioga, que sobretot és calmar la respiració de forma conscient al màxim de lenta, o sigui, relaxar-te. Calmant la respiració m'ajuda molt.
Un petonet i no t'enganxis als calmants eh?jejeje.
moltes gràcies pels vostres comentaris. Us dono la raó, segurament igual que ha arribat, se n'anirà. Intentaré anar-me'n al llit més tard, a veure què tal. De moment, tb intento pendre'm herbetes relaxants, i sembla que com a mínim no em poso tan tensa.
Una abraçada a tots!!
Si, per si t'és útil... jo feia servir herbetes com dius, dues valerianes abans d'anar a dormir... i flors de bach personalitzades, em van anar de conya!
Rits, bunika, només puc dir-te una cosa: estigues contenta perquè saps que, com les altres dues vegades, passarà! :) Si no en saps el motiu, intenta no pensar-hi més, perquè encara t'atabalires més del compte i tampoc no cal.
Jo no he patit mai insomni, però sovint em costa adormir-me i em desperto amb facilitat. Suposo que deu ser l'estrès... o més aviat l'ansietat que tinc. Però tard o d'hora passarà i tornarem a la normalitat! ;)
Bon cap de setmana, bunika!
Publica un comentari a l'entrada