Ahir vaig anar a veure Los Vivancos.
7 ballarins (es veu que germans) de flamenc modernitzat fent fusió amb ballet clàssic i d’altres tipus de ball. Però desenganyem-nos, de flamenc no en tinc ni idea, no sóc gens virtuosa d’aquest art i per tant no sabria dir si l’espectacle tècnicament era bó, boníssim o dolent. El que ens va fer comprar les entrades eren aquests 7 homes sense samarreta barallant-se per un jaqueta de pell, tocant eròticament instruments de corda i vent i a veure quin d’ells lluïa les abdominals més marcades.
Ens ho vam passar molt bé; l’espectacle era vistós, els balls espectaculars, boníssims, i els ballarins eren de bon veure. I és que els homes normals i corrents no acostumen a tenir aquesta pritera i músculs tan ben dissenyats, i de fet millor que sigui així, doncs els que els tenen es passen més hores al gimnàs que no pas amb tú o s’ho tenen tan cregut que millor tenir-los ben lluny.
Això sí, l’altre espectacle era a les butaques. No ho entenc, com a dona no em vaig sentir gens reflectida i potser no hauria de criticar la gran majoria de dones presents, però l’espectacle viscut ahir encara em sorprén. Des d’un principi dones senties al fons, tio bueno!, macizo! d'entre d'altres "piropos". I un munt d’olés per tota la sala. Cada cop els aplaudiments eren més sonors i no trigaríen en arribar les ovacions i les dones en peus aplaudint la faena. Fins i tot la noia que tenia al costat va deixar anar un piropo contingut que necessitava treure com l’aire que respirava. I nosaltres ens miràvem réiem i no enteníem res, si fins i tot em vaig passar gairebé tot l'espectacle amb els guants posats de fred. Però els moments espectaculars havíen d’arribar; quan en un acte impulsiu tots es treuen les jaquetes, els crits com adolescents en un concert dels BackstreetBoys van invaïr la sala que encara es van fer més forts quan aquets homes van baixar de l’escenari per recòrrer tot el pati de butaques enmig de dones babejant i aplaudint i cridant sense parar.
7 ballarins (es veu que germans) de flamenc modernitzat fent fusió amb ballet clàssic i d’altres tipus de ball. Però desenganyem-nos, de flamenc no en tinc ni idea, no sóc gens virtuosa d’aquest art i per tant no sabria dir si l’espectacle tècnicament era bó, boníssim o dolent. El que ens va fer comprar les entrades eren aquests 7 homes sense samarreta barallant-se per un jaqueta de pell, tocant eròticament instruments de corda i vent i a veure quin d’ells lluïa les abdominals més marcades.
Ens ho vam passar molt bé; l’espectacle era vistós, els balls espectaculars, boníssims, i els ballarins eren de bon veure. I és que els homes normals i corrents no acostumen a tenir aquesta pritera i músculs tan ben dissenyats, i de fet millor que sigui així, doncs els que els tenen es passen més hores al gimnàs que no pas amb tú o s’ho tenen tan cregut que millor tenir-los ben lluny.
Això sí, l’altre espectacle era a les butaques. No ho entenc, com a dona no em vaig sentir gens reflectida i potser no hauria de criticar la gran majoria de dones presents, però l’espectacle viscut ahir encara em sorprén. Des d’un principi dones senties al fons, tio bueno!, macizo! d'entre d'altres "piropos". I un munt d’olés per tota la sala. Cada cop els aplaudiments eren més sonors i no trigaríen en arribar les ovacions i les dones en peus aplaudint la faena. Fins i tot la noia que tenia al costat va deixar anar un piropo contingut que necessitava treure com l’aire que respirava. I nosaltres ens miràvem réiem i no enteníem res, si fins i tot em vaig passar gairebé tot l'espectacle amb els guants posats de fred. Però els moments espectaculars havíen d’arribar; quan en un acte impulsiu tots es treuen les jaquetes, els crits com adolescents en un concert dels BackstreetBoys van invaïr la sala que encara es van fer més forts quan aquets homes van baixar de l’escenari per recòrrer tot el pati de butaques enmig de dones babejant i aplaudint i cridant sense parar.
Sincerament, no ho entenc. Potser va ser un acte espontani, doncs una amiga que els va veure fa un any em va dir que no va passar tot això, potser és que ahir com era l’últim dia tothom es va deixar anar. No ho sé, però només sé que no em sento identificada en aquest tipus de dona que imita les coses que més ràbia ens fa d’una societat masclista. Es pot frivolitzar i fer broma, però el respecte i bon gust no deixar-ho mai. Crec que així no anem bé i sap molt de greu. Així no construirem una societat més igualitària.
O potser, simplement que és l'esperit flamenc que no l'entenc.
14 comentaris:
quina gràcia...
t'imagines quines serien les crítiques si els ballarins fossin mosses i els espectadors mossos.
Suposo això és una de les coses per les quals moltes no us sentiu identificades. Però en realitat, tant homes com dones en algun moment ens poden passar cosses així. No passa res. Senzillament potser vas triar un mal dia i la colla de dones que feien això van coincidir totes.
Als qui els hi hauria de saber greu és als ballarins, que en comptes d'aplaudir-los-hi els balls potser els hi aplaudien les abdominals.
Jo tampoc no ho entenc i crec que hauria de ser tan criticable si va d'homes a dones com de dones a homes.
Jo sempre he pensat que hi ha dones, algunes dones que imiten dels homes allò que justament s'hauria de millorar. tens raó aquest a no és manera de buscar al igualtat.
avui estava escrivint un post que he penjat per un dia d'aquests. Em preguntava si per a assolir la igualtat havíem d'imitar tots els tics masculins. Si és així jo no la vull. Penso, potser com tu, que copiar actituts masclistes, per dona que siguis, només et fa una masclista. Em sembla vexatori. Potser en aquests temes tinc molt poc sentit de l'humor. Serà això.
Suposo que hi ha qui va a veure un espectacle de flamenc i qui va a veure un espectacle d'abdominals :-)
Si aquesta és la mena d'igualtat que es pretenia assolir, les dones, en les que jo posava moltes esperances de posar seny, m'estan decebent. Per a això ja tenim tota la colla de tios bavosos que van a veure espectacles on ballen dones, no necessàriament flamenc.
En la meva opinió, és l'efecte torba, o turba, o com es digui. Les hormones poden estar revolucionades, però ningú no diu res. Ara, n'hi ha prou amb que algú comenci perquè es formi un conglomerat d'improperis i tothom es deixi portar. Naturalment, no tothom seguirà això, però de passar, passa.
En línia amb el que dius tu, i també amb el que diu la Carme, aquest tema l'he parlat algún cop a la feina, amb companys... i amb alguna companya també. Sobre el paper, les dones poden aportar nous valors, formes de treballar que millorin el que els homes, històricament, no han fet bé; a la pràctica, massa vegades hi ha dones que repeteixen els esquemes erronis que els homes han seguit durant segles. Una llàstima.
PS: De flamenc jo tampoc no entenc res, però penso que si un espectacle agrada visualment, o per la música o pel que sigui, ja n'hi ha prou; no cal "entendre-hi", n'hi ha prou a disfrutar-lo, no?
Jo crec que l'espontaneidat surt i ja esta tampoc cal buscar raons.
jajajaja molt bo!
no n'havia a sentit a parlar mai d'aquests, però això que dius que fan fusió de diferentes músiques pot estar bé.
Tampoc mai entendré aquesta calentura que porten les dones davant dels concertes, espectacles... no dèuen anar gaire prou servides que davant de centeneras d'espectadors es mostrin tant barrueres. En fi... hi ha d'haver gent per tot.
Per cert, m'agrada molt el teu passebre, és molt original.
La gent cada cop es desmadra més per poca cosa, tant si son homes o dones, el més trist es que converteixen un espectacle en una festa de disbauxa que no crec sigui el que es busca.
No sé qui són i no entenc com s'arriba al que tu expliques.
Van venir als 'Matins' fa uns dies i són molt bons. Nosaltres no tenim públic al plató, però alguna companya els hi va deixar anar algun 'piropo' com els que expliques. Ai... Un petó i bon Nadal, RITS.
Moltes gràcies pels comentaris i per entendre el que volia dir. No m'era gens fàcil.
ESTRIP, doncs si, vaig estar apunt de posar-ho tb això de si fos a la inversa. Suposo que sortírien un munt de feministes contràries a l'espectacle, que a mi tp m'agradaria que es fés, o que es faci, doncs malauradament es fa. És cert que de vegades et deixes anar per aquestes coses, i no passa res, però era massa exagerat. Potser no tinc massa sentit de l'humor. Els ballarins era el pitjor, estaven encantats, s'ho creien tant... que perdíen tot l'interès que podrien despertar els seus pectorals.
CARME, et dono tota la raó. No entenc perquè aquesta mania de repetir els mateixos rols, és com lo dels comiats de solter desesperats o fins i tot més seriosament en el fet que per tenir èxit a la feina, s'hagi de renunciar a tenir vida familiar. Quantes dones ho fan? Masses. Per sort, en sóm un munt que tampoc ho veiem així.
CLIDICE, esperaré encantada el teu post i potser és que em passa com a tu i tinc poc sentit de l'humor, no ho sé.
P-CFACSBC2V, debia ser tb això. I en part jo tampoc anava només per l'espectacle flamenc (però ho dic en veu baixa!)
XEXU, doncs per mi són igual de criticables totes dues, tan els homes que van a veure ballar dones com al revés. I potser si que va ser això i una va desencadenar la fera que portaven moltes a dins. Però no sé jo, eh, que les hormones poden descontrolar-se, però la dignitat sempre li pot arribar a posar fre.
FERRAN, estic d'acord. Penso que les dones podem aportar moltes coses diferents, igual que els homes tenen els seus punts més forts. Sincerament, crec que les dones som, en general, més emocionals i amb una sensibilitat diferent, i per contra els homes són més racionals i pragmàtics. La gràcia, però, és que apart de tots aquests arquetipus, l'important és com són les persones. Però espectacles com els de l'altre dia, em tiren tot el que dic per terra. Jo el vaig disfrutar, eh! Simplement, que no entenia (però respectava) el què feien d'altres.
STRIPER, si, cal ser espontanis, però fa uns anys aquella colla de dones no haguéssin dit res, però tp van pensar en si allò les dignifica o no. Per mi, està clar que no.
_ MEIA _, doncs estan molt bé. M'ha fet gràcia el teu comentari, potser és cert que no van prou servides. Gràcies, a mi tb m'agrada molt, el vaig trobar en una petita botigueta de Paris, i d fet li vaig regalar a ma mare, però cada Nadal me'l deixa per posar-lo a casa meva.
GARBI24, suposo que és el tipus d'espectacle, potser aquest ja ho portava dins posat, no ho sé, però a mi em van sobrar segons quines coses.
KWEILAN, de raons n'han donat diverses els companys, totes son possibles. Són 7 germans que fan espectacle flamenc arreu del món. Estan força bé. Però tp són art.
JORDICINE, els vaig veure, els vaig veure! I tb recordo que el Cuní em fa el que li va fer a la Rahola i bueno, …. hagués estat dos o 3 dies sense parlar-li!
He anat a bastants concerts flamencs, i no ho he vist mai, i estic d'acord amb tu, és una mica trist i poc educatiu, la veritat.
I mira que he vist el farruquito, on l'home és "el més gran", però quan surt la mare a ballar, no vegis com la lloen!! Petons!!
Jo els Vivancos els conec d'haver-ne sentit a parlar molt i de veure'ls també diverses vegades a la tele. Tenen bons cossos, sí, perque són ballarins professionals i fan un flamenc molt canyeru. Malgrat tot, trobo molt fora de lloc aquesta reacció entre el públic femení... Quina imatge... Quan els he vist a la tele em van vibrar, però aquesta sensació la crea la música, el zapateao, l'energia que transmeten en ballar... quatre —bé... set!— tios sense jaqueta!
Estic d'acord amb la opinió general: és molt trist veure dones que imiten els pitjors comportaments masclistes...
Publica un comentari a l'entrada