Recordo perfectament aquella trucada encara que faci ja més de 10 anys. El silenci que es va fer i el no saber què dir. Els dies posteriors que no alleugeraven la notícia. Em vaig fer un fart de plorar. Com podia ser que la vida fos tan dura, tan injusta amb una persona que ho havia passat tan malament des de que va nèixer. La figura de la mort se m’apareixia amb una tristesa ben gran.
I com podia ser que una cosa que em sonava tan llunyana, fos tan propera, pogués afectar a una persona a qui tenia molta estima. Fins llavors semblava un relat de por que penses que mai et tocarà de prop.
Però m’havia de posar al meu lloc, ser forta i com si no passés res, no podia afectar a la nostra relació. Sabia tota la teoria, les cures i el que calia seguir, però mai en vaig parlar, mai em vaig formar. Un dia no vaig saber reaccionar, i aquell dia em continua fent mal, el recordo com si fos avui i em continua sabent molt de greu. En canvi, ella que segur que s’ha trobat amb mil i una situacions, no se’n deu enrecordar gens ni mica.
La seva vida ara no és gaire millor a la que podia haver pogut accedir. Va tenir una oportunitat d’escapar de tot el que l’envoltava i viure conseqüentment amb la seva malatia ara ja crònica. Però no va poder ser, no es sap cuidar a ella mateixa, no s’estima, i per tant, els que l’hem conegut i estimat, no podem esperar que estimi.
La SIDA, en el seu cas, no la va contraure pels seus actes sinó que va ser a conseqüència de la vida d’altres. La persona més innocent va rebre una altra bofetada a la seva vida. Deia que ja estava acostumada, però segur que aquesta càrrega va ser ben dura.
Amb els anys, he aprés la importància dels nostres actes, de pensar en el que fem. Sabent que som lliures per viure la vida com la volguem viure, però també sent responsables que la nostra vida i els nostres actes poden tenir importància en d’altres.
Darrerament he sentit converses on es frivolitza molt de les malaties de transmissió sexual, i no precissament en entorns d’exclusió social sinó entre persones amb estudis i un suposat criteri. No entenc com es pot frivolitzar tant amb la salut, la pròpia i la dels demés. No entenc que persones que potser avui van lluint el llaç vermell perquè és el què toca, després no siguin conseqüents i mantinguin relacions sexuals esporàdiques sense protecció simplement pel fet de deixar-se portar pel moment o perquè li han dit que el condó tampoc prevé de totes les malalties. No ho entenc i em continua frepant de valent.
I com podia ser que una cosa que em sonava tan llunyana, fos tan propera, pogués afectar a una persona a qui tenia molta estima. Fins llavors semblava un relat de por que penses que mai et tocarà de prop.
Però m’havia de posar al meu lloc, ser forta i com si no passés res, no podia afectar a la nostra relació. Sabia tota la teoria, les cures i el que calia seguir, però mai en vaig parlar, mai em vaig formar. Un dia no vaig saber reaccionar, i aquell dia em continua fent mal, el recordo com si fos avui i em continua sabent molt de greu. En canvi, ella que segur que s’ha trobat amb mil i una situacions, no se’n deu enrecordar gens ni mica.
La seva vida ara no és gaire millor a la que podia haver pogut accedir. Va tenir una oportunitat d’escapar de tot el que l’envoltava i viure conseqüentment amb la seva malatia ara ja crònica. Però no va poder ser, no es sap cuidar a ella mateixa, no s’estima, i per tant, els que l’hem conegut i estimat, no podem esperar que estimi.
La SIDA, en el seu cas, no la va contraure pels seus actes sinó que va ser a conseqüència de la vida d’altres. La persona més innocent va rebre una altra bofetada a la seva vida. Deia que ja estava acostumada, però segur que aquesta càrrega va ser ben dura.
Amb els anys, he aprés la importància dels nostres actes, de pensar en el que fem. Sabent que som lliures per viure la vida com la volguem viure, però també sent responsables que la nostra vida i els nostres actes poden tenir importància en d’altres.
Darrerament he sentit converses on es frivolitza molt de les malaties de transmissió sexual, i no precissament en entorns d’exclusió social sinó entre persones amb estudis i un suposat criteri. No entenc com es pot frivolitzar tant amb la salut, la pròpia i la dels demés. No entenc que persones que potser avui van lluint el llaç vermell perquè és el què toca, després no siguin conseqüents i mantinguin relacions sexuals esporàdiques sense protecció simplement pel fet de deixar-se portar pel moment o perquè li han dit que el condó tampoc prevé de totes les malalties. No ho entenc i em continua frepant de valent.
16 comentaris:
Associar la SIDA als suposat "pecats" de les persones que la contrauen és una aberració. Sinó que els ho expliquin a les nenes menors africanes que la contrauen quan són violades per portadors de la malaltia, perquè existeix la creença que si ho fan amb una verge es "netegen". La SIDA és una malaltia de la humanitat, de tota la humanitat. Un post excel·lent :)
És difícil entendre com hi ha persones que banalitzen aquesta malaltia, sobre tot el jovent a qui s'ha d'educar perquè no caiguin en aquests perills. Molt bon apunt!
realment la SIDA es un assumpte molt seriós: a l'Àfrica ha desaparegut tota una generació (la força de treball) i als paísos occidentals, se la considera menys ofensiva degut a les teràpies actuals que permeten la supervivència.
Com es pot baixar la guàrdia?? encara queda molt per fer...
felicitats pel post!!
Jo he sentit algun cop de més d'un tio allò de «No entenc per què hi ha ties que s'entesten a fer-ho sense preservatiu. Que no pensen en els embarassos???». I jo els responc «Un embaràs és el millor que pots agafar! La SIDA no només la podem agafar les dones per cardar sense condó». I també és gent amb estudis, que ho ha dit...
Amb el sexe la gent és pensa que és immune a qualsevol cosa... No ho sé...
No he conegut mai ningú que patís aquesta malaltia, així que no et puc dir com reaccionaria, però em faria molt mal veure que no té cura de si mateixa...
Un abraçada ben gran, bunika. T'ha quedat un article molt sentit.
Fa anys que se'n parla, que se n'escriu articles, que es difont la notícia i tot i amb això, hi ha gent que no ho vol veure aquesta crua realitat.
L'altre dia, sense anar més lluny, va sortir la notícia d'un grup de gent (gairebé els podríem catalogar de sectaris), que pensa que tot plegat és una enganyifa i que la malaltia en realitat no existeix. No m'ho podia creure!
Cal que la societat es consciencii plenament del que està succeint, aquí i a la resta del món, però molt especialment a l'àfrica.
Et felicito Rits per aquest excelent post!!!
És complicat, i és complicat rebre bufetades i bufetades però tu te n'adones i aquest petit reconeixement ja dóna força a les persones que han vingut a lluitar contra corrent.
Suposo que no ha de ser fàcil reaccionar com toca davant d'una notícia així, sobretot si no hi estàs acostumada. No te'n facis mala sang tampoc i si ets amiga seva i d'això ja fa 10 anys, ja li estàs demostrant que te l'estimes.
Un bon apunt, rits, i molt sentit!
Petons!
Un molt bon post nena, per reflexionar.... just en parlava fa un parell de dies amb la meva filla (que ara té 13 anys).... l'us del presenrvatiu no és només per no quedar embarassada (com bé diu la Núr, això és potser el "millor" que et pot passar per no fer-lo servir).... M'ha agradat llegir-te així, tan sensita i sensibilitzada.... Un gran petó :)
És una gran irresponsabilitat no prendre precaucions en mantenir relacions sexuals. A dia d'avui no se'ns pot vendre la moto de que no n'hem de tenir, que ens hem d'aguantar. Això no passa, i molt millor que sigui així, perquè el sexe ha de ser una cosa ben natural i maca si es fa amb qui t'estimes. I si no és així, millor que prenguis precaucions, hi ha molts mals de cap que et pots estalviar. Sexe, sí, però responsable. I se'n pot fer tota la broma que es vulgui, com de tot, però cal predicar amb l'exemple i no ser un eixelebrat.
Per desgracia hi ha masa gent sense conciencia encara.
Suposo que molta gent no considera la Sida, o altres malalties, com una cosa "real" fins que "toca" a algú del seu voltant. Com si pel fet de no conèixer ningú que tingui la malaltia, aquesta no fos del tot "real", com si només anés amb els altres.
Poc cap que tenen, si van pels puestus cardant sense protecció.
Tots hem d'aprendre de la SIDA i hem de deixar de tenir-li por, tant sols li hem de tenir el respecte que fa i ser conscients amb els nostres actes.
Enhorabona pel post, fantàstic.
No haig d'anar gaire lluny per veure les besitèses que s'arriben a fer amb el tema del sexe. Tinc molts amics/gues que el cap de setmana amb dos copes de més se'n van al llit amb una rapidesa extraudinària, sense prendre precausións... Ens fiquem les mans al cap, quan una d'elles ens contesta: Escolta, jo ja prenc pastilles!! Que prenyada no em quedaré!!
Creuen que el pitjor mal és quedar embarassades... Avui, he llegit al diari, que a Vic, l'any passat han trobat 15 casos més de Sida.
Hi ha gent (perquè tampoc hem de generalitzar) que es pensa que a ells mai els hi passarà. Fins que passa. Però després ja és massa tard. I no és perquè no estiguin avisats.
A partir d'aquí, si passen de tot, si no valoren el què tenen, ni valoren el què és viure; ells han de ser conseqüents amb els seus actes.
Ara bé, també és sancionable aquells que no diuen res i que el transmeten. Això és ser un fill de la gran muntanya (com deia l'Òscar).
Hi ha molta hipocresia. Petonets!!
Feia molt temps que volia parlar d'aquestes experiències. De la vida d'aquesta noia i de les converses que no entenc. I ahir es van ajuntar. Moltes gràcies pels vostres comentaris.
CLIDICE, completamente d’acord. Desconeixia aquesta pràctica africana i em sembla molt bèstia. El problema de la SIDA a Àfrica és de dimensions impressionants i sembla que no en vulguin tenir conciència. No els culpo a ells, però costa tant arribara poder parlar-ne obertament. Hi ha moltíssima feina a fer, i com sempre, els més dèbils són els que tenen menys mitjans i necesiten més ajuda.
KWEILAN, doncs si. De vegades no entenc segons quines actituds dels adolescents i joves (m’estic fent gran,..ais…). Sembla que no donin gens de valor a la seva pròpia salut i que aquesta malaltia ja estigui completament superada, com moltes d’altres. Com si a ells no els pogués passar.
BALLARINADEPLOM, com li deia a la Clidice, la situació de la SIDA a l’Àfrica és realmente molt preocupant, i aquí molts cops fem ulls clucs a les seves mancances. No ho entenc com es baixa tan la guardia, com que gairebé ja no se’n parla….
NUR, exacte, no s’enten i menys entre persones que es donen d’intel•ligents i conseqüents. Em sembla molt trist que l’únic en què es pensa sigui en un embaràs no deistjat.
-ASSUMPTA- m’has deixat de pedra amb això d’aquesta colla d’energúmens que es pensa que és mentida. Ais, ja els presentaré aquesta noia perquè diguin que és mentida!
Sí, CESC; els que estem al voltant només podem fer que estar al costat seu i anar-li fent entendre que per molt dura que sigui la vida, cal mirar endavant.
RITA, bé amigues no sóm, vam coincidir en un temps però ara ella és lluny d’aquí, va voler canviar d’aires i tots els que erem al seu voltant vam creure que li donaria possibilitat de tornar a començar. Jo em continuo ent mala sang, però fa 10 anys i llavors encara no teníem la mateixa información o si més no, jo. Ara sé que no reaccioanria així.
El millor CRIS, poder-ne parlar obertament amb els fills i concienciar-los.
XEXU, jo no parlo d’absinència ni res, el sexe està per gaudir-lo, com un munt de coses. Parlo de ser conseqüent i responsable, com amb moltes altres coses com el beure, el sortir fins tard, prendre drogues, cuidar el menjar…. Com amb tot, cal pensar el què es fa i perquè. Jugar amb la salut no és bona cosa, i menys quan saps que es poden transmetre malalties com és en el sexe sense precaució. De fet, estem parlant del mateix amb diferents paraules.
STRIPER, doncs és feina de tots ana conscientciant-los.
FERRAN, malauradament no només pasa amb la SIDA, però si a veure si la gent va prenent conciencia. És feina de tots.
Completament d’acord GARBI. Perde-li la por per actuar amb noramlitat amb els qui la pateixen. Respecte per no contraure-la.
Ostres _MEIA_ és una mica fort això de la teva amiga de les pastilles? Si prens pastilles i tens parella estable, em sembla fantàstic, però un tio que acabes de conèixer noe t dirà si pateix alguna malatia (potser perquè fins i tot igual ni ho sap). Ais,…. A veure si poc a poc anem aprenent alguna cosa. A tot arreu han augmentat els casos de SIDA per aquesta despreocupació. Alarmant.
INSTINTS, completament d’acord amb tú. Se suposa que si tens una malatia com aquesta tens dret a tenir una vida completamente normal, però has de posar els mitjans per no transmètre-la, a ser conseqüent.
Publica un comentari a l'entrada