30/11/09

Tempus fugit


Finalment el fred s’ha dignat a fer acte de presència, deixant glaçades les mans i la cara pel vent, fent encendre les estufes i convidant-nos a treure els jerseis gruixuts que semblava que no sortiríen dels armaris.

De cop, ja és Nadal. Encara falta gairebé un mes, i les notícies en van plenes. Les fires, les llums i els anuncis ens el fan evident, ens conviden a submergir-nos en compres a temps, en despeses i opulència per deixar enrera els mals moments.

El temps passa, massa ràpid; no ens deixa descans.

I jo tinc la sensació d’haver perdut un temps. Una sensació molt estranya, com si un munt de vida hagués passat al meu voltant i jo hagués estat estàtica, com la llum que passa ràpid en les fotografies amb la lent ben oberta.

Tanco els ulls i encara sóc al setembre, aquell setembre tan estrany on encara era estiu, vivia el dia per la nit i tenia les vacances per endavant. I en canvi, quan surto al carrer tot és tan diferent.

Estar a casa fa que la vida se m’hagi escapat i és una sensació diferent a quan l’has deixat escapar per por o per impossibilitat d’assumir-la. És com si hi hagués un buit. Molt de temps per pensar, donar voltes innecessàries a les coses, per gaudir d’estar a casa, llegir o veure pelis que no acabo doncs cap m’interessa, planejar un futur proper, nous reptes, però no per viure, com si aquest temps etern no hagués passat perquè no ha passat res. És com si m’haguéssin robat una part del temps.

Per això si el temps passa, i passa ràpid, potser una altra vegada, quan el deixi escapar voluntariament, m’ho hauré de pensar dues vegades.



Ps. No sé si s’entendrà res del què he escrit. Ja ho he dit, és una sensació molt estranya. Una versió diferent del significat de tempus fugit.
Que consti que m’agrada més l’hivern que l’estiu, eh! No canvio per res la fresqueta per el calor esgotadora de l’estiu.
Amb tot, he guanyat la porra del Barça-Madrid amb els companys de rehabilitació. Potser la meva sort ha començat a canviar?
Per cert, la fot, treta del flickr.

16 comentaris:

Striper ha dit...

Anims noia que de vegades esta malament fisicament ens ensorra tambe mentalment.

- assumpta - ha dit...

Potser perquè aquest any també he hagut d'estar massa temps a casa, potser perquè els anys em sembla que cada vegada tenen menys dies, potser per res de tot plegat...
però tinc una percepció molt i molt semblant.

No obstant, hi ha un tret diferencial... a mi no m'agrada l'hivern, je,je!

Endavant amb la recuperació, que això és el que ara importa de veritat i amb les visites...

Preciosa la cançó de la Norah jones, com totes i molt maca també la fotografia.

Petons de bona nit, Rits!
;)

Tirai ha dit...

Curiós. Reconec la sensació de "ostres! com passa el temps!", però en el sentit que tu dius de que me l'hagin pres. Tot i que, ara, em podria sentir així. Em sol passar tenir la sensació de: "com he pogut deixar que el temps passés tan ràpid sense fer-hi res?" Però, saps què? No crec que cap temps sigui perdut, potser tu necessitaves estar un temps a casa deixant que el temps passés..,

kweilan ha dit...

Suposo que a mesura que et vagis trobant bé i vagis recuperant la teua vida quotidiana tot anirà posant-se al seu lloc. Ànims i una abraçada!

DooMMasteR ha dit...

Ànims amb la recuperació! És normal que tinguis aquesta sensació estant tant de temps sense poder fer tot el que voldries :-)

Un petó ben fort!!

XeXu ha dit...

D'aquí un temps, quan hagis recuperat la teva vida, això ja no et preocuparà. És justament perquè l'estàs recuperant que veus que des de setembre has fet poques coses, però també ho pots compensar quan estiguis bé, com tu dius, pensant-ho dos cops abans de perdre un temps que de vegades és preciós. Tampoc no cal estressar-se. Estic convençut que aquesta temporada a casa també has guanyat coses que aprendràs a valorar amb el temps. Només el fet d'haver pensat molt segur que ja és alguna cosa. I tu mateixa ho dius, has guanyat la porra, potser sí que et canvia la sort. I no oblidis el metge, hehehe.

Clidice ha dit...

En tot cas una música boníssima :) i si dona, la sort te la fas tu mateixa ;)

Assumpta ha dit...

Dons penso com en XeXu...tens aquesta sensació perquè encara no estàs bé, però ja veuràs com quan vagis a ballar amb el metge... ai!... vull dir... quan vagis recuperant-te més i més aquesta sensació canviarà :-))

Assumpta ha dit...

ai, jejeje qui ha dit que tot s'aniria posant al seu lloc ha estat la Kweilan... però el meu cap ha fet un poti-poti amb les seves opinions i ho he barrejat (em faig gran, xiqueta! jajaja)

Carme ha dit...

Alguna vegada he tingut aquesta sensació, però després en recuperar la normalitat, desapareixerà.

Els parèntesis obligats... sempre costen d'assumir, però ara ja estàs en una bona via de solució.

Toni ha dit...

Jo ho he entés a la perfecció, tinc la mateixa exactament sensació...

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, bé, en èpoques de recuperació, d'haver d'estar tancat a casa, sembla que no passin els dies i, en canvi, just quan surts al carrer ho veus tot diferent. No res, que cada segon és important… :-)

instints ha dit...

És molt fàcil caure, sobretot perquè veus que els dies són leeeents i t'apalanques. No deixis de fer coses, sobretot si pots sortir al carrer, que et dóna vida i et fa veure les coses d'una altra manera. Nena, quina sort amb la porra, tant de bo sigui una bona senyal!!! Petonets!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
rits ha dit...

STRIPER, en sóc consciente que els darrers temps no he estat gaire animada.

-ASSUMPTA- si que cada vegada els anys passen més ràpid. No s’hi pot fer res. I si, totes les de la Nora són maques. Necessito la seva tranquil•litat.

TIRAI, això de que no hi ha temps eprdut m’ho ha dit molta gent, xò la sensació que ha sigut així no aconsegueix treure-me-la res encara. Espero que tot se’m vagi passant.

Gràcies KWEILAN i DOOMMASTER, si sé que ja queda poquet.

XEXU, seguramente serà així, però ara aquesta sensació no marxa. A veure si és veritat que la sort m’ha canviat!

CLIDICE, feia molt temps que no l’escoltava. Té disc nou i sona força bé i amb un toc diferent.

ASSUMPTA, així tot canviarà quan vagi a ballar amb el metge, oi? Doncs ja sé què lit inc que dir quan el vagi a veure!!! Però li diré que és la teva recomenació, eh!

CARME, alleugereix saber que més gent ha passat per això. Si, poquet a poquet anirà passant.

TONI, desitjo que se’t passi aviat.

P-CFACSBC2V, a aprofitar-los tots!!!

INSTINTS, poc a poc tot es va posant a lloc, i ara ja surto més al carrer. Recuperant vida.

Núr ha dit...

hahaha! Em quedo amb la millor notícia: t'has endut la porra! Sí, senyora! :D

No t'amoïnis tant per deixar córrer el temps. Si et preocupa, ja saps que de seguida pot intentar fer-hi alguna cosa, no? A internet pots trobar un munt d'idees de coses que es poden fer a casa! :)

Molts ànims! Pensa que a hores d'ara ja queda força menys! ;)