29/11/09

El metge

Quan el teu metge resulta que és jove, simpàtic (encara que de poques paraules) i guapo, es generen aquelles situacions comico-patoses difícils d’evitar.

És a dir, no pots agafar i conèixer el metge en una habitació d’hospital, amb l’amiga que s’ha quedat a dormir mig canviant-se de roba i tenint una conversa una mica pujada de to per a les vuit del matí. Però esclar, ens acabavem de llevar, ella es vestia per marxar, tenia una cita a la tarda i esperàvem que entrés la enfermera i no pas el metge. I no el pots conèixer així perquè llavors s’espanta. Encara ara, recordem la cara que va posar i esclafim de riure i ens posem vermelles.

No pots agafar i quan acaba l’operació quedar-te’l mirant fixament. No cola que fóssin els efectes de l’antesèsia, doncs era anestèsia epidural i diria que no afecta pas als moviments del cap.

No pots agafar i no ser prou previsora per apuntar totes les preguntes que li vols fer en un full, doncs quan arriba i et demana quines preguntes tens, no saps com, però les has oblidat de cop.

No pots agafar i tot i mirar-te la roba que et posaràs per anar a treure’t les grapes, però posar-te aquella camisa que marca tot el senyal de la marató que ha suposat pujar des del cotxe a la segona planta on té el despatx. O el pitjor, no et pots fer la xula dient que no et cal estirar-te i quan t’ensenya la primera grapa, marejar-te de cop.

Això sí, que el teu metge sigui jove, bon professional i simpàtic (i ja trec lo de guapo, perquè en el fons és el de menys) té els seus avantatges. Podem agafar i xerrar de coses diferents a la pròpia lesió perquè no em faci mal la ferida mentre em cura, podem parlar sobre les ganes de tornar a casa meva o dels problemes de la feina.

Podem agafar i parlar de les seves lesions i accidents perquè vegi que tots hem passat per coses d’aquestes, i fins i tot podem agafar i fer bromes de la complicada vida quan estàs enguixat o de les meves “grans habillitats” amb les crosses i la meva tendència a caure.

És a dir, tenir un bon metge, amb qui puguis tenir prou confiança i et sentis recolzat és de les millors coses que et poden passar mentre estàs de baixa. I a més, la sort que he tingut, és que l’equip de fisioterpeutes que m’ha tocat, són igual de gran equip.

Ps. Després d’una setmana de rehabilitació ja poso el peu a terra, encara que sense posar-hi pes. Començaré la setmana vinent a posar-li poc a poc el pes. Això és lent, però segur i ja comença a tenir un altre color. El peu dret comença a assemblar-se una micarrona al seu germà l’esquerra, malgrat encara estigui inflat i hi hagi hematomes per a tot el taló i la cama.
La cançó del laterl,... les ganes que tinc de posar-me a ballar!

19 comentaris:

XeXu ha dit...

En un metge jo busco la confiança, és a dir, que confiïs en el que et diu, que creguis que està fent la seva feina i que no et generi dubtes. Si no creus en el que et recomana el metge malament.

Per altra banda, tampoc està de més que tingui aquestes altres qualitats que destaques. Si teniu bon rotllo millor. I ja saps, la cam et pot fer mal durant molt temps, em sembla que li hauràs de fer moltes visites...

Carme ha dit...

Un post molt divertit i sempre és d'agrair que un cop tens la confiança professional en un metge a més a més sigui agradable, amable i simpàtic

M'alegro que la teva lesió es vagi encarrilant...

Tirai ha dit...

Mira, has pogut viure situacions divertides. A mi, m'has fet pensar en les mans d'un metge que va visitar ma mare, em vaig quedar "enganxada" mirant-les

Rita ha dit...

Trobar això en un metge és fantàstic. Jo en tinc un que fa més de 20 anys que em visita i ja és com si fòssim família.

Un post deliciós, rits!

Celebro que tot progressi adequadament! ;-)
Petons!

Assumpta ha dit...

Jajajaja això semblava un anunci de la Master Card!

Tenir un metge com la Rits no té preu!! :-))

Aviat podràs ballar, sí senyora!! ;-))

kika ha dit...

me n'alegro molt de que el peu vagi millorant! felicitats!

Striper ha dit...

Jop amb la meva doctora també tinc molt bona relacio i el que ens diguem per el nom i parlem amb sense parafernalies ajuda força.

- assumpta - ha dit...

Que un facultatiu et doni la confiança de saber que estàs en bones mans és prioritari, però si a més, te totes aquestes qualitats afegides... això és un regal dels deus!.

A veure ara que fas, je,je que la propera visita ja la deus de tenir programada...

Celebro que tot vagi endavant!
Petonets.
=)

kweilan ha dit...

Me n'alegro que ja estiguis millor. Ànims!

Clidice ha dit...

Ei! què bé que tot vagi com cal! per cert, una mica de desmai, amb segons quin metge, crec que està permès (hihihi) ;)

P-CFACSBC2V ha dit...

Que bé que trobis un bon metge i un bon equip! Ja veig que aviat podràs ballar! :-)

garbi24 ha dit...

Ves amb compte que la primera cursa no la facis anant a sopar amb el metge.
Que bé que et milloris....ja falta poc

Cris ha dit...

El millor de tot és que tinguis ganes d'anar a ballar!!! Jo estic envoltada de metges (psiquiatres per més inri) així que.... ni els trobo guapos, ni m'els miro amb ulls "llaminers" jajajaja, un petó nena, millora't ben aviat!!! :)

Cesc ha dit...

Mare meva el metge... poc a poc!

estrip ha dit...

i aniràs a ballar amb el metge o amb l'amiga?

Ballarinadeplom ha dit...

sempre s'agraeix un tracte cordial per part d'algú que t'ha de tocar allà on fa mal, no?

espero que ben aviat puguis ballar
:)

jordicine ha dit...

Si a més de bo és guapo i simpàtic ho té quasi tot, no? Ara només cal que sigui solter. Ja ja ja. Un post molt simpàtic. Me n'alegro que estiguis millor. Un petó.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i pels ànims. Cada vegada queda menys per la recuperació total.

XEXU, evidentment que el més important és poder-hi confiar, perquè li dones de les coses més preuades, la teva pròpia salut. I si, tenir bon rotllo, està molt bé, encara que en el fons és secundari i aquest post sembla força superficial. Així que sols et diré que ja estic pensant que quan acabi amb la pota tiesa, aniré a veure'l per l'espatlla que tan em fa mal des de fa temps però que mai li dono importància. je, je, je; ara ja és el meu traumatòleg oficial!

Gràcies CARME, i si, tot es va encarrilant i em sento afortunada De vegades tot ho fa tan fàcil que sembli que el que m'ha passat no sigui res (en el fons no és res important, però tb he conegut gent que ho ha passt molt malament)

TIRAI, les mans dels metges!!! saps que no li he mirat gaire??? ais, i això que sempre m'hi fixo!!! a la propera visita, han de caure (crec que les té un pèl peludetes, per això no m'hi vaig fixar)

Doncs RITA, que el mantinguis per molts anys més! és veritat, jo el metge de medicina general també fa molts anys que el tinc. és super sec (fins i tot podria dir que fa por) però és genial com a metge i molt bona persona.

És que ho té tot, ASSUMPTA!! encara em faré del seu club de fans! Si em llegís!!! quina vergonya!!!!!

Moltes gràcies KIKA, poc a poc tot torna al seu lloc.

STRIPER, és que les veritats són el millor. I tenir confiança amb el metge, per dur que sigui el que t'ha de dir, és molt important.

Je, je, -ASSUMPTA- i tant que està programada! aquell dia aniré en punta en blanc, que ja ni guix i espero que només amb una crossa!!! ell tb n'ha fet alguna de ben patosa i que em vaig descuidar posar al post, com va er treure el guix amb unes estenalles gegants manuals, doncs la serra s'havia espatllat i es posava nerviós d'haver d'esperar l'altre. Pobre, va acabar tot suat!!!

Moltes gràcies, KWEILAN.

CLIDICE, però ell es va riure de valent, eh!! i no em va venir a socòrrer pas, que pobre estava empantaganat amb el betadine i les grapes.

P-CFACSBC2V, i tant, en tinc unes ganes boges de poder tornar a ballar i caminar!

Uix, GARBI24, no sé, no sé,... no crec pas que ell estigui per aquestes curses.

CRIS, et passa com a mi amb els advocats,...ben lluny!!!

Vaaaale, CESC, si camino a 1 per hora!! a poc a poc segur!!!

ESTRIP, m'has pillat!!! amb qui m'agradaria anar a ballar n'és un, però molt em temo que aniré a ballar amb l'altra!

BALLARINADEPLOM, doncs tens molta raó, no sempre és fàcil que t'entenguin i respectin el procés de recuperació sigui com sigui!

JORDICINE, i tant que ho té quasi tot, però algun defecte ha de tenir oi? mmm, investigaré a veure quin és el seu estat sentimental....je, je, je

Assumpta ha dit...

Jajajaja quina gràcia!!! Club de Fans!! :-)))