La notícia del dia.
Fa 20 anys va caure el mur.
Però quants murs s'han construit després? Quants queden per enderrocar? Quants murs ens impedeixen veure-hi clar?
Quants anys hauran de passar per tornar a veure saltar un mur els herois que creia veure per televisió amb 13 anys? On estan els ideals per lluitar, per treballar en un futur? Ni revoltes, ni canvis, ni res. Apagats, indignats i sotmesos. Així ens trobem des de fa un munt de temps.
Fa 20 anys va caure el mur.
Però quants murs s'han construit després? Quants queden per enderrocar? Quants murs ens impedeixen veure-hi clar?
Quants anys hauran de passar per tornar a veure saltar un mur els herois que creia veure per televisió amb 13 anys? On estan els ideals per lluitar, per treballar en un futur? Ni revoltes, ni canvis, ni res. Apagats, indignats i sotmesos. Així ens trobem des de fa un munt de temps.
ps. Quan va caure el mur no entenia res. No sabia res, en prous feines havia arribat a estudiar la Segona Guerra Mundial, i això que el nostre professor de socials de vuité es va entossudir en explicar la història al revés, començant pel segle XX i anant enrera, doncs ens deia que cada any apreníem el paleolític però mai arribàvem als nostres dies i no sabiem res del què passava. Quin passat proper tan combuls, però com de vegades continuem fent ulls clucs a tot el que continua passant.
La foto, de la tardor de l'any passat. Abans que el East Side Gallery fos restaurat.
La música, una de les pelis que em venen aquests dies al cap: 1, 2, 3; El cielo sobre Berlín, Good Bye Lennin, La vida de los otros,....
La foto, de la tardor de l'any passat. Abans que el East Side Gallery fos restaurat.
La música, una de les pelis que em venen aquests dies al cap: 1, 2, 3; El cielo sobre Berlín, Good Bye Lennin, La vida de los otros,....
20 comentaris:
Aquestes preguntes tambe me les faix jo si trobes resposta...
tens raó, va caure un mur per ... no res?
un mur a terra en 20 anys i 20 murs aixecats,i potser em quedo curt... sobretot si comptem els murs que no es veuen...
No hi ha resposta a algunes preguntes.
Això mateix, si algú troba la resposta, que la digui, jo tampoc la sé.... Mira per on, em pensava acompanyament musical de The Wall, dels Pink Floid, però, ben trobada la peça.... Un petó rits :)
Nosaltres mateixos en tenim un de colocat per alla a la zona de la franja, amb l'agreujant que deixa passar tot el que no volem i el que hauria de passar no passa, euros per exemple
Hehehe, és més llarga la ps que el post...
Jo tampoc entenia res en aquella època, és clar, amb 11 anyets. Recordo les imatges, però em queda tot molt llunyà, sobretot el que passava abans, ja que a mi ningú no em va explicar la història al revés, i al final me'n vaig anar cap a ciència.
Ùmmm... Jo en tenia 12 i també, recordo el meu mestre d'història dient-nos que era un gran esdeveniment, però que no era el primer que vivíem que l'anterior no el recordàvem (he arribat a la conclusió que es refereria al 23F). Era un gran mestre que fa poc vaig retrobar, era l'únic que tenia els nassos de posar-me només 7 en els examens.
Fet aquest apunt personal dir que és realment vergonyós això dels murs construits abans i després. És com quan érem petits i dibuixàvem una línia al pupitre de l'escola per indicar quin espai era de cadascú. Millor dit: és molt pitjor.
Va ser bo que caigués el mur de Berlín, però la fi del sistema socialista (o quasi), ens ha deixat sense alternatives reals i no deixa de ser trist (i no defenso el comunisme, suposo que m'entens)
Trobo una gran idea això de començar la història pel segle XX.
Sempre ens apreniem perfectament totes les estapes de la prehistòria, després Egipte, Grècia, Roma... i, apa, a córrer al final i a veure el que més s'apropa als nostres dies a correcuita :-)
Ja no sé ni quants murs hi ha...
Rits, jo volia fer un post per avui, però crec que et concedeixo el fet d'haver-lo fet per mi. La música que estic escoltant excel·lentment triada, m'encanta Tiersen, i la pel·lícula em duu records d'aquests que a en XeXu li provoquen ganes de trencar cames :p
Molts murs, masses barreres, senyal de masses conflictes. Un d'ells, Israel i Palestina...Un altre que sí que vaig veure de prop, el mur amb filferro al damunt entre Shankill i Fall's Road (barris protestant i catòlic de Belfast).
A vegades els murs també hi són entre persones que s'estimen o s'han estimat. És llavors quan ens n'adonem del dolor que suposa un conflicte a més propera escala.
El cielo sobre Berlin la tinc a casa en VO per a veure-la!
Jo aleshores tenia 6 anys, així que amb prou feines en recordo res...
I sí, aquell mur va caure, però encara en queden tants...
El cinema alemany és una de les meves passions y 'Good Bye Lenin' la seva obra mestre. Jo vaig anar a Berlín de viatge de noces i em van vendre un bocinet de mur. No sé si pot ser autèntic o no, però en el seu moment em va fer gràcia. Un petó.
Aix que tothom està posant l'edat!! jajaja jo en tenia 8, el 1989.
Doncs jo en tenia 30, velleta que és una! :P, i ho recordo amb una gran emoció, va ser una nit, davant la televisió, que no crec que oblidi mai. Com crec que no hauríem d'oblidar mai ningú de que pot ser capaç la gent en un moment donat...
Good bye Lenin em va encantar!
Molt bona la idea d'aquest professor d'anar endarrera en el temps!
Petonos, maca!
Si et serveix de consol, jo encara no entenc res... hi ha massa murs per tot el planeta i encara n'hi ha més que no estan construïts físicament però que són tan alts o més que els altres.
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Justament volia parlar dels murs físics i els que no es veuen, perquè de vegades són igual de difícils de tombar.
Striper, no la trobo la resposta, però que ens ho anem preguntant ja és un bon pas.
Clidice, suposo que si que va suposar coses. Si més no, llibertat de moviment de famílies separades, de perspectiva,... dels berlinesos.
estrip, crec que si que són al voltant de 20, i els que no es veuen, buf, aquests sumen molts!!!!
kweilan, però si ens les preguntem, ja fem algun pas, no?
M'alegro d'haver-te sorprés, Cris.
garbi24, veus amb aquest no hi havia comptat.
Xexu, mira va com va. Aquesta vegada era més llarga la ps. Vols dir que haguéssis canviat? crec que no, ets massa científic!
Tirai, és curiós com ens recordem de certs professors. Aquells que et marquen. Això dels pupitres no ho havia fet mai! xò potser és perquè teniem taules separades, encara que ajuntades per parelles i l'espai quedava delimitat.
Assumpta, justament per això ho va fer, i reconec que va ser la única vegada que vam estudiar les guerres mundials amb cara i ulls.
Xitus, saps perquè t'agrada tant la música? xq és de l'autor d'Amélie!!! xò encara que el XeXu vagi trencant cames, espero que els records no et facin trencar-me una a mi, que ja en tinc una de trencada!!!!
Per sort, el mur d'Irlanda del nord poc a poc es van trobant vies per superar-lo i això que és ben difícil!!!
Aquests murs entre persones que s'estimen o s'han estimat són molt dolorosos, ben cert.
No era obligat posar l'edat, però vistes les estadístiques, ets dels més jovenets amb la Núr.
Núr, doncs troba un moment per veure-la ja! és boníssima
jordicine, en continuen venent. No se sap si és real o no, xò si que fa gràcia. És una peli mooolt bona!!
Rita, hi ha esdeveniments que no s'obliden i que cal recordar el que va suposar.
Salva Piqueras, doncs poc a poc, amb el treball del dia a dia, els haurem d'anar escalant.
Què diuen, que s'ha de trencar alguna cama per aquí??
N'hi ha tants de murs visibles o invisibles... tots ells ignominiosos. Alguns, fills d'aquells, son encara mes mostruosos que els originals. I ara pernso, per exemple, en el construit a Israel.
Pero n'hi ha molts mes.
Potser hauriem de fer mes aixo d'estudiar la historia a l'inreves.
XeXu, mentre no sigui la meva, trenca les que vulguis,...pensa que només me'n queda una de sana i llavors, ni amb les crosses podré anar.
Eulàlia Mesalles, moltes gràcies per la visita. Doncs si, de vegades sembla que no aprenguem res del viscut i el sofert per tornar-nos encara més cruels. Està molt bé això d'estudiar-la al revés, encara que per segons quines coses era complicat, però va ser un curs genial. Imagina't, que encara el recordo!
Realment volen un món ple de pau?
Publica un comentari a l'entrada