23/11/09

Escrit a mà


ps. En un racó de l'estudi hi ha un tresor amagat. Una carpeta amb un munt de llibretes; algunes més grans, d'altres més petites. Llibretes amb lletra de nena, lletra que ha anat canviant i que a vegades no entenc ni jo mateixa. Llibreetes amb fotos, enganxines adolescents o dibuixos; llibreetes amb un munt de records i fins i tot llàgrimes.
Tot allò que m'ha anat passant.
Aquesta llibreta és al menjador. És la que m'acompanya ara, des de que em vaig instal·lar al vuitè vuitena, però en un any gairebé sols he escrit 20 pàgines. Ara també hi ha el vuit8ena.
Ara, el que visc ja no queda amagat dins d'una carpeta, sinó que surt i es comparteix.
Un petó,
rits


La Mireia ens ha convidat a escriure un post a mà, a donar-nos a conèixer una micarrona més. La meva lletra, canviant com el dia, no és de les coses que més m'agraden de mi mateixa, però m'agrada escriure a mà, encara que em torci, tatxi o canviï d'idees. Em resulta més íntim.

21 comentaris:

- assumpta - ha dit...

És ben veritat, com amb el temps anem canviant així com també ho fa la nostra lletra.
Una lletra que en aquest cas, resulta força entenedora. Gràcies per fer-la sortir de la llibreta i compartir-la amb nosaltres.
Petons.
=)

Núr ha dit...

Jo tinc la meva caixa de llibretes encara a casa els meus pares... I també hi tinc totes les coses que tu tens a les teves, fins i tot les llàgrimes... però també molts somriures! I una lletra que ha canviat tant! :D A veure si m'animo a escriure jo també un article a mà. Serà com una mena d'homenatge a totes aquelles llibretes que han quedat tancades dins una caixa! :D

Toni ha dit...

Redéu! Quina lletra més bonica teniu totes... jo no sé si fer un post a mà... donaria por, jaja.

Un beset!

Carme ha dit...

Doncs si que és bonica la teva lletra! M'ha agradat itambé tot això que expliques de les llibretes. Jop amb els anys i canvis de casa he anat llençant totes les llibretes... en tenia un munt.

Clidice ha dit...

No calia la transcripció, tens una lletra molt clara que s'entén perfectament :) fas notar com canvia tot a partir de tenir un blog, els pensaments deixen d'estar tancats en una llibreta :)

garbi24 ha dit...

Ho he entes tot a la primera.....i no deixis d'escriure a mà que ho fas molt bé.
Ara pensant...miraré de trobar les llibretes de quan anava a escola, res de uns anyets enrrera...poca cosa

Cesc ha dit...

Iep quina lletra més clara, sort que ho has escrit a sota, pels què patim de la vista ho tenim més bé :)

Mireia ha dit...

Si les vas guardant a de fer il·lusió recuperar aquestes llibretes. Jo sovint tampoc m'entenc la lletra; però la teva sembla clara i entenedora.

Si em permets et robo la imatge, n'estic fent un recull per , jo també, fer una llibreta per poder recordar a tots els que us heu afegit a fer un psot a mà.

Assumpta ha dit...

Molt maca la teva lletra!! Al mateix temps que ben personal, és fàcil d'entendre! :-)

M'alegra moltíssim que t'hagis unit a la iniciativa de la Mireia! :-)

Cesc jeje si cliques al damunt es fa més gran! ;-)

kweilan ha dit...

La teua lletra és ben bonica. Jo tb guardo coses escrites a mà de fa molts anys.

Striper ha dit...

Quina enveja de lletra la meva es un desastre.

XeXu ha dit...

Doncs no està malament la teva lletra, és prou maca. I això d'escriure a mà, doncs bé, suposo que tots ho hem fet en alguna època de la nostra vida, però jo fa temps que vaig deixar de veure-ho més íntim que escriure a ordinador. Això no vol dir que no escrigui a mà en certs diaris i llibretes, que l'ordinador no sempre et pot acompanyar, i també té la seva gràcia.

Xitus ha dit...

Desconeixia aquesta proposta...I de fet llegir-te la lletra m'ha encantat :)

Potser m'hi apunti properament!

Tirai ha dit...

Sí que tens la lletra maca, sí. Si ho fes jo no sé si entendria un borrall, però potser, ho faré

instints ha dit...

uf, jo tinc llibretes, de totes mides, de tots colors, de tots formats, repartides per tota la casa jeje. Tens una lletra molt maca, ja saps, aprofita-la per omplir la llibreta que només hi tens 20 pàgines escrites... Un petó

instints ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
DooMMasteR ha dit...

Bona iniciativa, i bona lletra :-)

A veure si trobo un momentet!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Suposo que a tots ens passa més o menys, que la pròpia lletra no ens acaba de fer el pes. A mi, la meva no m'agrada gaire, però bé, és el que hi ha....

-assumpta- et dono la raó, la lletra va canviant com nosaltres, però en el fons té una arrel que es manté igual.

Núr, au va, anima't a escriure un post amb lletra a mà.

Toni, que has de tenir por!! apa, apa!! que fins i tot les lletres de metge s'acaben entenent.

Carme, en el darrer trasllat vaig pensar-ho això de llençar-les, però no em vaig atrevir. Em sabia greu.

Clidice, i per a mi això és molt important. Sempre he estat tan reservada... que deixar anar moltes coses aquí al blog és ja molt!!

garbi24, veus les llibretes de l'escola si que les vaig llençar. ais...

Ai Cesc, que la imatge es podia fer més gran!!!

Mireia, ara feia molt que no les mirava ës molt curiós perquè recordes coses que ja havie oblidat per complert.

Assumpta, doncs sempre he pensat que no era gens personal, l'he vist a tanta gent....

Apa, Striper, segur que no hi ha per tant!

XeXu, recordo el teu post de les llibretes. Apart de la llibreta aquesta (que equivaldria a un diari), tb escric en llibretetes,... escric molt,...massa... encara que darrerament aquesta grossa la tenia oblidada per complert.

Xitus, ja he vist que t'has apuntat!! un post genial! ja t'ho he dit allà.

Au va, Tirai, anima't a fer-ho!!

Intints, és ben xulo això de trobar-se amb records o potser tonterietes però que alegren molt.

DooMMasteR, tu també anima't a fer-ho!

Ferran ha dit...

Hehe, si que et torces una micona, eh?? Però ei, que com a mínim s'entén! La meva és horrible: petitíssima, il·legible, lletja com una mala cosa. El teu post "paperil", en canvi, l'he pogut llegir! :)

Jesús M. Tibau ha dit...

cal guardar aquestes llibretes com un tresor

rits ha dit...

je, je, je... si Ferran, no ho sé evitar.... Au va, anima't a escriure, segur que no hi ha per tant!

Jesús M. Tibau, i tant, ben desadetes estan.