Hi ha dies que la nostàlgia s'impregna en cada un dels porus de la pell.
Sense tristesa ni llàgrimes, sense somriures forçats o posats durs. Simple nostàlgia.
On una olor, un color o una imatge et transporta.
L'enyor dels dies grissos,
de la tardor que cada dia és més present i ens refresca l'ànima.
ps. Mai vaig escoltar Pedro Guerra, simplement per portar la contrària a algú. I el que m'he perdut! Ara edita nou disc amb versions, entre elles, aquest Alma mía, que em deixa sense paraules.
18 comentaris:
si, hi ha dies que fan enyorar ... gràcies per la cançó s'hi adiu molt :)
M'agrada la nostàlgia "festiva": la que et fa viatjar a bons moments del passat amb un somriure a la cara però sense enyor trist.
En l'altra nostàlgia, la que et fa pensar en coses que no podràs recuperar, miro de no caure-hi.
Fa poc vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada i em va semblar brutal. Quina lletra!
Maco l'escrit!
Com va la recuperació?
Petons!
Aquesta nostàlgia de tardor m'encanta. Una abraçada!
Un personatge curiós, aquest en Guerra. L'altre dia va estar als 'Matins' amb nosaltres. Parla molt bé. M'encanta el mar quan s'acaba l'estiu. Mmm...
I m'agrada que t'agradi portar la contrària. Ja ja ja. Un petó.
De vegades, quan no podem fer algunes coses, ens morim de ganes de fer-les. Segur que ara t'encantaria passejar per aquesta platja en plena tardor. Paciència, aviat podràs. Ànims.
La nostalgia de vegades benvinguda , pèro de vegades fa mal.
i la pell se sent freda.
Has posat una foto per il•lustrar el post suggerent i preciosa. Acabo de mirar el vídeo que tens a la dreta i la nostàlgia s'ha convertit en alegria divertida. Un bon contrapunt, Rits!
A la fi véns a les meves!! Què n'has de dir del "meu Pedro" com diu el Ramon!! Ara que ja no has de dur-li la contrària a ningú, i tens temps per parar un carro, si vols et passo la seva discografia; i, qui sap, potser acabem anant juntes a un concert seu!!
Petonets!!
Per un moment m'has fet tornar a la platja deserta de El Médano quan vivia a Tenerife (només que allà no hi havia dies grisos com aquest). Allà vaig conèixer Pedro Guerra, a qui el cognom no li fa cap justícia.
Quina cançó tan preciosa, Rits!! No la coneixia i l'he escoltat TRES vegades seguides!!
I ja ha passat un dia més perquè tot torni a la normalitat :-))
Un petó plè de forçaaaaa!!!
Hi han nostalgies que ens recorden coses bones també i això ens fa somriure davant dels dies grisos.
Doncs estem igual Rits, menys per la meva ànima, està freda, freda, congelada.... i no hi ha més.... petons
Avui el dia segueix gris, però a la ciutat es resisteix a ploure. Ja aniria bé que plogués una mica.
Clidice, és la cançó la que em va portar cap al post. La vaig descobrir i no puc deixar d'escoltar-la.
Òscar, a mi tb m'agrada molt aquesta nostàlgia positiva que descrius, encara que de vegades caic en la segona.
Rita, si que és preciosa. Es veu que és una cançó molt antiga, però no l'havia sentit mai. Merci. La recuperació, vaig fent, de repós, ara puc fer poques coses. Però vaig fent.
kweilan, és que la tardor té màgia.
Jordicine, doncs no el vaig veure,...ooooh, i així que ara us segueixo cada matí! El mar, ais, no podriem viure sense ell, eh! jo tampoc! cada moment és diferent i té el seu encant.
XeXu, suposo que se'ns fan més presents quan no les podem fer, per això hem d'exprimir els bons moments!
Striper, esperem que faci mal les menys vegades possibles.
estrip, m'encanta sentir el fred a la cara.
Violette, el video del costat és una frikada que em van passar fa uns dies per animar-me i em fa molta gràcia. Me m'alegro que t'hagi agradat.
Anònima, je, je, je... quan vulguis, espero que el concert sigui quan tingui la pota recuperada!!! i ja saps que no era per portar-te la contrària a tu, oi?
PiT, no havia pensat en això del cognom, però és ben cert, una persona que trasmet tanta pau.
Assumpta, me n'alegro que t'hagi agradat, des de que la vaig descobrir, no deixo d'escoltar-la. Si, si, vaig tatxant dies!!!
garbi24, la nostàlgia del bon moment és fantàstic
Cris, espero que la cançó et pugui portar una mica de calor, sinó, la meva abraçada afectuosa ho faci!
gràcies reina.... ais
La tardor pega fort...
Tardor i nostalgia, en el meu cas també van de braçet. Uuufff!
Ànims amunt i un petonet per a tu!
;)
Publica un comentari a l'entrada