Si algú està content amb la situació d'aquestes setmanes és ell
El rei de la casa està més content que un ginjol.
Es mira el guix, l'olora i toca. No enten res. I si em mossega el dit gros, el crit és considerable.
Ha passat de passar-se sol un grapat de dies, a no tenir ni un moment d'intimitat o solitud.
Ha passat de mirar per la finestra a contemplar tot de cares diferents, a escoltar atentament mil i una converses com si li interessés gaire el cas Millet.
Rep totes les carícies imaginables i inimaginables.
Es posa panxa amunt i doblega les potetes perquè li rasqui la panxa
De cop i volta ve gent que vol jugar amb ell, fins i tot treu la seva rateta preferida perquè el fem saltar.
I a les nits ja no dorm sol, ha deixat el sofà ple de llum per un llit tovet al meu costat i quan es lleva al matí rep un munt de carícies i mimitos com mai.
ps. No he aconseguit fer-li fotos olorant el guix. No hi ha manera.
Fa dos dies que m'he traslladat a casa, fins ara era amb els pares. A veure si m'espavilo. De moment, la cama continua fent mal i crec que fins i tot se m'ha trencat una mica el guix, amb una caiguda inoportuna el dia de la pluja. Però com que gaires coses no puc fer. Em segueixo posant al dia de blogs.
18 comentaris:
Oh! I tu també per poder-lo acariciar. Acariciar a aun gat és molt relaxant! Apa, cuida't molt! Vaig llegir això del peu, però quasi no deixava comentaris a ningú
Veus, tens algú al teu costat que no et deixa, el plaer de les petites coses, tu ves fent tranquil·la!
Alguna cosa bona havia de tenir això, no? Pots passar més temps amb la bestiola, i ella t'ho agrairà. Ara que, després es tornarà un capritxós, i no hi haurà manera de treure-te'l de damunt, quan marxis et fotrà unes bronques... mima'l molt aquests dies, i segur que tu també agrairàs la companyia.
Els gats són així.... de vegades com les persones, o millor en alguns casos... Aprofiteu-vos mútuament, jo no sé què faria sense les meves dues "petardes".... Un petó gran, espero que soleta t'en vagis ensortint de tot reina :) Ànims!!
Jajajaja aquest sí que viu bé!! :-))
Espera que quan et recuperis no et deixarà anar a treballar, eh? :-)
Si aconsegueixes fer-li la foto olorant el guix, posa-la!! :-)))
I van passant els dies... ja falta menys! ;-)
Veus? El gat també prefereix estar al teu costat. A veure si va millorant aquesta cama…
Que bona que serà la tristesa de deixar el gat sol a casa. Ja falta menys..........
Una animalada de tendresa per companyia, son tants bonics.
Que maco...m'encanten els gats...són tan...tan gats, tan lliures, tan amorosos...
Me n'alegro que estiguis millor. Qui fos gat!!! Ja ja ja. Una abraçada, RITS.
Una simbiosi!!! a ell el fas feliç i és el rei de la casa, i a tu la seva companyia segur que també et fa un bé :)
Quines bones estones que deveu passar tots dos... Aproti-ta-les bé que no te n'adonaràs que ja estàs recuperada a punt de solfa!
I cuida't molt, que quedi tot al seu lloc i ben curat.
Petons, maca!
Eiiiii!!! M'agafo vacances blocàires i quan torno et trobo així!! És que no et puc deixar sola??? Sort que, pel que intueixo, això també passarà. A posar-se bé aviat i aprofita per augmentar la producció literària!
jeje, quina història més graciosa i tendre. El gat/eta no és tonto no, que si et despertes i el primer que et fan són carícies, et lleves molt millor.
Gràcies per passar per casa!! Muack!!
Doncs si, estem disfrutant l'un de l'altre. Ara s'acostumarà malament, je, je, je,... xò crec que mai l'havia vist tan mimós.
Tirai, moltes gràcies.I l'aniré acariciant que si que és molt suau!
Cesc, vaig fent, i si, no hi havia pensat en això que estigués al meu costat, sobretot aquests dies que la solitud es va fent molt present. Gràcies.
XeXu, si que agraeixo la seva companyia. En fa molta, sobretot a les nits quan s'acurruca al costat i als matins quan et lleva amb les seves peculiars carícies.
Cris, tens dues gatetes? vaig tirant, a estones m'en surto, a estones no tant.
Assumpta, uns quants menys, ja els vaig tatxant ja, que es fan costa amunt.
P-CFACSBC2V, ai aquesta cama, ... no sé jo si millora, jo intento fer bondat, xò ahir em van clavar una bona bronca per haver trencat el guix.
garbi24, i sembla contradictori xò si, tinc ganes de deixar-lo sol a casa.
Si Striper, mai ho hagués pensat, però fan tanta companyia!
zel, si i molt trastos quan volen, que lia cada una!!!!!
jordicine, i tant! viuen molt bé!
ai Laia, i tant, és el millor que hi ha a la casa
Doncs, si, Rita, ja espero el dia de poder tornar a sortir. I si, tinc molta por a veure com queda la cosa, m'han espantat força.
Hola Salva Piqueras, bentornat!!!! doncs si, ja veus, un desastre que espero només quedi en un susto!
Gràcies a tu instints. Les seves carícies són una delícia.
ja se li veu cara de felicitat!
Espero que et milloris ben aviat! Això de les caigudes és ben fotut!
Entre tots dos esteu ben acompanyats.. i quina carona que fa... jejej... està a la glòria. (nosaltres portarem el nostre gatet a castrar aquest divendres, segur que no fa la mateixa cara de felicitat que el teu!)
Un petó
Això em fa pensar en el Misto, el meu gosset, que ara que estic a l'atur, s'està acostumant massa bé. Quan veu que algú marxa, es posa a tremolar de mala manera. És un patidor!!
Publica un comentari a l'entrada