20/7/09

Les petites coses que passen cada dia

Ahir van fer una de les pelis de la Bridget Jones per la tele. Mentre la mirava i pensava que els Marks Darcy's no existeixen o estan perduts ves a saber on, també recordava un cert temps on em va donar per dir que em passaven bridjetjonades, és a dir, relliscades d'aquelles més còmico-patètiques que es poden donar, patositats al quadrat que en el moment que et passen, les maleeixes profundament però que al cap d'una estona et fan treure't un somriure de tu mateixa.

Ahir al vespre, en un atac de efervescència personal, m'engrandia pensant que ja havia superat aquesta etapa, i que m'havia convertit en una dona estupenda i independent. Que les patositats havien quedat en un racó, que ja no tornarien a sortir pels dies dels dies.

Aquest matí he tingut problemes per tancar la porta. Però després ja no hi he pensat, bé una mica, doncs he estat prou prudent com per anar a dinar a casa els pares i agafar les altres claus. A primera hora, he confós un usuari amb un company de feina que a sobre, per més casualitats, es déien igual i em seguia el rotllo. Total, que li he clavat una bronca a un desconegut mentre el company passava pel costat i em donava el bon dia. A la tarda, en un atac de voler fer mil i una coses pendents he portat a la tintoreria el vestit del casament que vaig tenir fa unes setmanes i que era gairebé idèntic al de una altra de les altres convidades (d'aquelles coses que diuen “tierra tràgame”) però que ja ni recordava doncs l'alcohol ingerit va ser suficient per deixar enrera l'incident; he comprat teles pendents i m'he deixat una pasta; he anat acumulant trastos i trastets en un parell de bosses que una ha acabat cedint i ha anat tot per terra. Suada i amb ganes d'una dutxa freda impressionants, arribo a casa, em trobo al replà els dos bulldogs veïns que tenen moltísssimes ganes de conèixer el puck (crec que el puck, no tantes) i ells si que m'han acabat de dutxar. Però llavors ha arribat el moment clau -mai més ben dit- poso la clau al pany, i cataclac, es queda trabada. Evidentment, no porto el telèfon al mòbil de l'assegurança, a casa els pares no hi ha ningú, i el mòbil diguem que no és massa amic. Finalment, quan ja he aconseguit el telèfon i em diuen que puc estar tres hores tirada al replà, miraculosament i no sé com he obert la porta.

Si a tot el que m'ha passat avui recordo que ahir em vaig tirar una clara per damunt, que pintant-me les ungles dels peus, l'esmalt va anar rodolant i caient per tot el terra, que la setmana passada vaig tenir un sopar frustrat a casa entre d'altres o que escrivint aquest post gairebé cremo el sopar, podria dir que la bridjetjonesmania està en un punt àlgid.

Això si, estudpenda i independent, evidentment. I per això enlloc d'una cançó de la Bridget, com sentir-se una princesa.





ps. I qui sap, potser acaba apareixent un Mark Darcy i tot.
ps2. Des de fa dies em segueix aquest anunci. El trobo genial, m'encanta malgrat parli de princeses i monarquies d'aquestes que no ens porten enlloc. Digeu-me cursi i contradictòria, ho sé, que hi farem. I la cançó, preciosa.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Respecte a quedar-se tancada a fora de casa, et puc donar alguns consells.
A.- Les radiografies no serveixen per obrir les portes amb pany de seguretat, però diuen que les altres sí.
B.- Els serrallers triguen molt segur, però els veïns són d'una utilitat inestimable en aquest cas. Només per a aquest fet, s'ha de procurar tenir bones relacions amb ells.
C- No és cap consell. És una evidència! El mòbil sempre es queda a dins de casa. Si el duies a sobre i amb bateria ets una excepció que confirma la regla. Jo diria que a l'agenda del mòbil hi tinc el número de telèfon de l'asseguradora, però mai m'ha servit perquè no duia el mòbil.
D.- Acostuma't a no deixar la clau al pany (ara segur que li tinc), no en treus res de tenir unes claus de recanvi a sobre si a l'altre cantó del pany, hi ha posades les claus.
I ja està! I per la resta, qui no en fa de coses d'aquestes?

Assumpta ha dit...

Mare meva!!! Podríes escriure un llibre jejeje...

Agggh!! Dos bulldogs... uffff... aaaghh... T'han acabat de dutxar??

L'anunci, xulíssim :-) Jo vull un gelat d'aquests!! ha de ser de-li-ciós!! :-))

Sergi ha dit...

Com he rigut amb la bronca que li vas fotre al desconegut pensant que era un company, genial! Imagino la situació i jo em voldria fondre, suposo que tu també.

Hi ha dies realment delirants, sembla que quan te'n ve una, ja venen totes rodades. Però mira, has arribat finalment a casa, i te mèrit, ja que tenies la porta inutilitzada, i has escrit un post magnífic, i així ja se't passen tots els mals. M'ha agradat llegir-lo, però em sorprèn que no l'acompanyi la cançó Bad Day de Daniel Powter, o la de REM, potser.

L'anunci aquest dóna bon rotllo...

òscar ha dit...

que fariem sense aquestes bridgetjonades, rits! ens donen, passada la vergonya del moment, motius per riure força i relativitzar.

tres pintxitos propis de bridgetjonades:
-parlant amb una clienta la felicito pel seu estat de bona esperença. no estava embarassada.
-entro al súper amb mon nebot de sis anys i un senyor al que li falta una cama s'acosta a dir-li dos moneries. el nen, cridant, em diu "òscar, a este señor le falta una pierna".
-acaba, finalment, la conversa per telèfon amb un client molt pessat. comento amb els companys (una mica grollerament) el plom, pessat, insuportable que és. el telèfon era amb el mans lliures i l'home ho va escoltar tot.

les bridgetjonades no entenen de sexes!!! :)

JJMiracle ha dit...

Les bridgetjonades mai no vénen soles… :-)

Els del PiT ha dit...

Ritsonades diria jo...
Hi ha dies que més valdria quedar-se al llit, oi?
;-)

Noia penso que l'anunci (que desconeixia) si t'anima em sembla bé, però pensa que el gelat que duu entre els dits és fet amb un puré de patata gens envejable, eh?

PS: Imagino que els gossos del veí no anaven sols repartint llepades amoroses.
:-)

lulamy ha dit...

Jo també vaig veure un tros de la peli de la Bridget! Quan va a esquiar... Peró la patositat que més m'agrada d'ella, és quan fa una sopa per uns convidats i li surt blava (pel fil amb que ha lligat les herbes...) ja.ja!
Si no ens poguessim riure de nosaltres mateixos la vida seria molt aburrida...!

rits ha dit...

Tirai, mira que al bolso hi porto de tot, xò una radiografia,.... de moment encara no, ja em va bé que no la porti.
Gràcies pels teus consells. Crec que ara ja em sé el número de l'asseguradora,...fins que el necessiti....
Lo de la clau al pany ja ho faig, tinc uns amics que els van clavar 200 euros per això!!! i n'he aprés de valent!

Assumpta, aquests bulldogs es fan estimar, xò esclar són una mica matusers.... què hi farem. Mmmm el gelat, tanta cosa no m'acaba de convèncer, mira que et dic.... més aviat sóc de gustos tradicionals en els gelats. El meu prefe, el magnum almond.....mmm i en tamany petit, és el gelat perfecte (el gros és massa gros, almenys per a mi)

Ai, XeXu, doncs si, em vaig voler fondre, xò el senyor em va dir que li havia clavat una esbroncada ben feta, s'ho va pendre molt bé!
Veig que li vas agafant el trunquillo a aixó de posar cançons, eh! no n'he posat xq enllaçava el vídeo. Les teve propostes em semblen genials!!! si en posés alguna, crec que la de REM, gràcies per recordar-me-la, feia un munt que no l'escoltava!

Òscar, com m'has fet riure amb els teus pinxitos!!!!! la primera tb m'ha passat, i es passa una mica mal, xò bueno, a tothom li ha passat. La segona, és brutal, no sabria quina cara posar. I la tercera, i tant que té la categoria de bridgetjonada!!!! un dia vaig dir que no volia el telèfon amb mans lliures, l'inconcient em va fer un gran favor, segur que m'hagués passat tb!!!!

p-CFACSBC2V, no, no, es multipliquen al seu pas.

Els del PiT, puré de patata????? ecs, no m'agrada ni el puré ni la sopa!!!
no, no, no anaven sols, però es toregen a l'amo de valent, és massa bon paio!

lulamy, el moment sopa blava és insuperable! i que el sentit de l'humor no se'ns defalleixi mai!!!

Andrea. ha dit...

Ostres!!!!

Ja veig que no sóc l'única a qui li passen coses d'aquestes, que acabes pensant, me'n torno al llit abans no provoqui un desastre dels grossos..
...

Pren-t'ho amb un somriure, és la millor forma...

Pd: Jo vaig ser una de les que es va deixar les claus a l'altre cantó de la porta!!!!!

Jordicine ha dit...

Són situacions inevitables, RITS. Tots posem la 'poteta' sovint. Si arriba en Mark m'ho dius! Una abraçada i bon estiu.

assumpta ha dit...

D'això se'n diu un dia complet!

Em sembla que tots en tenim d'anècdotes on posem "la pota" fins el fons de la galleda i en aquell moment ens voldriem fondre. En recordo una a l'estil de la de l'òscar, però la persona era darrera meu!
A tu t'han vingut seguides, ara segur tindràs una temporadeta tranquila, Espero!

No havia vist l'anunci. Bé.
;)

rits ha dit...

Luthien, gràcies per la teva visita. Si, ja sé que a tothom ens passen aquestes coses, me les vaig prendre el millor possible.

Jordicine, és una marca de la cas. SI en Mark arriba, tots us enterareu.
Bon estiu!!!!

-assumpta- doncs així ho espero, una temporadeta ben tranquil·la.

una abraçada a tots