Les petites coses que passen cada dia

Ahir van fer una de les pelis de la Bridget Jones per la tele. Mentre la mirava i pensava que els Marks Darcy's no existeixen o estan perduts ves a saber on, també recordava un cert temps on em va donar per dir que em passaven bridjetjonades, és a dir, relliscades d'aquelles més còmico-patètiques que es poden donar, patositats al quadrat que en el moment que et passen, les maleeixes profundament però que al cap d'una estona et fan treure't un somriure de tu mateixa.

Ahir al vespre, en un atac de efervescència personal, m'engrandia pensant que ja havia superat aquesta etapa, i que m'havia convertit en una dona estupenda i independent. Que les patositats havien quedat en un racó, que ja no tornarien a sortir pels dies dels dies.

Aquest matí he tingut problemes per tancar la porta. Però després ja no hi he pensat, bé una mica, doncs he estat prou prudent com per anar a dinar a casa els pares i agafar les altres claus. A primera hora, he confós un usuari amb un company de feina que a sobre, per més casualitats, es déien igual i em seguia el rotllo. Total, que li he clavat una bronca a un desconegut mentre el company passava pel costat i em donava el bon dia. A la tarda, en un atac de voler fer mil i una coses pendents he portat a la tintoreria el vestit del casament que vaig tenir fa unes setmanes i que era gairebé idèntic al de una altra de les altres convidades (d'aquelles coses que diuen “tierra tràgame”) però que ja ni recordava doncs l'alcohol ingerit va ser suficient per deixar enrera l'incident; he comprat teles pendents i m'he deixat una pasta; he anat acumulant trastos i trastets en un parell de bosses que una ha acabat cedint i ha anat tot per terra. Suada i amb ganes d'una dutxa freda impressionants, arribo a casa, em trobo al replà els dos bulldogs veïns que tenen moltísssimes ganes de conèixer el puck (crec que el puck, no tantes) i ells si que m'han acabat de dutxar. Però llavors ha arribat el moment clau -mai més ben dit- poso la clau al pany, i cataclac, es queda trabada. Evidentment, no porto el telèfon al mòbil de l'assegurança, a casa els pares no hi ha ningú, i el mòbil diguem que no és massa amic. Finalment, quan ja he aconseguit el telèfon i em diuen que puc estar tres hores tirada al replà, miraculosament i no sé com he obert la porta.

Si a tot el que m'ha passat avui recordo que ahir em vaig tirar una clara per damunt, que pintant-me les ungles dels peus, l'esmalt va anar rodolant i caient per tot el terra, que la setmana passada vaig tenir un sopar frustrat a casa entre d'altres o que escrivint aquest post gairebé cremo el sopar, podria dir que la bridjetjonesmania està en un punt àlgid.

Això si, estudpenda i independent, evidentment. I per això enlloc d'una cançó de la Bridget, com sentir-se una princesa.

ps. I qui sap, potser acaba apareixent un Mark Darcy i tot.

ps2. Des de fa dies em segueix aquest anunci. El trobo genial, m'encanta malgrat parli de princeses i monarquies d'aquestes que no ens porten enlloc. Digeu-me cursi i contradictòria, ho sé, que hi farem. I la cançó, preciosa.