Una de les claus perquè un viatge sigui un èxit és l'entesa amb els companys de viatge. Pots viatjar amb amics molt amics, que t'estimes molt i que el viatge sigui un desastre. Perquè en un viatge es sumen un munt de factors. Comparteixes 24h amb persones amb qui normalment no convius. De fet, aquesta és la clau. Conviure. És el més difícil encara.
Tots tenim les nostres petites particularitats, manies, maneres de fer, hàbits i costums. I no sempre és fàcil adapatar-se els uns als altres. I per res en concret. Potser durant un munt d'anys has compartit mil i una experiències, fins i tot caps de setmana, però després quan viatges, tot canvia.
Em puc considerar afortunada. Mai he tingut problemes amb companys i amics de viatges. Tampoc és que hagi viatjat tant, però a hores d'ara puc dir que mai he tingut una confrontació i un viatge desastre per desavinences amb els companys. Potser perquè m'adapto, perquè intento renunciar al que faria per adaptar-me a les propostes dels altres, potser perquè quan algú té més iniciativa, doncs em deixo portar, potser perquè viatjar ja és un regal per a mi que no sempre està al meu abast, potser perquè porto tantes colònies al darrera que alguna cosa he aprés de conviure amb gent que no són els de casa. Potser, sobretot, perquè em connec, sé com reaccionaré, que el més important per mi és la seguretat però que alhora hi ha un petit esperit aventurer, potser perquè sé que quan m'agobio, que estic cansada o enfadada amb el món i els companys només necessito desconnectar-me, llegir o escoltar tranquil·lament alguna cançó a soles.
Avui hem començat a preparar un viatge que em fa molta il·lusió. Que suposa un gran repte per mi, una aventura motxil·lera que no he anat mai i que sempre he tingut el cuc dins de fer, a un país que des de fa un parell d'anys em té el cor robat i amb unes persones que m'estimo molt.
Tinc alguns dubtes, moltes pors però sobretot, sobretot, molta il·lusió. Sé que els companys de viatge han fet més d'un viatge d'aquest estil, que som diferents en maneres de fer, fins i tot molt seves, però també sé que malgrat les pors, malgrat les diferències, serà un viatge fantàstic.
ps. encara em falta molt pel viatge és al setembre, em suposa problemillas a la feina perquè he de tornar a canviar dates de vacances, ja que s'ha allargat per darrera i o bé torno sola o bé demano més dies de vacances que tenia per Nadal alhora que significa no anar a un acte de comiat que havia d'anar. Però en tinc moltes ganes, és un bon motiu per anar a treballar cada dia d'agost.
17 comentaris:
Buuuf quina cançó més bonica m'agrada molt la norah i això que encara l'he d'investigar més!!
Molt cert el que dius. A mi viatjar amb la parella m'agradava. Des de fa un temps que m'he hagut d'adaptar i he viatjat amb el meu cosí, amb qui torno a repetir ara a l'agost, i amb amics. Però mai he passat de les tres persones...
I bé, m'oblidava, tb he viatjat sol, a Suïssa.
Però bé, compartir és ben maco...!
Petons rits.
Aquestes són aquelles petites coses que ens fan sentir vius!! I els companys acostumen a anar-hi tan motivats que t'hi fas encara que no tinguin més afinitats amb tu que el destí escollit per passar unes setmanes. Paciència per l'agost!!
La companyia, per mi, és la gràcia del viatge, més que el que pugui veure.
M'alegro que al final això del viatge hagi tirat endavant. Segur que t'agradarà molt. Has mirat els Riads? (crec que seria un bon regal). I ànims per l'agost...! (Jo avui últim dia...!!!!!!)
La companyia fa el viatge. Viatjar sol és molt avorrit . Espero que tot et vagi bé .
Bonic blog.
Fes el possible per fer aquest viatge , doncs son experiències molt bones i saps realment fins on son amics teus , la convivència ensenya molt.
Jo no he viatjat pas massa, però tots els meus viatges (excepte algun de fi de curs de fa mil anys jajaja) els demés, tots, tots han estat amb el meu marit. Ell i jo sols, al nostre ritme, anant i venint quan volem... anant a un punt en avió i després coneixent llocs propers amb tren, autocar, el que sigui, petites excursions decides per nosaltres i amb nosaltres, així que no he tingut mai cap problema :-))
Aquest serà el tercer estiu que no puc fer vacances... que no anirem enlloc... però jo segueixo fent "Primitives" jajaja i durant l'any travesses :-)))
Espero que ho passis moooolt bé en aquest viatge. Tens tot un mes per somiar-hi i, després, gaudir-ne :-))
cada viatge té el seu secret, el seu motiu, i les mil i una sensacions i experiències enriquidores!!
A gaudir-ne molt :)
ànims!!!!!
Gaudeix el viatge...
Xitus, a la Norah la tenia força oblidada, i dóna realment pau. Viatjar sol!!! mai ho he fet, i no sé si en seria capaç. No només per temes de seguretat sinó tb pel fet de compartir el viatge. Ja ens anem adaptant poc a poc a com venen les circumstàncies. El que no podem és deixar de fer coses que ens agradin.
Salva Piqueras, doncs si, carregues moltes piles! i potser si que n'hi ha prou amb les ganes d'anar-hi, a mi em passa. Intentarem portar l'agost el millor possible!!!!
P-CFACSBC2V, molt bonic el que dius! i si les experiències que comparteixes en un viatge són recordades igual o més que alguns monuments!!
Gràcies lulamy!!! i felices vacances!!!! i bon viatge, que marxeu d'aquí poc!! si, si, tema riad i regal controlat. Serà fantàstic!!!
Mai, gràcies per la visita. No sé si seria capaç de viatjar soa.
Assumpta, déu n'hi dó dels viatgets que has fet!!!!! potser aquest any tampoc podeu marxar lluny, però espero que si que puguis descansar. i això si que són vacances, vacances!!!!!
Ja l'estic i m'estic preparant. Us mantindré informats.
francesc, espero trobar el secret d'aquest viatge. em fa molta il·lusió. Tu en déus tenir un munt de sensacions i experiències!!!!
Gràcies, Luthien, segur que en gaudiré
Hola Rits,
Estàs estusiasmada. Aixó és fantastic.
Cancel.lar segons quines coses, val la pena, creu-me
Que les gaudeixis.
Bon estiu
Excel·lent, aquesta cançó; no l'havia sentida mai.
Sí que pot ser complicat, viatjar fins i tot amb amics; com bé dius, una cosa és ser amics de sopars i cerveses, i una altra amics de compartir espai, passejos, esmorzars, dinars i sopars... La clau està en saber cedir, cadascú, en alguna cosa; com una parella, vaja! :)
Ànims per l'agost i... haurem d'esperar al setembre per saber quin és aquest destí que tanta il·lusió et fa?
Els viatges són com petites joies del nostre temps. Sempre esperem el millor, i normalment no ens deceben, però tens raó que la companyia fa molt també. Però pot passar de tot, recordo que fa molt temps vaig viatjar amb una gent amb els que no les tenia totes, i algun d'ells em va sorprendre gratament, perquè els vaig veure diferents, en positiu, que normalment. A la tornada, però, tot continuava com sempre. Però bé, el normal és que passi al revés, oi, que et portis bé amb qui viatges, i que puguin sorgir certes tibantors. De totes maneres, el conjunt és el més important, la idea que en queda, i si només són petites desavinences, al final el balanç és positiu.
Espero que tinguis sort i tot funcioni bé, encara que hagis de canviar totes les vacances que et queden. Si en tens ganes, valdrà la pena, oi?
gràcies horabaixa, saps,... no hi havia pensat en això d'estar entusiasmada,... i si, ara que ho dius doncs si, em fa il·lusió i en tinc ganes.
Ferran, me n'alegro que t'agradi la cançó i si no la coneixes gaire, et recomano molt la Norah Jones, és una delícia. Doncs si, aquesta és la clau, xò hi ha gent que no ho sap veure. L'agost passarà mooooolt ràpid, i tant!! i si, us deixaré amb el misteri fins setembre!!!je, je, je...encara que la foto ja diu algunes coses.....
XeXu, és curiós el que expliques, que el viscut no us fés canviar la relació. Però si ho penso, a mi també m'ha passat, després tens més confiança xò no vol dir que passin a tenir una relació diferent.
Sempre val la pena recordar el positiu i oblidar els aspectes negatius.
I tant que valdrà la pena!
Per la foto... mmm... intueixo que no et quedes a Europa, hehe... Doncs res, esperarem fins al setembre perque ens confirmis que te'n vas a... Egipte!
(si ho he endevinat, em pagues una Coca cola o similar; sinó, te'l pago jo :-)
Bona setmana!
em deus una coca-cola, ja, ja, ja!!!!
ves provant, ves provant! xò va, et dono una pista, no està gaire lluny!!!!
Mmmm... ja no m'hi jugo res, que sinó acabaré perdent fins i tot la camisa!, però... Tunísia? ;)
No cal que contestis! Ja m'espero que ens ho expliquis a tots!!
Publica un comentari a l'entrada